GABRIEL JARABA blog

Icono

Una mirada periodística universalista

És necessària una nova batalla cultural

Aquest text és la transcripció de la intervenció de Zygmunt Bauman en l’esdeveniment«Dilemes  socialdemòcrates», en el context de la inauguració de l’exposició «Els començaments amb Lassalle: la socialdemocràcia a Polònia i Alemanya» , que es va realitzar a la ciutat de Wroclaw, Polònia, el 22 de juny de 2013. Bauman, sociòleg, és un dels més grans pensadors de la societat actual.

Archivado en: Cultura, ,

Margaret Thatcher, l’esquerra i nosaltres

 

thatcherA Margaret Thatcher la sobreviu la seva obra, continuada en l’actualitat per l’encarregada delegada, Angela Merkel, i els seus ajudants disciplinats, com ara Mariano Rajoy i Silvio Berlusconi, que vetlla armes gràcies a la fidelitat de vot que de vegades ofereix la democracia i que els ingenus atribueixen a la televisió. La feina consistia en replantejar els consensos sociopolítics sorgits del final de la Segona Guerra Mundial, els pactes de Yalta i el compromís entre democristans i socialdemòcrates de tirar endavant un estat del benestar que permetés la reconstrucció de l’Europa postbèlica i alhora crear un model de demòcràcia liberal que fes dessistir les clases populars de polítiques revolucionàries. La propina era l’aïllament del bloc soviètic en el marc de la guerra freda i el preu, l’aparició d’unes classes mitjanes amb capacitat de consum que relativitzéssin o fessin desaparèixer la contracultura obrera i el seu projecte de contrasocietat.

Pero ni Merkel ni Rajoy són Thatcher. Ni una ni l’altre han tirat endavant un combat tan dur contra tot i contra tots. Merkel aplega uns consensos al voltant seu impensable en el cas de la británica. Rajoy va entrar a la Moncloa gràcies a un perfil baix que volia fer oblidar el soroll i la fúria d’Aznar, aquests sí tant thatcherians.

La batalla de Margaret Thatcher era una revolució política i cultural alhora. Es tractava de trencar l’aliança entre treballadors –classe obrera i classe mitjana—amb la promesa d’un “capitalisme popular”, de més eficiencia de l’estat i aprimament del mateix per deslliurar forces productives. Com que els polítics de dretes són més gramscians que els d’esquerres (Pujol) va entendre que l’hegemonia política i hegemonía cultural van plegades, i per tant el projecte d’imposició del neoliberalisme havia d’anar acompanyat de la destrucció de la cultura d’esquerres com a equivalent a cultura democrática.

Thatcher va fer palés un cop més que política no és pedagogía, com creia Rafael Campalans, sinó decisió en emprendre l’acció necessària per introduïr canvis en l’estatus sociopolític. El geni de la primera ministra británica va ser entendre que havia arribat l’hora d’aplicar les polítiques proposades per Milton Friedman i l’escola de Xicago, que el bloc soviètic era “un tigre de paper” i que la cultura obrera i socialista, en altre temps en la centralitat de les societats europees, havia esdevingut un bluff. Com els neoliberals nordamericans, creía que les classes mitjanes eren el punt de suport de la palanca que havia d’esberlar la situació, però a més estava convençuda que la seva determinació era capaç de subvertir l’estatus quo europeu.

La determinació fèrria de Thatcher va demostrar que tenia raó. Que tingués raó en la seva visió de la situació no vol dir, que se’m entengui bé, que tingués la raó moral. I la prova és que el sistema britànic sencer la va seguir en el procés d’enfonsament de l’estat del benestar. Amb els caps d’Arthur Scargill i Neil Kinnock a cada ma, la primera ministra ultraconservadora va aixecar la bandera del “capitalisme popular” per a atreure’s les capes mitjanes i va combatre l’esquerra sense treva. Dècades després de l’inici d’aquest combat reaccionari, l’esquerra sembla no haver entés res de l’episodi: l’estirabot del cineasta Ken Loach demanant la “privatització” de l’enterrament de la Dama de Ferro és tan significatiu del simplisme amb el qual certes esquerres consideren la realitat com de la impotència d’una certa cultura d’esquerres reclosa en un gueto cultural i social.

La mort de Margaret Thatcher, en el moment que la seva política s’aplica a bastament al nostre país, hauria de servir per a que les esquerres reflexionéssin sobre la seva teoría, pràctica i cultura, els tres peus sobre els quals s’aguanta una hegemonía. Si el neoliberalisme va derrotar les esquerres britàniques va ser perquè aquestes esquerres estaven en condicions de ser derrotades. Fa basarda haver d’escriure evidències lògiques com aquesta. Tant el laborisme con les forces a la seva esquerra van retrocedir, alguns de grat, altres per força. Retreure-li la seva duresa i crueltat és com retreure un bulldog que tingui dents i les faci servir. Allò del dit, la lluna i el tonto: no és només la força atacant, és la fortalesa dels atacats el que compta i decideix. El llegat de Thatcher no ha estat només dur a la victoria el neoliberalisme i el seu combat contra l’estat sinó demostrar que el rei anava nu: les esquerres, en la seva teoría, pràctica i cultura, després d’ella, són un tigre de paper.

No se vive celebrando victorias sino superando derrotas”, deia el Che Guevara. A hores d’ara no es veu per enlloc cap estrategia, cap construcció teórica ni cap pràctica que dugui a la recuperació de les economies socials i democràtiques per part de l’esquerra. Les esquerres es conformen amb un ressistencialisme combinat amb la superioritat moral de sempre: la “indignació”. Als dirigents postthatcherians, la indignació els importa un rave. Les formes clàssiques de lluita de la contracultura obrera han quedat obsoletes: aventeu-los-hi tantes manifestacions i vagues generals com vulgueu, que les entomen totes. La tercera via laborista i giddensiana va tenir clara una cosa, al seu torn: aquesta contracultura estava morta i ben morta, i calia trobar altres vies per a produïr canvis i transformacions a les societats complexes. Però no la tenia en creure que es podía contemporitzar amb la determinació neoliberal de destruir l’estat i imposar l’individualisme insolidari.

El laborisme i la socialdemocracia van creure que, d’acord amb la seva falaç concepció de la política com a pedagogía, hi havia prou amb fer dels ciutadans treballadors mers beneficiaris de polítiques socials executades des de dalt. Però en fer això van desproveïr els ciutadans del protagonisme polític, i per tant, posats a ser subjectes passius, aquests van optar per l’oferta del millor postor: la promesa del capitalisme popular. En el cas espanyol, el vot al PP mogut per la falsa consciencia que la gent acostumada a traginar amb diners seria capaç de solucionar els problemes econòmics; el desig d’estar aprop dels rics, passivament, com abans s’havia estat aprop dels conferidors de beneficis socials.

El triomf de la contrarevolució thatcheriana no ha suposat, però, l’acompliment de les seves promeses. No hi ha hagut capitalisme popular sino pobresa creixent. No hi ha hagut veritable individualisme democràtic sino retirada de la gent a una privacitat insolidària. No hi ha hagut pàtries engrandides sino una Unió Europea cada cop més irrellevant com a potencia, estats nacionals inclosos. No hi ha hagut desencadenament de forces productives sino destrucció de teixit industrial, desaparició de petits emprenedors i desinversió en recerca. El balanç de l’acció de Margaret Thatcher i els seus seguidors ha estat la catástrofe. I encara no ho hem vist tot. El neoliberalisme –jo l’anomeno retroliberalisme—deixa com a fruit la desmoralització social i personal i països profundament dividits, sense res a canvi.

L’herència de Margaret Thatcher és tan contradictòria com galdosa. Desapareix en el moment que a Europa tots els dirigents malden per aplicar les seves polítiques tot dient que fan una altra cosa. O no dient res en absolut, com en el cas espanyol. Poden permetre-s’ho: la victoria cultural de la primera ministra va ser fer que la dreta conservadora perdés no només el respecte a la cultura d’esquerres sinó que recuperés l’orgull de nissaga. Mentre Anglaterra vetlla, dividida, la despulla de la británica més poderosa després d’Isabel I, al continent només a França hi ha un govern socialdemócrata que mira de fer com si tingués una altra opció que reeditar la tercera via de Blair. Però el món continua girant. I, si en la seva època Reagan va substituïr Roosevelt, Wojtyla a Montini i ella mateixa a Harold Wilson, ara l’eix reaccionari es capgira un altre cop: Obama ha demostrat que les polítiques neoreganianes són una bogeria inaplicable, Francesc emet incessantment signes de reconciliació amb el món modern i de solidaritat amb els més febles, i els tories están liderats per un Cameron que és un demócrata a qui no se’l acudiría aixoplugar Pinochet. No, el final de la historia no ha arribat, sinó que torna a donar una altra volta d’espiral. Cal ara que hi hagi algún gramscià al capdavant de l’esquerra, que entengui que les revolucions, reaccionàries o progressistes, es fan sempre volant amb dues ales. Pel que fa a Catalunya, molt em temo que aquesta esperança està, de moment, perduda.

Article publicat a la revista societat.cat

Archivado en: Política, ,

El PSC no entén internet

Busco i no trobo a la web del PSC el comunicat de la disculpa que els seus parlamentaris han fet pública per haver-se equivocat, segons diuen, en una votació al Congreso sobre els corredors ferroviaris, amb la qual van afavorir el central en lloc el mediterrani. Si un s’equivoca i ho reconeix públicament, ho ha de fer també en el gran espai públic que és internet. Els socialistes no només segueixen tenint una concepció merament instrumental de la comunicació sinó que segueixen sense entendre, entossoladament, què és internet: és transparència, comunicació directa, persona a persona, i per tant sinceritat i construcció de relacions de confiança. Internet no és mass media, i la concepció que el PSC té de la xarxa és més pròpia d’un partit leninista que d’un socialdemòcrata.

Archivado en: Política, ,

Follow Me on Pinterest

EL MEU DARRER LLIBRE

"¡Hazlo con tu smartphone!" és el darrer llibre que he publicat, un manual que vol descobrir la gran quantitat de possibilitats que té el telèfon mòbil per a sol.lucionar problemes i per a treure'n partit a fons. A la gent gran, que encara li vé cara amunt acostumar-se als estris digitals, l'ajudarà a perdre-hi la por, i als més joves els mostrarà que el mòbil pot ser una eina de diversió, aprenentatge i descoberta del món que va més enllà del petit grup d'amics del Whatsap.
El llibre ens introdueix al concepte de "vida mòbil" amb el qual designo la via d'evolució de l'actual era de la comunicació, per tal que veiem que no es tracta només de gadgets tecnològics sinò de formes de vida cada cop més model.lades per la cultura de la comunicació digital.

ELS LLIBRES QUE HE PUBLICAT

“YouTuber. Cómo crear vídeos de impacto y triunfar con ellos en internet”, de recent publicació, és un manual pràctic de producció, realització i distribució de vídeos en xarxa. Apareix arran el fenòmen dels “youtubers”, els joves creadors que s'han fet famosos amb l'èxit viral dels seuss vídeos, de manera que han esdevingut un fet comunicacional i cultural molt notable i al'hora una forma d'expressió generacional.
Clicant sobre la imatge de la coberta del llibre trobaràs el resum del contingut i l'índex, i molta més informació complementària.
"Twitter para periodistas" és un manual adreçat als professionals de la informació i als estudiants de periodisme, que pretén aplanar-los el camí per a que obtinguin el més gran profit d'aquesta plataforma de comunicació, a benefici d'un periodisme solvent al servei de la ciutadania crítica. Hi ha orientacions sobre com utilitzar Twitter, consells útils, bones pràctiques i propostes estratègiques, en un text didàctic, pràctic i molt estructurat que són immediatament aplicables. La claredat i la graduació de les passes a seguir facilita que qualsevol persona pugui fer-se de seguida amb el domini de Twitter. "Twitter para periodistas" està publicat per Edicions UOC, l'editorial de la Universitat Oberta de Catalunya, en paper i ebook.
Aquest va ser el meu primer llibre, "Periodismo en internet. Cómo escribir y pubicar contenidos de calidad en la red", publicat en la col.lecció Ma non troppo, d'edicions Robinbook. El llibre, que inaugura la sèrie Taller de Comunicación, és un manual pràctic, d'aplicació immediata, pensat per a estudiants de periodisme, joves comunicadors i totes les persones que desitgen tenir un paper proactiu i creatiu a internet.
Periodismo en internet permet comprendre les últimes tendències de la informació a la xarxa i incorporar ràpidament habilitats i eines per a fer-hi un bon paper. S'hi expliquen les bases de l'escriptura periodística, la creació de continguts multimèdia i la manera de construïr i promocionar el propi cibermitjà, així com la gestió de la intervenció en les xarxes socials. És un llibre de nivell universitari pensat i escrit per a que pugui ésser assimilat i dut a la pràctica per tothom.
Continguts i més informació; com adquirir-lo en línia.
"Ideas para aprender a aprender. Manual de innovación educativa y tecnología" és un llibre d'autoria col.lectiva en el qual publico un article, Las herramientas no son útiles, en el qual incorporo alguns punts de vista sobre docència i tecnologia al conjunt dels treballs, orientats a ajudar als professors a incorporar les tasques de la educomunicació a la seva feina. "Ideas para aprender a aprender" és un manual útil que exposa el més nou en la comunicació i educació aplicada a les aules.
El llibre electrònic "Escribir para la red" és una col.lecció d'articles de diversos professors de periodisme d'arreu del món hispanoamericà que representa l'aportació més recent a la teoria i pràctica del ciberperiodisme. En ell publico "Periodismo sólo en tuits, ciberperiodismo esencial", que tracta sobre com fer periodisme amb Twitter i recomana les millors pràctiques. Us podeu descarregar l'exemplar gratuït en PDF clicant sobre la imatge de la coberta.
He estat editor, amb Joan-Francesc Pont Clemente, del nº 20 de la revista Cultura Masónica, un monogràfic dedicat al Rite Escocès Antic i Acceptat de la francmaçoneria, titulat "El corazón cívico y simbólico del Rito Escocés". En ell publico l'article "Las dualidades del Kadosh, el blanco y el negro y las hojas de la escalera". Aquest monogràfic és un volum que aplega un seguit d'autors de gran prestigi maçònic i gran qualitat filosòfica mitjançant la lectura del qual es pot percebre com aquesta tradició maçònica té molt a dir de cara a les preocupacions actuals referents a la democràcia, la pau i la justícia.
Viajar, sentir y pensar es una colección de relatos de viajes, editada por José Manuel Pérez Tornero y Santiago Tejedor, que reúne a destacados escritores dedicados al género viajero y en la que se incluye un trabajo mío, “El odio. ¡Colombia vive!”, en el que refiero mi estancia en Colombia, a inicios de 1990.
El nº 11 de la revista Cultura Masónica es un monográfico titulado Masonería y religión en el que aparece un artículo de Gabriel Jaraba titulado "Más allá de la creencia: la realidad de una espiritualidad liberal y democrática", en el que se revisa la existencia de una espiritualidad liberal adogmática y sus puntos de encuentro con la francmasonería, desde la teosofía hasta el movimiento transpersonal pasando por el unitarismo universalista. Otros autores: Amando Hurtado, Anna Mir, Brahim Drici, Javier Otaola, Jean-Michel Rénaud, Joan-Francesc Pont Clemente, José Mantero, Parsifal, Pedro Álvarez Lázaro, Vicenç Molina.
El nº 14 de la revista Cultura Masónica es un monográfico titulado Masonería y política en el que aparece un artículo de Gabriel Jaraba titulado "Doscientos años después: esto no es una crisis, es una contrarrevolución antidemocrática", en el que se propone que los masones combatan los intentos de revertir los logros del estado del bienestar y la reducción de la calidad democrática de las sociedades. Otros autores: Juan Alberdi, Leandro Álvarez Rey, Nicolás Brihuega, Santiago Castellà, María del Carmen Fernández Albéndiz, Juan Gómez Macías, iván Herrera Michel, Amando Hurtado, Elbio Laxalte, Enric Olivé Serret, Javier Otaola, Ricardo Serna, Joaquim Vilalta.

COL.LABORO A:

AIKA. Diario de Innovación y Tecnología en Educación

FOCUSED Revista sobre educación y medios

FUNDACIÓ L’ALTERNATIVA

LUPA PROTESTANTE

MASONERÍA ESPAÑOLA

SÓC PROFESSOR I INVESTIGADOR A:

CATEDRA INTERNACIONAL UNESCO UNAOC UNITWIN D’ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA I DIVERSITAT CULTURAL

Professor i Secretari Internacional per al Diàleg Intercultural

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Professor de periodisme i comunicació

GABINETE DE COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN UAB

Professor I investigador

MASTER EN COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN

Professor

MASTER EN GESTION DE LA COMUNICACION POLITICA Y ELECTORAL

Professor

MASTER EN PERIODISMO DE VIAJES

Professor i tutor

CÁTEDRA RTVE-UAB

Investigador

OBSERVATORIO PARA LA INNOVACION DE LOS INFORMATIVOS EN LA SOCIEDAD DIGITAL

Colaborador

MENTOR

Corresponsal a Espanya

INSTITUT DE PSICOLOGIA TRANSPERSONAL DE BARCELONA

Formador i coordinador de la formació

LLIBRES RECOMANATS

La brújula del Zen. Seung Sahn. La Liebre de Marzo.

I Ching Jing Fang. Maite Foulquié, Shú-Yuán Chén. Ed. La Liebre de Marzo

Filosofía inacabada. Marina Garcés. Ed. Galaxia Gutenberg

Yunka Wasi. Historias que cuenta la selva. Santiago Tejedor. Ed. UOC

El viaje del escritor. El cine, el guión y las estructuras míticas para escritores. Christopher Vogler. Robinbook.

El gozo de escribir. Nathalie Goldberg. La Liebre de Marzo.

Escritura sexy. Lluís Pastor. Ed. UOC

El rayo y el trueno. Pasión y oficio de escribir. Nathalie Goldberg. La Liebre de Marzo.

Mil nombres para el gozo. Byron Katie. La Liebre de Marzo

Diálogos con científicos y sabios. Renée Weber. La Liebre de Marzo.

El camino del Qigong. Kenneth Cohen. La Liebre de Marzo.

Claves del Yoga. Teoría y práctica. Danilo Hernández. La Liebre de Marzo.

LLIBRES DE COMUNICACIÓ GRATIS

The Data Journalism Handbook. Jonathan Grey et al. Edición en línea

Web 2.0. Antonio Fumero y Genís Roca. Fundación Orange. Descarga gratuíta.

Periodismo ciudadano. La evolución positiva de la comunicación. Oscar Espiritusanto, Paula Gonzalo Rodríguez. Ariel Fundación Telefónica. Descarga gratis

Empowerment through media education. J.M. Pérez Tornero, S. Tayie, U. Carlsson, G. Jacquinot-Delaunay.. Clearinghouse. Descarga gratis

Fundaciones y fundamentos del estudio de la comunicación. Raúl Fuentes, Carlos Vidales. CAEIP. Descarga gratis.

Ferramentas para análisi de qualidade no ciberjornalismo. Marcos Palacios (ed.). LabComs. Descarga gratis.

Reflexiones, periodismo y redes sociales. Varios autores. Descarga gratis.

Trabaja diferente. Redes sociales y comunidades profesionales. VV. AA. Generaltat de Catalunya

Tienes 5 segundos. Gestión de contenidos digitales. Juan C. Camus. Descarga gratis

Planeta web 2.0. Cristóbal Cobo Romaní, Hugo Pardo Kuklinsli. Descarga gratis.

La gran guía de los blogs. Rosa Jiménez Cano y Francisco Polo. Descarga gratuíta.

Periodismo 2.0. Una guía de alfabetización digital. Mark Briggs. Knight Citizen News Network. Descarga gratis.

CONNECTAT TOTHORA

Em trobareu en connexió permanent a la xarxa, a més d'a aquest blog. Llegiu en els mòduls adjunts el que publico a Twitter i a Medium i trobeu-me a Facebook, Google+, Linkedin i Quora. I si em necessiteu, contacteu-me a gabrieljaraba at gmail dot com

EL MEU TWITTER

  • El meu article sobre Kilian Jornet @kilianj ja va pels 2.500 lectors. Moltes gràcies a tots! tinyurl.com/kayyxdz 4 days ago
  • Un rey joven y estudiado al que le hacen los discursos tíos que parecen haber hecho prácticas en la prensa del Movimiento. 4 days ago
  • Esos speechwriters viejunos y polvorientos que tiene el rey, ¿son tolerados o asumidos de buen grado? 4 days ago
  • El rey anima a los estudiantes a trabajar por "el bien común". La última vez que leí la expresión fue en la FEN del bachillerato. 4 days ago
  • ... y por eso se niega a reconocer la barbarie descarnada y la amenaza estratégica. Lo pagaremos caro todos, principalmente la izquierda 5 days ago

BENVINGUTS AL MEU BLOG PERSONAL

Sóc un periodista senior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet. Actualment serveixo com a professor a la Càtedra Internacional UNESCO d'Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, com a Secretar Internacional per al Diàleg Intercultural, i al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,, en el qual sóc investigador i docent. Formo part de l'Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, en el qual sóc co-director de la formació en psicologia transpersonal que s'hi imparteix, i posseeixo la certificació europea en la matèria, concedida per l'European Transpersonal Association.
GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Saül Gordillo, un dels pioners de la web 2.0 a Catalunya i director de Catalunya Ràdio, manté un ranking de periodistes i comunicadors catalans, llistat de referència que recull més d’un miler de professionals classificats segons el seu nombre de seguidors a Twitter i la seva quota d’influència a Klout. Jo hi figuro en el lloc 1.020 amb 1.524 tuitaires seguidors i un 47 de quota d’influència a Klout. Veure-ho clicant al logo de SG.
Dades del llistat anterior

EUROPEAN TRANSPERSONAL ASSOCIATION

SUPREMO CONSEJO MASÓNICO DE ESPAÑA

GRAN LOGIA SIMBOLICA ESPAÑOLA

AMNISTIA INTERNACIONAL

BUENA VOLUNTAD MUNDIAL

EL FUNDAMENTO ESPIRITUAL DE LAS NACIONES UNIDAS

MÉS WEBSITES MEUS

A Aquest blog publico les meves reflexions i informacions sobre les meves activitats i les qüestions que m'interessen. La documentació central sobre el que faig la trobareu a GABRIEL JARABA ONLINE, web que a més publica diàriament informació d'actualitat. A MASONERIA CÍVICA publico temes maçònics, i a UNIVERSALIS, qüestions humanistes, espirituals i transpersonals. MIra els seus RSS tot seguit:
mayo 2017
L M X J V S D
« Abr    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 61 seguidores