GABRIEL JARABA blog

Icono

Una mirada periodística universalista

2.0 y tecnopolítica: un coloquio sobre la democratización de la democracia mediante las redes sociales

11133773_10203091865417985_4629237975260326588_n

El jueves 18 de junio participé en el colloquio “2.0 i Tecnopolítica: ¿democratització de la democràcia?”, en el marco de la sèrie de debats Àgoraque se celebran en el Musu d’Arqueologia de Catalunya, organizafos per lafundació l’Alternativa, una institución impulsada por Esquerra Unida i Alternativaque actúa como elemento de reflexión y dinamización de nuevos movimientos sociales y políticos. Compartí la palabra con Roger Palà, periodista y fundador de Crític; Facu Diaz, ciberactivista y director de Tuerka News; Jordi Delgado, profesor de Computación en la UPC: y Eva Balart, coordinadora de Comunicación de EUiA, además del público asistente que hizo sus aportaciones.

Ver el vídeo del coloquio.

Resumo algunas de las ideas que expuse a lo largo de la sesión.

La tecnopolítica no es algo nuevo de estos días; se remonta por lo menos a más de siglo y medio. Lenin dijo que “el comunismo es el socialismo más la electricidad” pero ya el telégrafo, a mediados del siglo XIX, ya fue la clave del ascenso de nuevos sujetos con nuevos valores. Fue la clave que permitió soñar con acciones sindicales coordinadas entre Francia e Inglaterra. La convocatoria en 1884 de la conferencia que daría pie a la Primera Internacional fue consecuencia directa del tendido del primer cable telegráfico bajo el canal de la Mancha.

De hecho, el capitalismo se convirtió en imperialismo mediante su extensión favorecida por las nuevas redes de comunicaciones: es el telégrafo nuevamente el que articula el flujo de información en el naciente imperio británico, con el tendido del cable entre Londres y Delhi. Pero la novedad de internet es que esta vez la información no es extendida sino distribuida en red y además circula en todas direcciones.

Al dicho de Lenin le faltaba, sin embargo, algo: más la electricidad y más el cine de Eisenstein. Lo que la tecnocomunicación vehicula no son meros impulsos electrónicos sino ideas. Internet no es una red de ordenadores sino de mentes. El origen materialista de los movimientos de izquierdas ha hecho pasar inadvertida una cuestión fundamental, que recupera y destaca Manuel Castells: las identidades.

Las izquierdas tienen un problema con la comunicación, y es que la consideran de un modo meramente instrumental. Pero la web 2.0 no permite operar del mismo modo que con los medios de masas: el concepto clave en ella es el de conversación. Ya no se trata de emitir mensajes que lleguen a un destinatario y hagan su “efecto” (si es que semejante cosa ha existido alguna vez). Ahora se trata de participar en conversaciones que confluyen en otras conversaciones y generan macroconversaciones. Y si es posible, generar esas conversaciones y mientras se está inmerso en ellas, ganarse una reputación.

Ello nos lleva a la cuestión central en comunicación política. La cuestión reside enestablecer la agenda política e imponer la propia iniciativa en su ejecución. Las izquierdas vienen siendo incapaces de lograr esto desde que el Partido Popular tomó bien la medida a la situación y aupó a Aznar al gobierno imponiendo unas dinámicas de asalto al poder mediante un liderazgo incomparable en la imposición de la agenda política. Y lo han vuelto a hacer: el chusco episodio de un concejal del ayuntamiento de Madrid elegido por el nuevo movimiento Ahora Madrid a causa de un tuit intempestivo lo ha demostrado. Al día siguiente de la elección, la derecha lanza un asalto desde un punto no previsto por una concepción de la comunicación estática, tan estática que han ido pasando días y días después del episodio y el nuevo ayuntamiento de Manuela Carmena ha permanecido estólido comunicacionalmente: no han sabido hacer ni decir ni pío. Y eso que ese ha sido un éxito de unos movimientos sociales a los que se supone bregados en la nueva comunicación en red.

La nueva conversación en red propia de la web 2.0 pone en primer plano a los ciberactivistas junto a los activistas sociales. Se encuentran estos ante un frente múltiple: llevar adelante las luchas sociales, hacerlo insertos en una estrategia comunicacional deliberadamente elegida y sensatamente ejecutada, y defender la neutralidad de la red y la libre expresión al mismo tiempo que se extiende la tarea de alfabetización digital para ampliar el terreno de lucha comunicacional. Hay una diferencia fundamental en la concepción del activismo entre el nuevo movimiento tecnopolítico en red y los antiguos movimientos. Aquellos, cuando conseguían acceder a las instituciones, se quedaban a su puerta presionando para que los electos ejecutaran políticas públicas coherentes. Ahora es distinto: los activistas deben mantener y potenciar sus redes, articulándolas con las redes de sus representantes en las instituciones y con las propias de las mismas instituciones para impedir la reversibilidad de las reformas y tender cortafuegos y contraataques a las reacciones de los desplazados por la acción democrática.

La web 2.0 ha hecho realidad la promesa democrática de la ilustración: dar la palabra a todos y cada uno de los ciudadanos para aportarla a la construcción de la república. Internet es la imprenta del siglo XXI y la web 2.0 ha sido su Lutero, que ha dado acceso potencial a todos al texto fundacional. Las redes sociales han extendido la conversación incluso hasta los sectores menos formados para hacer uso sensato de la palabra, pero la democracia era eso: un hombre, un voto. Por lo tanto, una persona y su derecho a intervenir, por Facebook, Twitter y lo que sea, diciendo lo que sea. Esa es la grandeza de la palabra democrática, que no puede restringírsele a nadie.

Algunos se horrorizan de lo que muestra esa democratización de la palabra aportada por la web 2.0 y se lamentan del “ruido”: la realidad era eso y la gente es así. O se les concede la palabra y por tanto el voto a todos o no se le da a nadie. Ese error de perspectiva ha venido dado por una falsa visión del humanismo creada por ciertos intelectuales orgánicos burgueses: una ágora restringida a los mejores, los capaces de apreciar el arte, de expresarse con propiedad y de elegir siempre acertadamente. La realidad no es así. Ya en las primeras décadas del siglo XX se percibió como “rebelión de las masas” lo que era su mero acto de presencia gracias a la comunicación, la cultura y la política democrática. Ahora tenemos ante nosotros la tarea de extender hasta el último rincón la alfabetización digital y mediática, que es asimismo una de las tareas prioritarias de la Unesco, en la perspectiva de fomentar una ciudadanía digital global.

Esta es la lucha: por un lado, extender la alfabetización digital  para fomentar una ciudadanía participativa y crítica; por otro, articular redes y movimientos socialeshasta las instituciones para lograr políticas transformadoras; igualmente, defender la neutralidad de la red, su control por los gobiernos y su apropiación por las corporaciones. Y hacerlo en el marco de una nueva cultura política que rebase tanto las lógicas de las élites y los aparatos como las concepciones y las formas propias de décadas anteriores. Democratizar la democracia es posible, y eso solamente puede hacerse mediante la web 2.0.

(Foto: Jordi Delgado, Gabriel Jaraba Eva Balart, Roger Palà, Facu Diaz).

Todo sobre alfabetización mediática y digital: Gabinete de Comunicación y Educación de la UAB.

Un resumen de “Comunicación y poder”, de Manuel Castells, y una conferencia en vídeo del sociólogo de la comunicación.

Presentación del coloquio.

Fundación l’Alternativa.

Archivado en: Comunicación, Política, ,

Debat sobre web 2.0 i tecnopolítica amb la fundació l’Alternativa

2015_06_18Tecnopolitica20El dijous 18 de juny a les 19.30 h, en el Museu d’Arqueologia, participo en el col.loqui “2.0 i Tecnopolítica: ¿democratització de la democràcia?”, en el marc de la sèrie de debats Àgora, organitzats per la fundació l’Alternativa, think tank d’Esquerra Unida i Alternativa. Amb Roger Palà, periodista i fundador de Crític; Facu Diaz, ciberactivista i director de Tuerka News; Jordi Delgado, professor de Computació a la UPC: i Eva Balart, coordinadora de Comunicació de EUiA.

M’interessa molt participar en aquest debat per diverses raons. La primera, perquè significa una revitalització de la fundació l’Alternativa, amb la qual m’identifico políticament, i perquè situa el paper d’una fundació vinculada a una formació política en un pla molt dinàmic, actual, obert i rigorós. La segona, perquè l’eclosió de la web 2.0 ha marcat la meva carrera professional i intel.lectual, tot duent-me del treball a la premsa, la ràdio i la televisió a la xarxa i la universitat, per a la docència i l’estudi dels nous escenaris digitals. Vaig ser un dels primers internautes d’Espanya que es van incorporar al fenòmen dels blogs (blogs i no blocs, que fins i tot el Termcat s’ha fet enrera de l’horrible ambigüitat que va proposar) perquè vaig veure en ells la renovació de la promesa de la revolució democràtica: la possibilitat de recuperar la paraula lliure pels ciutadans lliures i construir amb un teixit d’idees les noves realitats transformadores que duguéssin la democràcia a les seves darreres conseqüències, és a dir al socialisme.

En l’actualitat, ningú nega la confluència entre tecnologia i política, i això sembla una novetat. Obliden la dita de Lenin: “El comunisme és el socialisme més la electricitat”. I més el cinema d’Eisenstein, caldria afegir: oblidem igualment que el que la tecnologia vehicula no són impulsos electrònics sino idees; internet no és una xarxa d’ordinadors  sino de ments.

Mentre els mitjans de comunicació de masses s’entesten en caminar en direcció oposada a la de la nova comunicació en xarxa (compte amb el que pot passar amb el Washington Post adquirit per Jeff Bezos) el caracter participatiu, col.laboratiu de la web 2.0 i el seu potencial de bastir xarxes (l’“alquimia de les multituds” proposada per Francis Pisani o les “masses intel.ligents” de Howard Rheingold) el perill és a tocar: l’intent d’apropiació de la xarxa per les corporacions, tot reconduïnt-la a la lògica del producte manufacturat i empaquetat per a masses (les apps), les estratègies per a dividir la xarxa en un internet de dues velocitats, la incidència sobre la sociometria mitjançant el big data o la prohibició o limitació de l’ús d’internet, tot això plegat representant el final de la seva neutralitat. Internet ha esdevingut un escenari de lluita política no només per les idees que vehicula i per les persones que aplega sinó pel que fa a la lluita pel mateix control de l’escenari del debat. Tot això no fa més que recordar-nos que la lluita de classes existeix però apareix sota noves formes, així com que mai durant tot el segle XX havia hagut una oportunitat de combat transformador en el camp comunicacional com els escenaris, tothora canviants de la web 2.0.

Per a centrar la qüestió: un resum en frases curtes de Comunicación y poder, de Manuel Castells, l’obra cabdal de la comunicació política en la societat xarxa.

Informació sobre debat i inscripcions.

Informació sobre el cicle Àgora de la fundació l’Alternativa.

 

 

Archivado en: Comunicación, Política, , , ,

La Catalunya dels drets socials i nacionals

En la foto, Mercè Civit i Jordi Miralles

Aquest és el manifest que he subscrit, impulsat pels militants d’Esquerra Unida i Alternativa que defensem la feina feta per Jordi Miralles i Mercè Civit al Parlament de Catalunya.

Els signants, homes i dones afiliats a EUiA, davant la situació política que suposen les eleccions al Parlament del 25 de Novembre i del procés de designació de candidats i candidates, per la circumscripció de Barcelona, fem públiques aquestes reflexions:
El 25N, la Catalunya dels drets socials i els drets nacionals. El proper el 25N la societat catalana està cridada a un triple repte: quines alternatives socials, econòmiques i laborals proposar donat el fracàs de les polítiques europees, del PP i CiU; com respondre en favor del dret a decidir; i com abordar un nou procés constituent.
Amb CiU al govern es viu pitjor que el 2010. L’atur ha crescut en 250 persones per dia, afectant més a joves i dones, 203.858 persones (32%) no cobren prestació o subsidi i s’han disparat els ERO un 59%. CiU no ha sabut frenar el creixement de l’atur, ha estat una màquina de destruir ocupació en el sector privat i públic i és corresponsable, com denuncien els sindicats, de la contrareforma laboral.
Les retallades d’Artur Mas, per una austeritat dogmàtica, són els efectes d’un model conservador. Les polítiques de CiU i del PP estan degradant la salut, l’educació, els serveis socials, l’habitatge i el transport públic. Les condicions de vida han empitjorat per a la majoria, per la pèrdua d’universalització de drets i per noves taxes, per l’increment de la pobresa, per reduir l’autonomia de les persones i per les noves desigualtats. CiU no pot amagar, darrere el pacte fiscal o la transició nacional, el rescat i el fracàs de les seves polítiques.
Fiscalitat justa, creació d’ocupació, estat del benestar i serveis públics, bases per una alternativa social i econòmica per a la majoria. CiU no ha fet cap pas per a un canvi del model productiu, amb creació d’ocupació i equilibri territorial. CiU ha menystingut una estratègia consensuada en favor de l’economia productiva, la indústria, el coneixement, l’economia verda, les polítiques socials i el treball digne.
El 25N pel dret a decidir en un nou horitzó nacional. Després de la manifestació de l’11 de Setembre i la declaració del Parlament, s’ha obert un nou horitzó nacional: exercir el dret a l’autodeterminació. L’11S i la declaració del Parlament mostren que pel poble de

Catalunya ha arribat l’hora d’exercir el dret a decidir. Un procés democràtic que necessitarà un gran acord com a poble. Un procés democràtic i constituent que garanteixi la cohesió social i la consideració de Catalunya com un sol poble, més quan la crisi està castigant amplis sectors de la societat catalana.
El 25N en un marc de crisi de la Constitució, de l‘Estat de les Autonomies i d’intolerables atacs contra Catalunya. A Catalunya i a l’Estat espanyol, després de la sentència de l’Estatut i la ruptura del pacte constitucional res tornarà a ser igual: la Constitució i l’Estat de les Autonomies, estan en crisi. La societat catalana ha mostrat que vol avançar en la seva llibertat com a nació i que no accepta més rebre un no permanent com a resposta a més democràcia, distribució del poder i millora del finançament. La societat catalana no accepta l’ofensiva recentralitzadora del PP que aprofita decrets lleis per retallar competències. La societat català rebutja els atacs i les provocacions franquistes de membres del govern del PP a la llengua, la cultura, l’economia i les institucions catalanes. Catalunya mereix que es respecti la seva voluntat de ser i el seu dret a decidir, i està rebent -de manera irresponsable- amenaces i insults que tenen conseqüències polítiques.
El 25N donarà pas a un nou panorama de les esquerres. Per estar a l’alçada de la nova situació política post 25N, cal que ICV-EUiA sigui a les eleccions punt de trobada electoral de moltes persones d’esquerres. Una ICV-EUiA que aconsegueixi més representació i caminar –des del seu enfortiment- cap a un nou espai de l’esquerra transformadora, nacional i ecologista. Una ICV-EUiA més forta per a col•laborar i confluir amb altres esquerres obrint horitzons progressistes a l’hegemonia conservadora.
Les esquerres hauran de contribuir a àmplies unitats socials. Unitat de la majoria de la ciutadania front les polítiques del PP i CiU. Unitat i alternatives des de les organitzacions socials, veïnals, sindicats, l’economia social, professionals, món de la cultura, entitats de solidaritat, petits i mitjans empresaris, plataformes en defensa dels serveis públics i el territori, 15M… per aconseguir solucions concretes als problemes de la gent (atur, pobresa, retallades…) i tornar a crear comunitat. Unitat pel dret a decidir i

fer front a la recentralització del PP. Unitat per defensar la democràcia social i les llibertats a Europa.
Pels reptes socials, nacionals i també per a ICV-EUiA que suposa el 25N, les persones d’EUiA que signem, pensem que calia rendibilitzar el bagatge i l’experiència política dels diputats Jordi Miralles i Mercè Civit, així com la bona feina feta des del Grup Parlamentari d’ICV-EUiA. Per la qual cosa, i davant una legislatura interrompuda, no compartim que, des de la direcció d’EUiA, no s’hagin garantit les aportacions polítiques i la continuïtat de l’experiència parlamentària de Jordi Miralles i Mercè Civit. La propera legislatura, marcada per la defensa dels drets socials, nacionals i la consulta al poble, necessitava de les seves experiències i coneixements

(legislatius, sindicals, socials i feminista, redacció de l’Estatut i Pacte fiscal, defensa de serveis públics…) al Parlament.
ICV-EUiA amb la majoria. El 25N es polaritzarà en el model social i econòmic, i el dret a decidir. ICV-EUiA ha d’intervenir de manera valenta, com ho ha fet al carrer i al Parlament, en aquest dos aspectes centrals de la Catalunya d’avui. Les eleccions no són només per fer front a les retallades o només per exercir el dret a decidir. El 25N, i també després de les eleccions, cal respondre des d’una proposta programàtica per a la majoria del poble de Catalunya, en el terreny social i nacional.

Archivado en: Política, ,

Algunes observacions sobre la diada de Sant Jordi

Per si no havia quedat prou clar, Sant Jordi és el dia del llibre, no de l’escriptor ni de l’editor. El president del gremi de llibreters ho ha dit ben clar: “Hem aconseguit dur la moda el bestseller a Sant Jordi”. Sant Jordi és el dia que compren llibres els qui no compren llibres.

El Dia del Llibre ha esdevingut, amb els anys, un èxit descomunal. El preu és que els escriptors no comercials són gairebé invisibles, igual que les editorials petites. Totes les parades són gairbé iguals, totes amb gairebé els mateixos llibres. Però la diada fa efectiva la presencia del llibre a la societat com no passa a cap altre país.

El llibre i la lectura sempre estan en perill: ara, la manca de formació que es dóna a l’escola o a la universitat; ara, els aparells de lectura digital o internt; ara, la televisió. El cert és que mai hi havia hagut tanta gent alfabetitzada, mai s’havien comprat tants llibres i mai els havia comprat i llegit gent de classes socials tan diverses. Alguns encara tenen la Catalunya republicana com a la nació somiada, quan aleshores els lectors en català, i en castellà, eren una petitíssima minoria localitzada en una minúscula classe mitja i una minoritària avantguarda obrera. La Catalunya llegida és aquesta, la del nostre temps.

El fenòmen del llibre mediàtic és el que confirma l’èxit del llibre com a producte. Ja pots ser famós a la televisió, que no seràs algú fins que publiquis un llibre i el signis per Sant Jordi. I els escriptors no s’adonen d’aquesta prova del nou del seu èxit i hegemonia, i rondinejen –encara!– per la popularitat dels mediàtics.

Hi ha gent que es queixa que hi ha llibres que no es venen. Però és que hi ha llibres que no s’han de vendre. El fet que segons què escrit per segons qui tingués èxit seria una dada preocupant.

Els llibres d’autoajuda ocupen un lloc important a moltes parades. Per a mi és una dada positiva, vol dir que els maniàtics depressius de l’intel.lectualitat europea no tenen res a fer davant les necessitats i intuicions de la gent. Hi ha qui diu que estan mal escrits, es nota que no s’han posat a llegir més d’una novel.la signada per nom conegut.

No vaig veure ni una sola bandera del Barça ni moviment a l’entorn de cap llibre sobre aquest fet futbolístic. La derrota davant el Madrid i el reflex al Sant Jordi de 48 hores després fa pensar que hi ha alguna cosa de molt feble al cor del fenòmen de masses que anomenem barcelonisme.

Miro per sobre les parades dels partits: CDC, UDC, Reagrupament, SI, independentistes diversos, ICV, EUiA i PSC. A la dels ecosocialistes, el llibre de Nichi Vendola, en català i italia. A la dels socialistes, dos o tres llibres i dos fulletons de la fundació Rafael Campalans. I tot el mostrador ocupat per punts de llibre amb l’horripilant disseny d’urgència perpetrat per al darrer congrés del partit. Tot respirava una soledat eixuta i trista. Un dels llibres recull el pensament de José Antonio González Casanova, i està dedicat a l’enyorat Joan Ignasi Urenda; fa més punyent encara l’enyor.

L’endemà, l’Ara exhibeix la seva portada santjordienca feliç i optimista a l’edició digital. L’Avui dedica només un petit bocí amb una croniqueta titulada amb desgana. El seny és alegria i la rauxa, emprenyamenta paralitzant.

Archivado en: Ciudadanía, , , , , ,

Follow Me on Pinterest

EL MEU DARRER LLIBRE

"¡Hazlo con tu smartphone!" és el darrer llibre que he publicat, un manual que vol descobrir la gran quantitat de possibilitats que té el telèfon mòbil per a sol.lucionar problemes i per a treure'n partit a fons. A la gent gran, que encara li vé cara amunt acostumar-se als estris digitals, l'ajudarà a perdre-hi la por, i als més joves els mostrarà que el mòbil pot ser una eina de diversió, aprenentatge i descoberta del món que va més enllà del petit grup d'amics del Whatsap.
El llibre ens introdueix al concepte de "vida mòbil" amb el qual designo la via d'evolució de l'actual era de la comunicació, per tal que veiem que no es tracta només de gadgets tecnològics sinò de formes de vida cada cop més model.lades per la cultura de la comunicació digital.

ELS LLIBRES QUE HE PUBLICAT

“YouTuber. Cómo crear vídeos de impacto y triunfar con ellos en internet”, de recent publicació, és un manual pràctic de producció, realització i distribució de vídeos en xarxa. Apareix arran el fenòmen dels “youtubers”, els joves creadors que s'han fet famosos amb l'èxit viral dels seuss vídeos, de manera que han esdevingut un fet comunicacional i cultural molt notable i al'hora una forma d'expressió generacional.
Clicant sobre la imatge de la coberta del llibre trobaràs el resum del contingut i l'índex, i molta més informació complementària.
"Twitter para periodistas" és un manual adreçat als professionals de la informació i als estudiants de periodisme, que pretén aplanar-los el camí per a que obtinguin el més gran profit d'aquesta plataforma de comunicació, a benefici d'un periodisme solvent al servei de la ciutadania crítica. Hi ha orientacions sobre com utilitzar Twitter, consells útils, bones pràctiques i propostes estratègiques, en un text didàctic, pràctic i molt estructurat que són immediatament aplicables. La claredat i la graduació de les passes a seguir facilita que qualsevol persona pugui fer-se de seguida amb el domini de Twitter. "Twitter para periodistas" està publicat per Edicions UOC, l'editorial de la Universitat Oberta de Catalunya, en paper i ebook.
Aquest va ser el meu primer llibre, "Periodismo en internet. Cómo escribir y pubicar contenidos de calidad en la red", publicat en la col.lecció Ma non troppo, d'edicions Robinbook. El llibre, que inaugura la sèrie Taller de Comunicación, és un manual pràctic, d'aplicació immediata, pensat per a estudiants de periodisme, joves comunicadors i totes les persones que desitgen tenir un paper proactiu i creatiu a internet.
Periodismo en internet permet comprendre les últimes tendències de la informació a la xarxa i incorporar ràpidament habilitats i eines per a fer-hi un bon paper. S'hi expliquen les bases de l'escriptura periodística, la creació de continguts multimèdia i la manera de construïr i promocionar el propi cibermitjà, així com la gestió de la intervenció en les xarxes socials. És un llibre de nivell universitari pensat i escrit per a que pugui ésser assimilat i dut a la pràctica per tothom.
Continguts i més informació; com adquirir-lo en línia.
"Ideas para aprender a aprender. Manual de innovación educativa y tecnología" és un llibre d'autoria col.lectiva en el qual publico un article, Las herramientas no son útiles, en el qual incorporo alguns punts de vista sobre docència i tecnologia al conjunt dels treballs, orientats a ajudar als professors a incorporar les tasques de la educomunicació a la seva feina. "Ideas para aprender a aprender" és un manual útil que exposa el més nou en la comunicació i educació aplicada a les aules.
El llibre electrònic "Escribir para la red" és una col.lecció d'articles de diversos professors de periodisme d'arreu del món hispanoamericà que representa l'aportació més recent a la teoria i pràctica del ciberperiodisme. En ell publico "Periodismo sólo en tuits, ciberperiodismo esencial", que tracta sobre com fer periodisme amb Twitter i recomana les millors pràctiques. Us podeu descarregar l'exemplar gratuït en PDF clicant sobre la imatge de la coberta.
He estat editor, amb Joan-Francesc Pont Clemente, del nº 20 de la revista Cultura Masónica, un monogràfic dedicat al Rite Escocès Antic i Acceptat de la francmaçoneria, titulat "El corazón cívico y simbólico del Rito Escocés". En ell publico l'article "Las dualidades del Kadosh, el blanco y el negro y las hojas de la escalera". Aquest monogràfic és un volum que aplega un seguit d'autors de gran prestigi maçònic i gran qualitat filosòfica mitjançant la lectura del qual es pot percebre com aquesta tradició maçònica té molt a dir de cara a les preocupacions actuals referents a la democràcia, la pau i la justícia.
Viajar, sentir y pensar es una colección de relatos de viajes, editada por José Manuel Pérez Tornero y Santiago Tejedor, que reúne a destacados escritores dedicados al género viajero y en la que se incluye un trabajo mío, “El odio. ¡Colombia vive!”, en el que refiero mi estancia en Colombia, a inicios de 1990.
El nº 11 de la revista Cultura Masónica es un monográfico titulado Masonería y religión en el que aparece un artículo de Gabriel Jaraba titulado "Más allá de la creencia: la realidad de una espiritualidad liberal y democrática", en el que se revisa la existencia de una espiritualidad liberal adogmática y sus puntos de encuentro con la francmasonería, desde la teosofía hasta el movimiento transpersonal pasando por el unitarismo universalista. Otros autores: Amando Hurtado, Anna Mir, Brahim Drici, Javier Otaola, Jean-Michel Rénaud, Joan-Francesc Pont Clemente, José Mantero, Parsifal, Pedro Álvarez Lázaro, Vicenç Molina.
El nº 14 de la revista Cultura Masónica es un monográfico titulado Masonería y política en el que aparece un artículo de Gabriel Jaraba titulado "Doscientos años después: esto no es una crisis, es una contrarrevolución antidemocrática", en el que se propone que los masones combatan los intentos de revertir los logros del estado del bienestar y la reducción de la calidad democrática de las sociedades. Otros autores: Juan Alberdi, Leandro Álvarez Rey, Nicolás Brihuega, Santiago Castellà, María del Carmen Fernández Albéndiz, Juan Gómez Macías, iván Herrera Michel, Amando Hurtado, Elbio Laxalte, Enric Olivé Serret, Javier Otaola, Ricardo Serna, Joaquim Vilalta.

COL.LABORO A:

AIKA. Diario de Innovación y Tecnología en Educación

FOCUSED Revista sobre educación y medios

FUNDACIÓ L’ALTERNATIVA

LUPA PROTESTANTE

MASONERÍA ESPAÑOLA

SÓC PROFESSOR I INVESTIGADOR A:

CATEDRA INTERNACIONAL UNESCO UNAOC UNITWIN D’ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA I DIVERSITAT CULTURAL

Professor i Secretari Internacional per al Diàleg Intercultural

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Professor de periodisme i comunicació

GABINETE DE COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN UAB

Professor I investigador

MASTER EN COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN

Professor

MASTER EN GESTION DE LA COMUNICACION POLITICA Y ELECTORAL

Professor

MASTER EN PERIODISMO DE VIAJES

Professor i tutor

CÁTEDRA RTVE-UAB

Investigador

OBSERVATORIO PARA LA INNOVACION DE LOS INFORMATIVOS EN LA SOCIEDAD DIGITAL

Colaborador

MENTOR

Corresponsal a Espanya

INSTITUT DE PSICOLOGIA TRANSPERSONAL DE BARCELONA

Formador i coordinador de la formació

LLIBRES RECOMANATS

La brújula del Zen. Seung Sahn. La Liebre de Marzo.

I Ching Jing Fang. Maite Foulquié, Shú-Yuán Chén. Ed. La Liebre de Marzo

Filosofía inacabada. Marina Garcés. Ed. Galaxia Gutenberg

Yunka Wasi. Historias que cuenta la selva. Santiago Tejedor. Ed. UOC

El viaje del escritor. El cine, el guión y las estructuras míticas para escritores. Christopher Vogler. Robinbook.

El gozo de escribir. Nathalie Goldberg. La Liebre de Marzo.

Escritura sexy. Lluís Pastor. Ed. UOC

El rayo y el trueno. Pasión y oficio de escribir. Nathalie Goldberg. La Liebre de Marzo.

Mil nombres para el gozo. Byron Katie. La Liebre de Marzo

Diálogos con científicos y sabios. Renée Weber. La Liebre de Marzo.

El camino del Qigong. Kenneth Cohen. La Liebre de Marzo.

Claves del Yoga. Teoría y práctica. Danilo Hernández. La Liebre de Marzo.

LLIBRES DE COMUNICACIÓ GRATIS

The Data Journalism Handbook. Jonathan Grey et al. Edición en línea

Web 2.0. Antonio Fumero y Genís Roca. Fundación Orange. Descarga gratuíta.

Periodismo ciudadano. La evolución positiva de la comunicación. Oscar Espiritusanto, Paula Gonzalo Rodríguez. Ariel Fundación Telefónica. Descarga gratis

Empowerment through media education. J.M. Pérez Tornero, S. Tayie, U. Carlsson, G. Jacquinot-Delaunay.. Clearinghouse. Descarga gratis

Fundaciones y fundamentos del estudio de la comunicación. Raúl Fuentes, Carlos Vidales. CAEIP. Descarga gratis.

Ferramentas para análisi de qualidade no ciberjornalismo. Marcos Palacios (ed.). LabComs. Descarga gratis.

Reflexiones, periodismo y redes sociales. Varios autores. Descarga gratis.

Trabaja diferente. Redes sociales y comunidades profesionales. VV. AA. Generaltat de Catalunya

Tienes 5 segundos. Gestión de contenidos digitales. Juan C. Camus. Descarga gratis

Planeta web 2.0. Cristóbal Cobo Romaní, Hugo Pardo Kuklinsli. Descarga gratis.

La gran guía de los blogs. Rosa Jiménez Cano y Francisco Polo. Descarga gratuíta.

Periodismo 2.0. Una guía de alfabetización digital. Mark Briggs. Knight Citizen News Network. Descarga gratis.

CONNECTAT TOTHORA

Em trobareu en connexió permanent a la xarxa, a més d'a aquest blog. Llegiu en els mòduls adjunts el que publico a Twitter i a Medium i trobeu-me a Facebook, Google+, Linkedin i Quora. I si em necessiteu, contacteu-me a gabrieljaraba at gmail dot com

EL MEU TWITTER

  • El meu article sobre Kilian Jornet @kilianj ja va pels 2.500 lectors. Moltes gràcies a tots! tinyurl.com/kayyxdz 4 days ago
  • Un rey joven y estudiado al que le hacen los discursos tíos que parecen haber hecho prácticas en la prensa del Movimiento. 4 days ago
  • Esos speechwriters viejunos y polvorientos que tiene el rey, ¿son tolerados o asumidos de buen grado? 4 days ago
  • El rey anima a los estudiantes a trabajar por "el bien común". La última vez que leí la expresión fue en la FEN del bachillerato. 4 days ago
  • ... y por eso se niega a reconocer la barbarie descarnada y la amenaza estratégica. Lo pagaremos caro todos, principalmente la izquierda 5 days ago

BENVINGUTS AL MEU BLOG PERSONAL

Sóc un periodista senior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet. Actualment serveixo com a professor a la Càtedra Internacional UNESCO d'Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, com a Secretar Internacional per al Diàleg Intercultural, i al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,, en el qual sóc investigador i docent. Formo part de l'Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, en el qual sóc co-director de la formació en psicologia transpersonal que s'hi imparteix, i posseeixo la certificació europea en la matèria, concedida per l'European Transpersonal Association.
GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Saül Gordillo, un dels pioners de la web 2.0 a Catalunya i director de Catalunya Ràdio, manté un ranking de periodistes i comunicadors catalans, llistat de referència que recull més d’un miler de professionals classificats segons el seu nombre de seguidors a Twitter i la seva quota d’influència a Klout. Jo hi figuro en el lloc 1.020 amb 1.524 tuitaires seguidors i un 47 de quota d’influència a Klout. Veure-ho clicant al logo de SG.
Dades del llistat anterior

EUROPEAN TRANSPERSONAL ASSOCIATION

SUPREMO CONSEJO MASÓNICO DE ESPAÑA

GRAN LOGIA SIMBOLICA ESPAÑOLA

AMNISTIA INTERNACIONAL

BUENA VOLUNTAD MUNDIAL

EL FUNDAMENTO ESPIRITUAL DE LAS NACIONES UNIDAS

MÉS WEBSITES MEUS

A Aquest blog publico les meves reflexions i informacions sobre les meves activitats i les qüestions que m'interessen. La documentació central sobre el que faig la trobareu a GABRIEL JARABA ONLINE, web que a més publica diàriament informació d'actualitat. A MASONERIA CÍVICA publico temes maçònics, i a UNIVERSALIS, qüestions humanistes, espirituals i transpersonals. MIra els seus RSS tot seguit:
mayo 2017
L M X J V S D
« Abr    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 61 seguidores