GABRIEL JARABA blog

Icono

Una mirada periodística universalista

El llibre digital no acaba d’engegar

kindle_3_0

Diuen els experts que estem davant l’esclat d’una altra bombolla: el llibre electrònic. La venda de llibres digitals amb prou feines creix a Estats Units i a Espanya només l’11,1 per dent dels lectors utiliza aquest format. A Amèrica les vendes d’ebooks és molt lluny del boom que hom esperava quan va aparèixer l’invent i al nostre país els joves es resisteixen a adoptar-lo.

A mi m’hagués agradat que el llibre digital triomfés més. No per deixar de comprar llibres impresos i relligats sinó perquè sóc un tecnòfil empedreït, un cas típic d’allò que els apocalíptics anomenen tecnoidiota, un dels qui creuen en el “mite digital” que tant desprecien els qui es neguen a acceptar el que la història ensenya: que el progrés és ara com ara indestriable de la tecnologia, que el progrés material ens pot haver aportat moltes mancances però ha acabat amb la mortaldat dels infants i mares, les pestes continentals i les fams endèmiques. Si avui hi ha fam, malaltia i misèria infantil no és per la manca de ciència i tecnologia o de diners per a difondre-la sinó perquè la humanitat està dividida en classes socials, el patrimoni comú ha estat apropiat per uns pocs i perquè la prosperitat dels uns s’aguanta sobre la misèria dels altres.

Jo em vaig comprar el Kindle, el lector de llibres digitals d’Amazon, tan bon punt va aparèixer (el que tinc és com el que es veu a la foto, amb funda i tot). Em semblava i em sembla un invent genial: dur a sobre una biblioteca de consulta i lectures d’emergència per a l’entreteniment és una cosa meravellosa. Aleshores encara no havia sortit l’iPad, i ara, que utilitzo aquest darrer com a alforja digital, trobo que la lectura en tinta electrònica dels ereaders convencionals és molt més agradable que la pantalla retroil.luminada de les tauletes. De manera que tinc Kindle i iPad i llegeixo en format electrònic en tots dos.

Però cada vegada llegeixo menys llibres digitals, gairebé gens. El llibre imprés és insuperable, i no per l’olor de la tinta o el tacte del paper, segons determinat criteri cursi tan esmentat com poc creïble (“hum, vaig a llegir Collita roja, de Dashiell Hamett, és que aquest gramatge té un tacte que…”). No fotem: el llibre en format còdex és d’una sofisticació tecnològica insuperable (igual que el llapis: un tros de grafit entaforat en un tros de fusta i apa, a escriure sense aturar-se quan se’n va el corrent o quan s’acaba la tinta). El llibre digital encara ha de còrrer molt per arribar a les prestacions del llibre imprés.

Segur que en la reticència d’adoptar l’ebook hi intervenen molts factors. Però en el meu cas n’hi ha un: em sento estafat igual que quan en la música vam passar del vinil al CD. Els editors discogràfics que ara ploren per les cantonades tot donant la culpa als “pirates” són els que en canviar de format, el preu del disc de llarga durada va passar de les 750 pessetes de l’edició en vinil a les 2.500 de l’edició digital. El preu del mateix producte triplicat amb escreix, mentre que la impressió i producció de les còpies en CD era una tecnologia menys problemàtica i més barata que la impressió en vinil, que precisa de màquines ben centrades per a reproduïr amb exactitud els solcs de la matriu. Tres vegades i escaig més per menys: les obres d’art que moltes portades de LP lluïen van desaparèixer del panorama cultural.

Amb el llibre digital passa el mateix. Un nou producte que no li cal paper ni procés d’impressió ni relligat, matèries primes i producció que constitueixen (o no?) el càrrec econòmic principal; tampoc emmagatzematge, distribució física ni transport. Ni cartulina o cartoné per a les portades i la corresponent impressió en color. I en la major part dels títols, l’import de la versió digital és només cinc o fins i tot quatre euros inferior al de la versió impresa. El lector pensa que segurament l’estan estafant. Després donarem la culpa a Amazon, argumentarem la necessitat del preu fix del llibre i aportarem tota mena de raons, però al client la cara se li queda com al consumidor de discs de vinil que es va rebel.lar i encara no ha baixat de la muntanya.

Jo sóc el client ideal de qualsevol llibreria. Em puleixo una burrada de pasta al mes en llibres. Quan entro a La Central o Laie  m’haurien d’estendre una estora roja al meu pas i tocar l’aria d’Aida; en canvi, els dependents deambul.len com a espectres per les botigues i quan et miren, ho fan emprenyats perquè els has distret de no se sap quina tasca que els demana una profunda abstracció (diuen que en el cas de La Central es deu a un tracte laboral diguem-ne poc just, però el cas és que la sorruderia del dependent llibreter s’ha estés a la quasi totalitat de les llibreries “importants”; cosa que explica l’exit de les llibreries petites de proximitat). A casa tinc una biblioteca d’uns 10.000 llibres, adquirits durant tota la meva vida (mai he robat un llibre de cap llibreria, no fotem, ni quan em gastava en un llibre les peles que tenia per menjar). Al meu estudi tinc emmagatzemats els llibres de consulta: història, sociologia, marxisme, antropologia social, religió i espiritualitat, simbolisme, maçoneria, astrologia, psicologia, periodisme, comunicació i educació. Els tinc ordenats en estanteries especialitzades, però també en petites taules o lleixes a nivell de cintura, per tal de tenir a la vista les matèries que m’interessen, els camps on estic treballant i les tasques que vaig duent a terme en progrés. De manera que el llibre físic em fa un servei que no em pot fer el digital: em mostra de manera immediata, total i conjunta el que m’interessa de la vida intel.lectual i de la meva feina en l’estudi i l’escriptura. Miro cap a una direcció de la sala, cap a una altra i la meva ment processa, probablement també de manera inconscient, idees que lliguen o no lliguen, sentits de prioritats i possibilitats. El meu estudi atapeït de llibres m’estimul.la la imaginació quan el miro, el meu Kindle no.

Vet aquí doncs que la qüestió no és la comoditat d’un format o altre de lectura, o d’una cursi sensualitat del producte imprés. És que el procés de gestació de coneixement, imaginació i suggestió de la ment humana i la seva vinculació amb els suports i mitjans de comunicació, emmagatzematge i transmissió de coneixement és més complex que el que ens ha volgut fer creure una psicologia eixuta que redueix la psique humana a una caixa processadora d’inputs i outputs i el que addueix com a excusa una mirada romàntica, ingènua i antiga, que vol oposar-hi sensacions. No; l’ésser humà i el llibre, a aquestes alçades de la història, tenen una relació molt complexa, en mig de la qual la irrupció del llibre digital encara no ha tingut temps per a introduïr-hi elements importants. Les vendes i producció de llibres digitals depenen, doncs, d’aquesta complexitat i no de la “pirateria”, com els gremis d’editors s’entesten en argumentar. És escandalós: per a què va aparèixer la figura de l’agent literari, si no per a protegir a l’autor de la pirateria sistemàtica exercida per aquells editors que en sa vida van lliurar una declaració de vendes veritable (Sergi Pàmies va dir un dia que havia tardat en trobar un editor perquè buscava algun que no hagués estafat la seva mare).

Archivado en: Cultura, , , ,

El “negre” de Jordi Pujol no és un negre

En el periodisme i la literatura se’n diu negre de l’escriptor que escriu un llibre que firma un altre. Aquest altre és, generalment, un personatge famós o, més sovint del que es pensa, un escriptor professional que té mandra d’escriure o ha davallat en l’ofici. Qui més qui menys, en aquesta feina, ha estat negre o si més no mulat, com un servidor. No és deshonor sinó guanyar-se la vida dignament. L’escriptor i periodista Xavier Febrés recorda en el seu blog que encara hi ha personatges importants que saben com col.laborar amb un escriptor sense amagar-lo o menystenir-lo sinó reconeixent-lo. No me’n puc estar de reproduïr-ne el post sencer: ”

No he votat mai Jordi Pujol, però avui em trec el barret davant d’ell per un fet concret. Arran de l’aparició del tercer volum de les seves memòries, ha tornat a deixar ben clar que el periodista Manuel Cuyàs l’ha ajudat a escriure-les, igual com els volums anteriors. Aquest fet tan normal a mi em sembla extraordinari. Jo he “ajudat a escriure” prop d’una vintena de memòries i llibres de polítics i personatges públics. Pràcticament mai la meva feina no ha estat objecte de reconeixement, contracte editorial ni participació en els drets d’autor. Era això o res.
Manuel Cuyàs va apuntar arran de la presentació al Palau de la Música de les memòries de Pasqual Maragall titulades Oda inacabada: “És estrany

que Maragall, tan generós amb gairebé tothom en el libre i en l’acte d’ahir, no hagués tingut unes paraules per a Xavier Febrés, el periodista que l’ha ajudat en la redacció de les memòries” (El Punt, 1-12-2008).
Vaig proposar a Manuel Cuyàs compartir el projecte d’elaborar un llibre sobre els “negres” literaris. Amb tota la raó em va fer observar que ell no tenia prou experiència, no ha fet de negre”

Archivado en: Periodismo, , ,

Follow Me on Pinterest

EL MEU DARRER LLIBRE

"¡Hazlo con tu smartphone!" és el darrer llibre que he publicat, un manual que vol descobrir la gran quantitat de possibilitats que té el telèfon mòbil per a sol.lucionar problemes i per a treure'n partit a fons. A la gent gran, que encara li vé cara amunt acostumar-se als estris digitals, l'ajudarà a perdre-hi la por, i als més joves els mostrarà que el mòbil pot ser una eina de diversió, aprenentatge i descoberta del món que va més enllà del petit grup d'amics del Whatsap.
El llibre ens introdueix al concepte de "vida mòbil" amb el qual designo la via d'evolució de l'actual era de la comunicació, per tal que veiem que no es tracta només de gadgets tecnològics sinò de formes de vida cada cop més model.lades per la cultura de la comunicació digital.

ELS LLIBRES QUE HE PUBLICAT

“YouTuber. Cómo crear vídeos de impacto y triunfar con ellos en internet”, de recent publicació, és un manual pràctic de producció, realització i distribució de vídeos en xarxa. Apareix arran el fenòmen dels “youtubers”, els joves creadors que s'han fet famosos amb l'èxit viral dels seuss vídeos, de manera que han esdevingut un fet comunicacional i cultural molt notable i al'hora una forma d'expressió generacional.
Clicant sobre la imatge de la coberta del llibre trobaràs el resum del contingut i l'índex, i molta més informació complementària.
"Twitter para periodistas" és un manual adreçat als professionals de la informació i als estudiants de periodisme, que pretén aplanar-los el camí per a que obtinguin el més gran profit d'aquesta plataforma de comunicació, a benefici d'un periodisme solvent al servei de la ciutadania crítica. Hi ha orientacions sobre com utilitzar Twitter, consells útils, bones pràctiques i propostes estratègiques, en un text didàctic, pràctic i molt estructurat que són immediatament aplicables. La claredat i la graduació de les passes a seguir facilita que qualsevol persona pugui fer-se de seguida amb el domini de Twitter. "Twitter para periodistas" està publicat per Edicions UOC, l'editorial de la Universitat Oberta de Catalunya, en paper i ebook.
Aquest va ser el meu primer llibre, "Periodismo en internet. Cómo escribir y pubicar contenidos de calidad en la red", publicat en la col.lecció Ma non troppo, d'edicions Robinbook. El llibre, que inaugura la sèrie Taller de Comunicación, és un manual pràctic, d'aplicació immediata, pensat per a estudiants de periodisme, joves comunicadors i totes les persones que desitgen tenir un paper proactiu i creatiu a internet.
Periodismo en internet permet comprendre les últimes tendències de la informació a la xarxa i incorporar ràpidament habilitats i eines per a fer-hi un bon paper. S'hi expliquen les bases de l'escriptura periodística, la creació de continguts multimèdia i la manera de construïr i promocionar el propi cibermitjà, així com la gestió de la intervenció en les xarxes socials. És un llibre de nivell universitari pensat i escrit per a que pugui ésser assimilat i dut a la pràctica per tothom.
Continguts i més informació; com adquirir-lo en línia.
"Ideas para aprender a aprender. Manual de innovación educativa y tecnología" és un llibre d'autoria col.lectiva en el qual publico un article, Las herramientas no son útiles, en el qual incorporo alguns punts de vista sobre docència i tecnologia al conjunt dels treballs, orientats a ajudar als professors a incorporar les tasques de la educomunicació a la seva feina. "Ideas para aprender a aprender" és un manual útil que exposa el més nou en la comunicació i educació aplicada a les aules.
El llibre electrònic "Escribir para la red" és una col.lecció d'articles de diversos professors de periodisme d'arreu del món hispanoamericà que representa l'aportació més recent a la teoria i pràctica del ciberperiodisme. En ell publico "Periodismo sólo en tuits, ciberperiodismo esencial", que tracta sobre com fer periodisme amb Twitter i recomana les millors pràctiques. Us podeu descarregar l'exemplar gratuït en PDF clicant sobre la imatge de la coberta.
He estat editor, amb Joan-Francesc Pont Clemente, del nº 20 de la revista Cultura Masónica, un monogràfic dedicat al Rite Escocès Antic i Acceptat de la francmaçoneria, titulat "El corazón cívico y simbólico del Rito Escocés". En ell publico l'article "Las dualidades del Kadosh, el blanco y el negro y las hojas de la escalera". Aquest monogràfic és un volum que aplega un seguit d'autors de gran prestigi maçònic i gran qualitat filosòfica mitjançant la lectura del qual es pot percebre com aquesta tradició maçònica té molt a dir de cara a les preocupacions actuals referents a la democràcia, la pau i la justícia.
Viajar, sentir y pensar es una colección de relatos de viajes, editada por José Manuel Pérez Tornero y Santiago Tejedor, que reúne a destacados escritores dedicados al género viajero y en la que se incluye un trabajo mío, “El odio. ¡Colombia vive!”, en el que refiero mi estancia en Colombia, a inicios de 1990.
El nº 11 de la revista Cultura Masónica es un monográfico titulado Masonería y religión en el que aparece un artículo de Gabriel Jaraba titulado "Más allá de la creencia: la realidad de una espiritualidad liberal y democrática", en el que se revisa la existencia de una espiritualidad liberal adogmática y sus puntos de encuentro con la francmasonería, desde la teosofía hasta el movimiento transpersonal pasando por el unitarismo universalista. Otros autores: Amando Hurtado, Anna Mir, Brahim Drici, Javier Otaola, Jean-Michel Rénaud, Joan-Francesc Pont Clemente, José Mantero, Parsifal, Pedro Álvarez Lázaro, Vicenç Molina.
El nº 14 de la revista Cultura Masónica es un monográfico titulado Masonería y política en el que aparece un artículo de Gabriel Jaraba titulado "Doscientos años después: esto no es una crisis, es una contrarrevolución antidemocrática", en el que se propone que los masones combatan los intentos de revertir los logros del estado del bienestar y la reducción de la calidad democrática de las sociedades. Otros autores: Juan Alberdi, Leandro Álvarez Rey, Nicolás Brihuega, Santiago Castellà, María del Carmen Fernández Albéndiz, Juan Gómez Macías, iván Herrera Michel, Amando Hurtado, Elbio Laxalte, Enric Olivé Serret, Javier Otaola, Ricardo Serna, Joaquim Vilalta.

COL.LABORO A:

AIKA. Diario de Innovación y Tecnología en Educación

FOCUSED Revista sobre educación y medios

FUNDACIÓ L’ALTERNATIVA

LUPA PROTESTANTE

MASONERÍA ESPAÑOLA

SÓC PROFESSOR I INVESTIGADOR A:

CATEDRA INTERNACIONAL UNESCO UNAOC UNITWIN D’ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA I DIVERSITAT CULTURAL

Professor i Secretari Internacional per al Diàleg Intercultural

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Professor de periodisme i comunicació

GABINETE DE COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN UAB

Professor I investigador

MASTER EN COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN

Professor

MASTER EN GESTION DE LA COMUNICACION POLITICA Y ELECTORAL

Professor

MASTER EN PERIODISMO DE VIAJES

Professor i tutor

CÁTEDRA RTVE-UAB

Investigador

OBSERVATORIO PARA LA INNOVACION DE LOS INFORMATIVOS EN LA SOCIEDAD DIGITAL

Colaborador

MENTOR

Corresponsal a Espanya

INSTITUT DE PSICOLOGIA TRANSPERSONAL DE BARCELONA

Formador i coordinador de la formació

LLIBRES RECOMANATS

La brújula del Zen. Seung Sahn. La Liebre de Marzo.

I Ching Jing Fang. Maite Foulquié, Shú-Yuán Chén. Ed. La Liebre de Marzo

Filosofía inacabada. Marina Garcés. Ed. Galaxia Gutenberg

Yunka Wasi. Historias que cuenta la selva. Santiago Tejedor. Ed. UOC

El viaje del escritor. El cine, el guión y las estructuras míticas para escritores. Christopher Vogler. Robinbook.

El gozo de escribir. Nathalie Goldberg. La Liebre de Marzo.

Escritura sexy. Lluís Pastor. Ed. UOC

El rayo y el trueno. Pasión y oficio de escribir. Nathalie Goldberg. La Liebre de Marzo.

Mil nombres para el gozo. Byron Katie. La Liebre de Marzo

Diálogos con científicos y sabios. Renée Weber. La Liebre de Marzo.

El camino del Qigong. Kenneth Cohen. La Liebre de Marzo.

Claves del Yoga. Teoría y práctica. Danilo Hernández. La Liebre de Marzo.

LLIBRES DE COMUNICACIÓ GRATIS

The Data Journalism Handbook. Jonathan Grey et al. Edición en línea

Web 2.0. Antonio Fumero y Genís Roca. Fundación Orange. Descarga gratuíta.

Periodismo ciudadano. La evolución positiva de la comunicación. Oscar Espiritusanto, Paula Gonzalo Rodríguez. Ariel Fundación Telefónica. Descarga gratis

Empowerment through media education. J.M. Pérez Tornero, S. Tayie, U. Carlsson, G. Jacquinot-Delaunay.. Clearinghouse. Descarga gratis

Fundaciones y fundamentos del estudio de la comunicación. Raúl Fuentes, Carlos Vidales. CAEIP. Descarga gratis.

Ferramentas para análisi de qualidade no ciberjornalismo. Marcos Palacios (ed.). LabComs. Descarga gratis.

Reflexiones, periodismo y redes sociales. Varios autores. Descarga gratis.

Trabaja diferente. Redes sociales y comunidades profesionales. VV. AA. Generaltat de Catalunya

Tienes 5 segundos. Gestión de contenidos digitales. Juan C. Camus. Descarga gratis

Planeta web 2.0. Cristóbal Cobo Romaní, Hugo Pardo Kuklinsli. Descarga gratis.

La gran guía de los blogs. Rosa Jiménez Cano y Francisco Polo. Descarga gratuíta.

Periodismo 2.0. Una guía de alfabetización digital. Mark Briggs. Knight Citizen News Network. Descarga gratis.

CONNECTAT TOTHORA

Em trobareu en connexió permanent a la xarxa, a més d'a aquest blog. Llegiu en els mòduls adjunts el que publico a Twitter i a Medium i trobeu-me a Facebook, Google+, Linkedin i Quora. I si em necessiteu, contacteu-me a gabrieljaraba at gmail dot com

EL MEU TWITTER

  • Collins, com de ràpid han obert la tomba de Dalí i com costa donar cristiana sepultura les víctimes de genocidi que jauen als vorals. 12 hours ago
  • Vol dir que només dos tios mangàven la pasta del fumbol? I tota l'estructura implicada? Ja no hi ha ningú que recordi el tottonero italià? 13 hours ago
  • Blesa mor quan la tele emetia un docu sobre les clavagueres de l'estat. Com deia Oscar Wilde, la natura imita l'art. 2 days ago
  • La senyora que diu que és filla de Dalí és la que va demandar Javier Cercas perquè el personatge d'una novel.la se li assemblava. Va perdre. 2 days ago
  • Comunicación de ultratumba para Rafa Chirbes: ¿a que no te hubieras atrevido a escribir algo como lo de Blesa por delirante? 2 days ago

BENVINGUTS AL MEU BLOG PERSONAL

Sóc un periodista senior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet. Actualment serveixo com a professor a la Càtedra Internacional UNESCO d'Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, com a Secretar Internacional per al Diàleg Intercultural, i al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,, en el qual sóc investigador i docent. Formo part de l'Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, en el qual sóc co-director de la formació en psicologia transpersonal que s'hi imparteix, i posseeixo la certificació europea en la matèria, concedida per l'European Transpersonal Association.
GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Saül Gordillo, un dels pioners de la web 2.0 a Catalunya i director de Catalunya Ràdio, manté un ranking de periodistes i comunicadors catalans, llistat de referència que recull més d’un miler de professionals classificats segons el seu nombre de seguidors a Twitter i la seva quota d’influència a Klout. Jo hi figuro en el lloc 1.020 amb 1.524 tuitaires seguidors i un 47 de quota d’influència a Klout. Veure-ho clicant al logo de SG.
Dades del llistat anterior

EUROPEAN TRANSPERSONAL ASSOCIATION

SUPREMO CONSEJO MASÓNICO DE ESPAÑA

GRAN LOGIA SIMBOLICA ESPAÑOLA

AMNISTIA INTERNACIONAL

BUENA VOLUNTAD MUNDIAL

EL FUNDAMENTO ESPIRITUAL DE LAS NACIONES UNIDAS

MÉS WEBSITES MEUS

A Aquest blog publico les meves reflexions i informacions sobre les meves activitats i les qüestions que m'interessen. La documentació central sobre el que faig la trobareu a GABRIEL JARABA ONLINE, web que a més publica diàriament informació d'actualitat. A MASONERIA CÍVICA publico temes maçònics, i a UNIVERSALIS, qüestions humanistes, espirituals i transpersonals. MIra els seus RSS tot seguit:
julio 2017
L M X J V S D
« Jun    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 63 seguidores