inicio

Última Entrada.

No hay un líder de derechas

Feijoo, Ayuso, Aznar y alguien más en la sombra. La cúpula del Partido Popular empieza a darse cuenta de que el candidato a presidente no da la talla para ejercer un liderazgo ganador con lo de Ceuta tronando y sólo algunos mamporreros se mueven en la agitprop. A menudo me pregunto si las élites de las que los políticos derechistas son servidores se dan cuenta de cuáles son las mulas con las que tienen que labrar. Porque me cuesta creer que el gran dinero, el poder económico y no sólo gremial que aspira a recuperar el poder político –creen que les pertenece por derecho de cuna— es consciente de que los burócratas y trajinadores de cosas administrativas están a la altura de la exigencia requerida: acabar con el último bastión de la socialdemocracia en Europa. Con esa gente, con esos modos, con esas caras. Que un Aznar, después de todo lo que hemos visto, siga asomando entre las primeras filas, lo dice todo. Pero hace falta algo más que un liante experimentado para inclinar la balanza hacia su lado.

No sólo esos pseudolíderes derechistas, ni siquiera un sector de la judicatura armado por sus complicidades relativas a ideas o conjuras –uno atisba la mano de una sociedad secreta operativa en ciertas élites expertas en asuntos de estado—bastan para resolver la partida. Si no no asistiríamos a una batalla tan agria, a esa desazón que se expresa en un intento de desprestigio cuya víctima no es el presidente sino la nación entera. Los modos y el mal ánimo los conocemos, pero ahora asistimos a una rabia desesperada que huele a síndrome de Sansón, húndase el templo y la sociedad con él para que yo prevalga.

No, no se explica. Lo que significa que en todos esos años de democracia las élites realmente existentes no han sido capaces de dar con un líder a la altura como los que se dan en Europa: un Chirac, un Giscard, un Kohl, una Merkel, incluso un Sarkozy. El nivel es ese y nuestra situación es esta: las derechas españolas sólo han producido Aznares, Rajoys, Casados, Feijoos; ni siquiera pudieron soportar a un Suárez. El dinero todo lo compra pero no es capaz de alumbrar a un líder de derechas liberal que sirva a los intereses del capitalismo democrático.

Por eso las izquierdas deberían afrontar las próximas elecciones sin tentaciones como el desmadre ministerial o el síndrome de Monty Python, como empieza a ser llamado el sectarismo narcisista. El espantajo que se nos pone delante en forma de prensa vendida, reaccionarios de distinto pelaje, funcionarios judiciales sesgados o incluso obispos que no han digerido ni a San Juan XXIII podría ser aquello que antes se llamaba “un tigre de papel”. Los ciudadanos deberían ser conscientes de que el principio de una persona, un voto es un poder enorme. Y empezar a crear complicidades y sintonías a mil kilómetros de Monty Python.

Foto: Charles De Gaulle, líder derechista de Francia, antinazi.

AVUI A GABRIEL JARABA ONLINE

CÓMO EL ECLIPSE NOS HABLA DE NOSOTROS MISMOS. Una visión sociológica de cómo hemos vivido el espectáculo astronómico.

CAL SEGUIR AQUESTS TEMES

APUNTS PER A SEGUIR L’ACTUALITAT POLÍTICA A L’INICI DEL CURS. Una entrevista amb Enric Juliana a Nació Digital dibuixa detalladament els punts que seran cabdals per a seguir l’actualitat política durant el curs. Detallats i raonats, d’acord amb la capacitat reflexiva del delegat de La Vanguardia a Madrid,

«MAGNÍFICA HUMANITAS». Texte complet en castellà de l’encíclica de Lleó XIV. Per parlar sabent de què es parla (si és que hi ha interès en parlar-ne).

LEÓN XIV, LA INCÓGNITA QUE NO LO ERA, per John Carlin. El biògraf de Nelson Mandela argumenta la continuïtat entre el que deia Francesc i el que diu i fa Lleó XIV: per a comprendre la posició del papa en el taulell geopolític i ideològic.

DESTACAT DEL MEU WEB, GABRIEL JARABA ONLINE

HACIA UNA FACHOSFERA GENERALIZADA. ¿Es posible que toda la prensa de un país sea de derechas?

 

COSES QUE ALGÚ HA DIT

  • «CAL DEFENSAR LES INSTITUCIONS AMB PODER DEMOCRÀTIC DEL GRAN PARTIT DE LA IRA». Montserrat Tura, a la seva columna del diari Ara: «Cal defensar les institucions amb poder democràtic del gran partit de la ira que va configurant-se davant els nostres ulls. Partit que també podríem anomenar de la ràbia social. Una ràbia alimentada des d’un discurs antipolític que busca aconseguir controlar la política com si els ultres no formessin part del sistema: no només són el sistema, són representants d’algunes minories privilegiades econòmicament que volen poders que no regulin mercats, que no estableixin controls ni intentin equilibrar balances. Un poder absolutista de la modernitat».

    «La principal tasca dels que volen guanyar l’extrema dreta és recuperar el prestigi del que és públic, la solidaritat en la vida col·lectiva. Les institucions i els seus serveis han de treballar per crear una relació respectuosa amb el que és l’autèntic patrimoni col·lectiu: el sentiment orgullós de formar-ne part. I això no serà possible sense que s’hi impliqui qui ha de tornar la lluminositat a l’escola, donar la tendresa al malalt o la dignitat a l’habitatge humil. En aquesta defensa respectuosa i ferma cal incorporar-hi l’enemic –el-que-arriba-desvalgut-des-de-lluny–: sense ell no salvarem ni els mots ni els valors».

 

POSTS ACABATS DE PUBLICAR

SIMPATIES, PROXIMITATS I ADHESIONS

Les institucions i entitats amb les que simpatitzo o de les que formo part indiquen les meves inclinacions però no em defineixen personalment. Els qui busquin coherència total que vagin al museu de mineralogia; els qui vulguin acompanyar-me en l’aventura de descobrir i promoure l’ésser humà i el seu meravellós planeta en tota la seva complexitat, benvinguts.

HOSPITAL DE CAMPANYA. PARRÒQUIA DE SANTA ANNA

ORGANIZATCIÓ DE LES NACIONS UNIDES

OBJECTIUS DEL MIL·LENI DE LES NACIONS UNIDES

BONA VOLUNTAT MUNDIAL, WORLD GOODWILL

UNIÓ EUROPEA

LUCIS TRUST

BIENVINGUTS AL MEU BLOG

DR. GABRIEL JARABA
Doctor en Ciències de la Comunicació i Periodisme.

Sóc un periodista sènior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet.  Doctor en Ciències de la Comunicació i Periodisme amb menció Cum Laude per la Universitat Autònoma de Barcelona. Formo part de la Càtedra Cátedra UNESCO de MIL per al Periodisme de Qualitat i del Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB.

Sóc analista de la informació i els mitjans en la Fundació Periodisme Plural y escric en el diari Catalunya Plural. Col·laboro a la revista Política & Prosa en qüestions de cultura. Faig recerca en comunicació, xarxes socials d’internet i  humanitats digitals.

Sóc autor dels llibres Periodismo en Internet (Ed. Robinbook); Twitter para periodistas (Ed. UOC); Youtuber (Ed. Redbook) i ¡Hazlo con tu smartphone! (Ed. Redbook) i coautor de diverses obres sobre comunicació i educació.

Trobareu la meva biografia llarga a Gabriel Jaraba Online.

Entre els 50 millors blogs periodístics

GABRIEL JARABA BLOG ha estat inclós en la relació de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno, del professor i investigador José Luis Orihuela, pioner dels blogs i la seva màxima autoritat acadèmica.

Blogroll

Analista de la informació i els mitjans a:

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 121 suscriptores

SÓC MEMBRE I INVESTIGADOR A:

CATEDRA UNESCO DE MIL Y PERIODISMO DE CALIDAD

GABINETE DE COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN UAB

Profesor e investigador

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

CERTIFICACIÓ PROFESSIONAL EUROPEA EN PSICOTERÀPIA I PSICOLOGIA TRANSPERSONAL

octubre 2026
L M X J V S D
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar