archivos

Sant Jordi

Esta etiqueta está asociada a 4 entradas

Sant Jordi, el dia de l’esperança

sant jordi

Per a mi els dos dies més grans de l’any són Nadal i Sant Jordi. Sant Jordi és el dia que els catalans som feliços, en el qual ens mostrem com voldriem ser, tot fent una representació col.lectiva d’una vella aspiració: viure com es viu allà on la gent és lliure, desvetllada i feliç, que deia el poeta. Quan era un preadolescent que maldava per sortir del petit món en el que vaig passar la infància la diada de Sant Jordi em va descobrir com era, o com podia ser, el món real que tenia a tocar, més enllà dels móns de Verne, Dumas i Twain que havia devorat a soles. Sant Jordi representava el món en el qual jo volia viure. Igual que ara.

M’agrada que Sant Jordi s’hagi convertit en un esdeveniment de masses. Que venguin molts llibres els escriptors anomenats mediàtics, els famosos, els personatges coneguts per altres activitats. Qui escriu és escriptor, no hi ha un lloc on et despatxen un carnet d’escriptor. La legitimitat d’escriptor te la donen els qui compren o llegeixen els teus llibres; no hi ha res més democràtic. I si qui ha escrit el llibre del famós és un negre literari, bona sort, que bé que l’escriptor haurà cobrat la seva feina. Ara bé, hi ha gent que pensa com aquell que deia “aquest Mozart no deu ser tan bo si agrada a tanta gent”.

Sant Jordi és el dia del llibre, no el dia de l’escriptor o de la literatura de ficció. I la presència del llibre als carrers de la ciutat, convertit en protagonista i objecte d’admiració. Malgrat que sigui el dia que compren llibres els qui no en compren els altres dies; malgrat l’intent de fagocitació política per part d’institucions, dirigents i grups; malgrat el dirigisme de la gran indústria editorial; el dia del llibre és el dia de l’esperança. Actualment assistim a un fet insòlit en la història: la tradicional admiració i respecte de les classes populars per la cultura s’ha perdut. S’ha trencat un vincle molt subtil entre cultura i treball, que existia mentre els treballadors veien l’adquisició de cultura com a mitjà d’ascensió social. La crisi actual de l’escola no és altra cosa que l’expressió d’aquest trencament: les criatures s’avorreixen perquè no veuen sentit en el que fan i ben aviat s’hi giren d’esquena, l’aprenentatge i la formació no els diuen res perquè els consideren inútils, veuen les oportunitats de promoció en un altre lloc, en esdevenir famós en l’àmbit de la comunicació i l’entreteniment, o en la promesa de diversió immediata que proporcioni dosis d’intensitat i aliment al narcisisme adolescent. Els pares, conscients que l’ascensor social no funciona, s’enfronten a l’escola considerant-la un aparcament provisional dels seus fills, i s’enfronten als mestres com a representants d’alló que els frustra, com a funcionaris inútils que posen en evidència el buit en el qual els seus fills viuen; també aspiren a que ells obtinguin la quota de gaudi a la qual creuen que tenen dret i demanen que se’ls doni “alguna cosa d’útil” per a tirar endavant en la jungla socioeconòmica. La cultura ja no és percebuda com a quelcom admirable sinó com a un destorb prescindible que només els privilegiats es poden permetre però que per a ells no representa res.

Aquest és el cultiu social en el qual el dia del llibre es fa present. No l’estat de la creació literària o el de la comercialització editorial, no l’estat de la llengua catalana en el medi ambient sociopolític. La paradoxa és que l’èxit general i la massificació de la diada s’esdevé en mig d’aquest tràgic trencament històric. Aquest entusiasme general al voltant del llibre és el darrer reducte dels qui creuen que la cultura val la pena, ni que sigui en la seva expressió més prima o intranscendent. La celebració massiva de Sant Jordi ofereix a la cultura la taula de salvació en termes del que a la societat actual compta de veritat: l’admiració de les masses, la consideració de quelcom com a desitjable, l’aire de prestigi al voltant d’un objecte o fet, l’atracció popular en forma de mercat real o potencial: se’n diu audiència.

Més enllà d’aquesta multitud momentània només resta el buit de la televisió, el famoseig i el narcissisme alimentat per la nova comunicació. El gran diner i el poder que treballa per reduïr la ciutadania en dos, un exèrcit d’infraempleats i una munió de candidats al lumpen –amb gairebé un 45% d’atur juvenil– va guanyant terreny mentre fa retrocedir una a una les conquestes socials i democràtiques de les darreres dècades. Les masses que ahir van omplir els carrers de Barcelona són els últims creients en que la cultura val la pena, ni que sigui representada per un llibre de receptes de cuina. No, no està tot perdut mentre aquestes masses surtin al carrer somrients i disposades a celebrar un dia de primavera que la vida val la pena. El trencament entre treball i cultura és una realitat en els sectors del proletariat profund que es troba al caire de la lumpenització. La responsabilitat dels qui ahir van celebrar la vida i la cultura és impedir que aquest trencament es faci més gran. I, animats per l’èxit de Sant Jordi, posar-se ara a salvar l’escola. Per això, que visquin tots els llibres i tots els seus autors, sense excepció.

 

El oficio de periodista: cómo escribir con eficacia

esta es la que mas me gusta

Ahora que nos encontramos en fechas cercanas a Sant Jordi, me permito recordar a mis lectores que si tienen algún amigo o familiar interesado por la comunicación le harán feliz si le regalan mi libro Periodismo en internet. como escribir y publicar contenidos de calidad en la Red. Es un manual de ciberperiodismo, útil no sólo para quien desea hacer periodismo en internet sino para todo el que desea abrirse paso en la red de redes y aprender las habilidades técnicas, literarias y estratégicas para hacer efectiva su presencia en ella.

Os ofrezco a continuación un fragmento de uno de los capítulos del libro dediucado a la escritura periodística, y en este enlace podéis ver el sumario de la obra. Se puede adquirir en compra segura por internet en la web de Ediciones Robinbook, el prestigioso sello que lo ha publicado (15 €).

La escritura periodística, una prosa funcional

La escritura periodística se caracteriza por su objeto: que el mensaje se entienda con eficacia y rapidez. Que sea inmediatamente inteligible.

La escritura periodística se basa en las 3 C:

  • Claro
  • Conciso
  • Concreto

Estas son las características del estilo periodístico: claro, conciso y concreto. Estas 3 C, con las 6 W (que conoceremos más adelante) constituyen el armazón sobre el que se sostiene el lenguaje informativo y, por extensión, los lenguajes propios de la escritura periodística.

El periodista profesional se hace mediante un proceso de aprendizaje y desarrollo de un lenguaje 3C.

Escribir con claridad significa:

Conocer los hechos y comprender las ideas.

Ser transparente en su exposición.

La escritura periodística se caracteriza por su transparencia. Es como un cristal: debe permitir ver claramente lo que hay al otro lado, y traerlo a este lado de manera igualmente clara. El peligro es un lenguaje turbio y pobre.

Este es el mayor riesgo del periodista, usar un lenguaje turbio y/o pobre. Hay que dedicar grandes esfuerzos a perfeccionarse en esto. El peligro no es la “manipulación”, el “poder” o las “conspiraciones”, el peligro para el periodista es la falta de claridad en su capacidad de ver y en su capacidad de contar. Nunca me cansaré de insistir que nuestros antecedentes escolares y culturales juegan en nuestra contra. Además leemos poco y por tanto no estamos acostumbrados a la lectura de textos de calidad.

Escribir con concisión significa:

  • No enrollarse.
  • Escribir con frases cortas.
  • Usar verbos activos.
  • Sintaxis directa.

La mejor técnica para conseguir la claridad y concisión informativas en una frase es, antes que nada, fijar la atención en el verbo, que es la pieza clave de cualquier frase y, por tanto, de cualquier idea que trate de reflejar fielmente un hecho.

En un texto periodístico siempre pasan cosas. El verbo es el eje de la frase periodística, sea un titular, una entradilla o un texto. Escribimos contando cosas que pasan.

Para informar, los verbos han de ser:

  • Activos.
  • Dinámicos.

Activos: evitar las frases pasivas y las formas reflexivas. Evitar las frases en negativo.

Dinámicos: siempre hay un protagonista, un sujeto de la noticia, alguien que hace algo o a quien le pasa algo.

Para escribir con concisión hay que seleccionar las palabras. No enrollarse quiere decir elegir las palabras indispensables, apropiadas y significativas para comunicar lo que se desea.

Sintaxis directa quiere decir escribir por este orden: sujeto, verbo y predicado (y recordar que entre sujeto y verbo no hay coma).

Escribir así no empobrece la expresión, al contrario. En periodismo, la regla es: menos es más. Menos texto pero más significativo. Menos texto pero más ordenado y claro.

Escribir con concreción quiere decir escribir de algo que se conoce y que se es capaz de explicar, algo identificable inmediatamente por el lector.

La escritura periodística es una escritura de hechos que suceden, de acontecimientos. Un acontecimiento es un hecho de interés público.

La concreción en la escritura periodística implica asimismo escribir con datos estructurados. Eso significa poner por delante lo más importante, y ordenar el relato de los acontecimientos de mayor a menor.

Un periodista es un escritor profesional. Es alguien a quien se le paga por escribir, o que al menos lo pretende. Escritor profesional no es el que luce un plumaje vistoso con una supuesta escritura artística sino el que es capaz de explicar con eficacia y conseguir que se le entienda.

Arroja pues por la borda tus falsas pretensiones literarias y escribe con las 3C. Utiliza una prosa funcional, para lo que debes:

  • pensar las palabras
  • elegir las más significativas
  • combinarlas del modo más eficaz.

El modo más seguro de aprender a escribir bien es leer mucho. Leer:

  • los periódicos de referencia
  • las webs de esos periódicos y otras webs informativas
  • libros periodísticos escritos por clásicos del oficio
  • literatura realista

Si tienes la mente despierta y vocación periodística, la calidad de los textos literarios y periodísticos se te pegará a la piel sin que te des cuenta. Insisto: la gente escribe mal porque no lee, o no lee textos de calidad, o no lee durante suficiente tiempo. Y si te da pereza leer, no insistas y dedícate a otra cosa.

Ahora vamos a aprender a escribir de manera estructurada. Lo que propongo aquí vale para todos los medios informativos, también para internet. En el próximo capítulo veremos como se adaptan estas reglas a los cibermedios, pero es imprescindible conocerlas tal como se exponen aquí.

La estructura de la noticia y la pirámide invertida

Toda noticia tiene una estructura, y esta consiste en ir exponiendo el relato de los hechos de manera:

  • Clara y comprensible (las 3 C)
  • Jerarquizada (lo más importante primero, lo menos, después)
  • Completa (que resuelva al máximo los interrogantes planteados)

La estructura de una noticia se organiza alrededor de lo que en periodismo se conoce como las 6 W. Esas 6 W son las preguntas que todo periodista tiene que hacerse en el momento de abordar o investigar los hechos que están detrás de una noticia. Su respuesta correcta y consecuente es la base de la verdadera noticia digna de ser publicada.

Pensar y actuar como un periodista es plantearse esas preguntas en forma de 6 W, relativas a un hecho:

  • WHAT. ¿Qué? ¿Qué ha pasado? El hecho, la acción
  • WHO. ¿ Quién? ¿A quién El/los protagonistas, activos o pasivos.
  • WHERE. ¿Dónde? El lugar, la ubicación (proximidad).
  • WHEN. ¿Cuándo? Día, hora (periodo).
  • WHY. ¿Por qué? La causa, motivo, móvil.
  • HOW.¿Cómo? Los detalles y consecuencias

(Como se ve, la W es la inicial inglesa de la pregunta, y en el sexto caso, la letra final).

La actualidad periodística existe en relación a la respuesta que el periodista obtiene de las seis preguntas.

La estructura de la noticia se basa en la articulación de las respuestas correspondientes a estas seis preguntas.

Todos los periodistas del mundo conocen la norma de las 6 W y todos (bueno, casi todos) la utilizan.

Así vemos que el oficio de periodista consiste, antes de escribir, en preguntar y preguntarse, y hacerlo de manera correcta y metódica. Si os preguntáis bien escribiréis bien. Tener memorizadas las 6 W y siempre en la mente en el momento de leer textos, consultar fuentes, observer la actualidad, entrevistar gente, acudir a actos o informarse sobre hechos es imprescindible.

            El carpintero lleva encima el martillo y la sierra; el mecánico, las llaves y los destornilladores, y el periodista, las 6W. Las 6W son la herramienta periodística verdadera y no el bloc de notas, la cámara o la grabadora.

La estructura de una noticia depende del valor que concedamos a cada W y en consecuencia, a que la destaquemos más o menos. Si una noticia está protagonizada por una persona, es el Who (quien) el que manda (destituyen al entrenador de un equipo de fútbol, tal político gana las elecciones) pero puede ser que lo más relevante sea el Where (donde) cuando la noticia es que cae una gran nevada en un lugar donde no suele hacerlo.

El cuando puede ser también la W que mande, si la noticia es que mañana se juega el gordo de la lotería y hay mucha expectación, o el porqué, si los investigadores policiales resuelven la causa de un asesinato.

Se comienza a pensar como periodista en el momento que, cuando te encuentras ante un texto, un hecho o cualquier información o acontecimiento, te lo planteas según las 6 W y jerarquizas las prioridades entre ellas. Porque en el momento de escribir tendrás que seguir el mismo camino:

         Escribir periodísticamente es dar respuesta de manera jerarquizada y ordenada a las 6 W.

Para conseguir esa escritura informativa estructurada, jerarquizada y ordenada, el periodismo anglosajón creó una norma que nació como una solución de urgencia y luego devino un clásico: la pirámide invertida.

Escribir en pirámide invertida (imaginaos un triángulo equilátero con una punta hacia abajo) quiere decir hacerlo ordenando los elementos informativos en interés decreciente.

Es la manera práctica de aplicar nuestro consejo de ir al grano, ya de entrada. La pirámide invertida es:

— Un medio para jerarquizar la información

–Respondiendo gradualmente a las 6W

— Cumpliendo la obligación de escribir de modo claro, conciso, concreto y estructurado

Es decir, que al redactar en interés decreciente, estructuramos el cuerpo de la información de tal modo que respondemos a las 6W. Y al responder a las 6W respondemos precisamente a las preguntas que se hace nuestro lector cuando se halla frente a una noticia y desea comprenderla.

La pirámide invertida no es una fórmula de hierro, una norma inamovible, sino un método para redactar la información de modo que responda a las exigencias de imparcialidad, claridad y sentido directo.

Cuando dudamos de la posibilidad de ejercer un periodismo imparcial, que se aproxime lo más posible a la veracidad de los hechos que han generado una noticia, la pirámide invertida nos ofrece un método seguro.

En la pirámide invertida:

  • Comenzamos escribiendo un breve párrafo que resume lo más importante de la noticia. Generalmente responde las preguntas de quién y qué. Este párrafo se llama entradilla o lead.
  • A continuación va un párrafo un poco más largo en el que se amplía la noticia resumida en la entradilla, con el material más relevante.
  • Sigue el contexto, los datos que sitúan y ayudan a explicar el hecho y sus circunstancias.
  • Y finalmente, datos adicionales, una conclusión si cabe o cualquier elemento secundario que sirva de remate.

La jerarquización informativa que impone nos obliga a interrogarnos sobre:

  • Si estamos priorizando en el lead lo esencial de la noticia, o bien hacemos una selección sesgada.
  • Si el material de apoyo y de desarrollo de la noticia la clarifica o la enturbia.

 

  • Si contextualizamos los hechos o bien si recurrimos al viejo truco de descontextualizar para tergiversar.

 

La pirámide invertida, pues, no es un capricho teórico o un artificio técnico sino una manifestación fehaciente de la rectitud en el ejercicio de la profesión periodística.

 

Algunes observacions sobre la diada de Sant Jordi

Per si no havia quedat prou clar, Sant Jordi és el dia del llibre, no de l’escriptor ni de l’editor. El president del gremi de llibreters ho ha dit ben clar: “Hem aconseguit dur la moda el bestseller a Sant Jordi”. Sant Jordi és el dia que compren llibres els qui no compren llibres.

El Dia del Llibre ha esdevingut, amb els anys, un èxit descomunal. El preu és que els escriptors no comercials són gairebé invisibles, igual que les editorials petites. Totes les parades són gairbé iguals, totes amb gairebé els mateixos llibres. Però la diada fa efectiva la presencia del llibre a la societat com no passa a cap altre país.

El llibre i la lectura sempre estan en perill: ara, la manca de formació que es dóna a l’escola o a la universitat; ara, els aparells de lectura digital o internt; ara, la televisió. El cert és que mai hi havia hagut tanta gent alfabetitzada, mai s’havien comprat tants llibres i mai els havia comprat i llegit gent de classes socials tan diverses. Alguns encara tenen la Catalunya republicana com a la nació somiada, quan aleshores els lectors en català, i en castellà, eren una petitíssima minoria localitzada en una minúscula classe mitja i una minoritària avantguarda obrera. La Catalunya llegida és aquesta, la del nostre temps.

El fenòmen del llibre mediàtic és el que confirma l’èxit del llibre com a producte. Ja pots ser famós a la televisió, que no seràs algú fins que publiquis un llibre i el signis per Sant Jordi. I els escriptors no s’adonen d’aquesta prova del nou del seu èxit i hegemonia, i rondinejen –encara!– per la popularitat dels mediàtics.

Hi ha gent que es queixa que hi ha llibres que no es venen. Però és que hi ha llibres que no s’han de vendre. El fet que segons què escrit per segons qui tingués èxit seria una dada preocupant.

Els llibres d’autoajuda ocupen un lloc important a moltes parades. Per a mi és una dada positiva, vol dir que els maniàtics depressius de l’intel.lectualitat europea no tenen res a fer davant les necessitats i intuicions de la gent. Hi ha qui diu que estan mal escrits, es nota que no s’han posat a llegir més d’una novel.la signada per nom conegut.

No vaig veure ni una sola bandera del Barça ni moviment a l’entorn de cap llibre sobre aquest fet futbolístic. La derrota davant el Madrid i el reflex al Sant Jordi de 48 hores després fa pensar que hi ha alguna cosa de molt feble al cor del fenòmen de masses que anomenem barcelonisme.

Miro per sobre les parades dels partits: CDC, UDC, Reagrupament, SI, independentistes diversos, ICV, EUiA i PSC. A la dels ecosocialistes, el llibre de Nichi Vendola, en català i italia. A la dels socialistes, dos o tres llibres i dos fulletons de la fundació Rafael Campalans. I tot el mostrador ocupat per punts de llibre amb l’horripilant disseny d’urgència perpetrat per al darrer congrés del partit. Tot respirava una soledat eixuta i trista. Un dels llibres recull el pensament de José Antonio González Casanova, i està dedicat a l’enyorat Joan Ignasi Urenda; fa més punyent encara l’enyor.

L’endemà, l’Ara exhibeix la seva portada santjordienca feliç i optimista a l’edició digital. L’Avui dedica només un petit bocí amb una croniqueta titulada amb desgana. El seny és alegria i la rauxa, emprenyamenta paralitzant.

Sant Jordi, el dia que els catalans som feliços

Sant Jordi és el dia que els catalans som feliços. Per mi és el millor dia de l’any, amb les festes de Nadal, i ho deixo tot i surto a passejar amb la meva dona, a veure llibres i gent. Els llibres que hi ha me’ls sé de memòria i la gent també, però m’agrada caminar per Barcelona com si encara hi visqués, és a dir, sense adonar-me que entre l’ambició d’uns i la covardia d’altres, la meva ciutat és cada cop menys la ciutat de tots nosaltres. Però, què seria de Catalunya sense una capital com Barcelona? Doncs, el Rosselló, amb tots els respectes als rossellonencs i als catalans de “comarques” que veuen en el “centralisme barceloní” la mare de tots els greuges.

De manera que, Rambla de Catalunya avall, vaig anar trobant amics i companys d’aquells que, tot i haver treballat plegats, te’ls estimes. En Jaume Barberà, contentíssim de l’èxit del seu programa Singulars, signant el llibre que ha fet sobre els seus entrevistats, i al seu costat, en Lluís Caelles, que amb en Nicolàs Valle ha escrit un sobre el tsunami de Japó i la catàstrofe de Fukushima. En Jaume s’entreté dedicant el seu llibre als lectors i està convençut que l’èxit de Singulars es deu a que en la situació actual, la gent busca algú que els expliqui coms i perquès i els doni ànims.

Més avall arribo a la paradeta de El Jueves, amb el meu vell amic Oscar Nebreda al capdavant. Tot just veure’m, exclama: “¡Ostia, ya has salido de la cárcel! A mi, hoy me han soltao las monjas…”. Amb una forta abraçada recordem els farts de riure que ens hem fet en l’època en que la gent reia amb tonteries. La fidelitat que El Jueves ha suscitat en el seu púbic és admirable. Si la gent és capaç de riure amb historietes i acudits és que encara anem bé. Hi ha qui diu que la manca de compromís polític de molts ciutadans es deu al programa Polònia, i jo vaig dir una vegada que em tocava representar TV3 davant un públic inquiet que el dia que veiéssin que la televisió només donava òpera, programes literaris i coses molt serioses és que havia arribat l’hora de sortir al carrer amb armes. A l’Òscar els seus lectors li demanen que els dibuixi un Jordi Culé, quan fa gairebé 20 anys que el ninotet no apareix a TV3; això vol dir que de moment estem salvats.

I finalment em trobo amb Rafael Nadal, autor de Quan èrem feliços i ex director d’El Periódico. L’èxit del seu llibre és rotund: el segon més venut entre els de ficció. I jo me’n alegro molt. En Rafa ha dirigit magníficament a la gent que ha tingut a les seves ordres al diari, i va plegar per no haver d’aguantar el que no podia aguantar i per no haver de fer el que li demanaven fer. S’ha reconvertit en autor d’èxit i en articulista original, aquella originalitat que consisteix en dir el que es pensa sense ajustar-se a les mesures preestablertes pels mandarins polítics, culturals o institucionals d’aquest signe, de l’altre o d’el de més enllà. Exactament el llit de Procust que està engegant cap a la misèria la premsa impresa. En Rafa està exultant i, per acabar de compondre l’estampa, apareix l’esposa del nostre enyorat mestre Josep Pernau. Sant Jordi és el dia que tot encaixa i que tots ens trobem plegats: és el Nadal de primavera.

Sant Jordi és el dia que els catalans sortim al carrer éssent allò que voldriem ser: nets, nobles, cultes, rics, lliures, desvetllats i feliços. Per un dia deixem les cabòries a banda i ens submergim en un jo col.lectiu que ens retorna el millor de nosaltres mateixos. De vegades em pregunto si, al llarg de la nostra història, els catalans hem assumit moltes més càrregues que les que un poble pot dur a sobre. No només la salvació de la llengua, la cultura i el país, sinó aparèixer davant el món com els més pulcres, eficients, educats, cultes, exquisits, solidaris, cívics i excel.lents. La nostra polaritat no és el seny i la rauxa, és el narcisisme i la depressió obsesiva. Així, prohibim les corrides de toros a les capitals i autoritzem els correbous meridionals; diem que el nostre model és Manhattan i ens delim per guanyar Eurovegas; demanem que TV3 sigui la perla més pulcra de la nació però ens fa por lluitar per la seva independència gubernamental.

I tot és molt més senzill: es tracta de ser com som, ser qui som i ser feliços. Com ahir, que no hi va haver crisi i es van vendre més llibres que mai mentre la gent passejava i somreia. Així de simple.

Fotografia: Rafael Nadal signant llibres. Foto de Marc Martí.

BIENVENIDOS A MI BLOG

DR. GABRIEL JARABA
Doctor en Ciencias de la Comunicación y Periodismo.

Soy un periodista senior en ejercicio desde 1967, con experiencia en prensa, radio, televisión e internet. Me dedico a tareas académicas y de activismo social como Doctor en Ciencias de la Comunicación y Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona. Actualmente sirvo como profesor en esa Universidad; en la Cátedra Internacional UNESCO Unaoc UniTwin de Alfabetización Mediática y Diálogo Intercultural, la Cátedra UNESCO de MIL para el Periodismo de Calidad, la Cátedra RTVE-UAB para la Innovación de los Informativos en la Sociedad Digital y en el Gabinete de Comunicación y Educación de la UAB.

Soy analista de la información y los medios en la Fundació Periodisme Plural y escribo en el diario Catalunya Plural. Hago investigación en comunicación, en redes sociales de internet y en humanidades digitales. Elaboro métodos de impulso de la creatividad y de gestión mental.

Autor de los libros Periodismo en Internet (Ed. Robinbook); Twitter para periodistas (Ed. UOC); Youtuber (Ed. Redbook) y ¡Hazlo con tu smartphone! (Ed. Redbook) y coautor de otras obras sobre comunicación y educación.

Como ciudadano promuevo el apoyo a Naciones Unidas en la perspectiva de Una Sola Humanidad, como colaborador de la ONG internacional World Goodwill – Buena Voluntad Mundial.  Soy miembro de la European Transpersonal Association y del Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona. Propongo un universalismo inclusivo basado en el humanismo y desde el catolicismo que ejemplifica el papa Francisco, y soy feligrés de la parroquia de Santa Anna.

Entre los 50 mejores blogs periodísticos

GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

Analista de la información y los medios en:

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 146 seguidores

SOY PROFESOR E INVESTIGADOR EN:

CATEDRA UNESCO DE MIL Y PERIODISMO DE CALIDAD

GABINETE DE COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN UAB

Profesor e investigador

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

MASTER EN COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN

MENTOR

CERTIFICACIÓN PROFESIONAL EUROPEA EN PSICOTERAPIA Y PSICOLOGIA TRANSPERSONAL

febrero 2020
L M X J V S D
« Oct    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
242526272829