Debat sobre web 2.0 i tecnopolítica amb la fundació l’Alternativa

2015_06_18Tecnopolitica20El dijous 18 de juny a les 19.30 h, en el Museu d’Arqueologia, participo en el col.loqui “2.0 i Tecnopolítica: ¿democratització de la democràcia?”, en el marc de la sèrie de debats Àgora, organitzats per la fundació l’Alternativa, think tank d’Esquerra Unida i Alternativa. Amb Roger Palà, periodista i fundador de Crític; Facu Diaz, ciberactivista i director de Tuerka News; Jordi Delgado, professor de Computació a la UPC: i Eva Balart, coordinadora de Comunicació de EUiA.

M’interessa molt participar en aquest debat per diverses raons. La primera, perquè significa una revitalització de la fundació l’Alternativa, amb la qual m’identifico políticament, i perquè situa el paper d’una fundació vinculada a una formació política en un pla molt dinàmic, actual, obert i rigorós. La segona, perquè l’eclosió de la web 2.0 ha marcat la meva carrera professional i intel.lectual, tot duent-me del treball a la premsa, la ràdio i la televisió a la xarxa i la universitat, per a la docència i l’estudi dels nous escenaris digitals. Vaig ser un dels primers internautes d’Espanya que es van incorporar al fenòmen dels blogs (blogs i no blocs, que fins i tot el Termcat s’ha fet enrera de l’horrible ambigüitat que va proposar) perquè vaig veure en ells la renovació de la promesa de la revolució democràtica: la possibilitat de recuperar la paraula lliure pels ciutadans lliures i construir amb un teixit d’idees les noves realitats transformadores que duguéssin la democràcia a les seves darreres conseqüències, és a dir al socialisme.

En l’actualitat, ningú nega la confluència entre tecnologia i política, i això sembla una novetat. Obliden la dita de Lenin: “El comunisme és el socialisme més la electricitat”. I més el cinema d’Eisenstein, caldria afegir: oblidem igualment que el que la tecnologia vehicula no són impulsos electrònics sino idees; internet no és una xarxa d’ordinadors  sino de ments.

Mentre els mitjans de comunicació de masses s’entesten en caminar en direcció oposada a la de la nova comunicació en xarxa (compte amb el que pot passar amb el Washington Post adquirit per Jeff Bezos) el caracter participatiu, col.laboratiu de la web 2.0 i el seu potencial de bastir xarxes (l’“alquimia de les multituds” proposada per Francis Pisani o les “masses intel.ligents” de Howard Rheingold) el perill és a tocar: l’intent d’apropiació de la xarxa per les corporacions, tot reconduïnt-la a la lògica del producte manufacturat i empaquetat per a masses (les apps), les estratègies per a dividir la xarxa en un internet de dues velocitats, la incidència sobre la sociometria mitjançant el big data o la prohibició o limitació de l’ús d’internet, tot això plegat representant el final de la seva neutralitat. Internet ha esdevingut un escenari de lluita política no només per les idees que vehicula i per les persones que aplega sinó pel que fa a la lluita pel mateix control de l’escenari del debat. Tot això no fa més que recordar-nos que la lluita de classes existeix però apareix sota noves formes, així com que mai durant tot el segle XX havia hagut una oportunitat de combat transformador en el camp comunicacional com els escenaris, tothora canviants de la web 2.0.

Per a centrar la qüestió: un resum en frases curtes de Comunicación y poder, de Manuel Castells, l’obra cabdal de la comunicació política en la societat xarxa.

Informació sobre debat i inscripcions.

Informació sobre el cicle Àgora de la fundació l’Alternativa.

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s