GABRIEL JARABA blog

Icono

Una mirada periodística universalista

70 anys de Pi de la Serra, el millor cantant català de tots els temps

El cantant, músic, compositor i poeta Francesc Pi de la Serra va fer ahir 70 anys, en plena activitat artística. Fou un dels primers membres d’Els Setze Jutges i segueix essent el meu cantant català preferit. La seva personalitat artística no ha estat mai igualada, imitada ni superada. La seva música i poesia no s’assembla a cap altra i admet múltiples lectures, i se situa en tots els registres poètics. El ritme n’és part fonamental però la melodia és d’un lirisme corprenedor. Ha estat l’artista més original de la cançó i potser per això no ha estat pres com a bandera, model o líder, ni ningú ha estat capaç de concedir-li l’honor i el reconeixement que mereix sobradament.

A la meva adolescència vaig viure dos commocions musicals: descobrir els Beatles i Pi de la Serra. Als primers els vaig veure actuar en directe; al segon el vaig tractar professionalment i vam fer-nos bons amics. Quan un té 16 anys i comença a tocar un parell d’instruments, apassionat pel rhythm and blues, si es troba amb el seu artista preferit el millor que pot esperar és que li signi un autògraf. Amb en Pi de la Serra em va passar una altra cosa: em va dur a casa seva, al carrer General Castaños, em va fer sentir discs de Big Bill Broonzy, Lightinin’ Hopkins i Snooks Eaglin i em va ensenyar els rudiments de les tècniques que havia aprés d’ells, amb una paciència pròpia de la Trapa.

Poc temps més tard vaig començar a fer periodisme a partir del meu coneixement de la música, i amb els anys vaig esdevenir una de les firmes habituals en els comentaris de l’actualitat i la crítica de la cançó catalana a la premsa, tenint l’honor de compartir una mena d'”equip crític habitual” amb Albert Mallofré, Jordi Garcia-Soler i Àngel Casas. El que havia d’escriure sobre l’altíssim valor artístic de Pi de la Serra ja ho vaig fer, doncs, durant 25 anys, des de la revista Oriflama fins El Periódico de Catalunya. Però ara vull dir una altra cosa, amb motiu d’aquest aniversari.

Pi de la Serra és el membre de la nova cançó més generós i bondadós, junt amb l’Ovidi Montllor. La bondat i la generositat no són valors que cotitzin culturalment, sobre tot en una cultura que volent ser crítica ha esdevingut cínica. Si ho ets, la gent ho sap perfectament, però concedeixen les distincions als espavilats, els gasius i els cínics. En Quico no ha tingut l’oportunitat de rebutjar la Creu de Sant Jordi perquè no l’hi han ofert. A ell no l’han elevat com a guia cap a una Itaca independent perquè prèviament va proposar que el gènere humà és la Internacional, i això no es perdona mai.

Però quan la defensa de la llengua i la cultura catalana, de la democràcia política, econòmica i social significava risc de repressió, Pi de la Serra era a primera línia de combat. Va patir prohibicions, censura, foragitament del país, detencions, amenaces. Era dur però no dogmàtic: defensava el monolingüisme en la cançó però era gran amic del moviment de cançó castellana, era partidari del socialisme però acollia a casa seva a Wolf Biermann quan ja havia fugit de la RDA.

Durant la meva carrera com a periodista musical, vaig tenir l’oportunitat de tornar a en Quico la seva amabilitat, en forma de reportatges, entrevistes, crítiques, portades de revistes i tot el suport possible (la seva cançó Un dia gris a Madris la va fer arran de la seva presentació a la capital d’Espanya que jo vaig promoure). Però estic convençut que la societat catalana no l’hi ha retornat tot el que ha fet per la democràcia, la cultura i el país. Les dues-centes famílies que es perpetuen com a rovell de l’ou de Catalunya no perdonen, no obliden i no aprenen. Quan al si de la cultura catalana resistent els sectors intel.lectuals compromesos amb el socialisme es van desmarcar del conservadorisme i el nacionalisme burgés, ell era al capdavant. Quan el franquisme va desfermar la repressió més ferotge contra el moviment democràtic, ell es va situar radicalment al costat del moviment obrer, va donar suport a les combatives Comissions Obreres i va reivindicar l’aliança de les forces de la cultura i del treball per a conseguir no només la llibertat de Catalunya sinó una societat més justa en la que el treball havia de vèncer. I fins el dia d’avui això no l’hi ha estat perdonat. La venjança es diu mur de silenci.

I jo llenço una pedra contra aquest mur de silenci i dic: Pi de la Serra és el millor de tots aquells, el millor de tots nosaltres. Des del seu debut cantant L’home del carrer, al seu 70 aniversari i d’aquí a 500 anys.

(Fotografia: Juan Miguel Morales).

Archivado en: Cultura, , ,

Algunes observacions sobre la diada de Sant Jordi

Per si no havia quedat prou clar, Sant Jordi és el dia del llibre, no de l’escriptor ni de l’editor. El president del gremi de llibreters ho ha dit ben clar: “Hem aconseguit dur la moda el bestseller a Sant Jordi”. Sant Jordi és el dia que compren llibres els qui no compren llibres.

El Dia del Llibre ha esdevingut, amb els anys, un èxit descomunal. El preu és que els escriptors no comercials són gairebé invisibles, igual que les editorials petites. Totes les parades són gairbé iguals, totes amb gairebé els mateixos llibres. Però la diada fa efectiva la presencia del llibre a la societat com no passa a cap altre país.

El llibre i la lectura sempre estan en perill: ara, la manca de formació que es dóna a l’escola o a la universitat; ara, els aparells de lectura digital o internt; ara, la televisió. El cert és que mai hi havia hagut tanta gent alfabetitzada, mai s’havien comprat tants llibres i mai els havia comprat i llegit gent de classes socials tan diverses. Alguns encara tenen la Catalunya republicana com a la nació somiada, quan aleshores els lectors en català, i en castellà, eren una petitíssima minoria localitzada en una minúscula classe mitja i una minoritària avantguarda obrera. La Catalunya llegida és aquesta, la del nostre temps.

El fenòmen del llibre mediàtic és el que confirma l’èxit del llibre com a producte. Ja pots ser famós a la televisió, que no seràs algú fins que publiquis un llibre i el signis per Sant Jordi. I els escriptors no s’adonen d’aquesta prova del nou del seu èxit i hegemonia, i rondinejen –encara!– per la popularitat dels mediàtics.

Hi ha gent que es queixa que hi ha llibres que no es venen. Però és que hi ha llibres que no s’han de vendre. El fet que segons què escrit per segons qui tingués èxit seria una dada preocupant.

Els llibres d’autoajuda ocupen un lloc important a moltes parades. Per a mi és una dada positiva, vol dir que els maniàtics depressius de l’intel.lectualitat europea no tenen res a fer davant les necessitats i intuicions de la gent. Hi ha qui diu que estan mal escrits, es nota que no s’han posat a llegir més d’una novel.la signada per nom conegut.

No vaig veure ni una sola bandera del Barça ni moviment a l’entorn de cap llibre sobre aquest fet futbolístic. La derrota davant el Madrid i el reflex al Sant Jordi de 48 hores després fa pensar que hi ha alguna cosa de molt feble al cor del fenòmen de masses que anomenem barcelonisme.

Miro per sobre les parades dels partits: CDC, UDC, Reagrupament, SI, independentistes diversos, ICV, EUiA i PSC. A la dels ecosocialistes, el llibre de Nichi Vendola, en català i italia. A la dels socialistes, dos o tres llibres i dos fulletons de la fundació Rafael Campalans. I tot el mostrador ocupat per punts de llibre amb l’horripilant disseny d’urgència perpetrat per al darrer congrés del partit. Tot respirava una soledat eixuta i trista. Un dels llibres recull el pensament de José Antonio González Casanova, i està dedicat a l’enyorat Joan Ignasi Urenda; fa més punyent encara l’enyor.

L’endemà, l’Ara exhibeix la seva portada santjordienca feliç i optimista a l’edició digital. L’Avui dedica només un petit bocí amb una croniqueta titulada amb desgana. El seny és alegria i la rauxa, emprenyamenta paralitzant.

Archivado en: Ciudadanía, , , , , ,

Sant Jordi, el dia que els catalans som feliços

Sant Jordi és el dia que els catalans som feliços. Per mi és el millor dia de l’any, amb les festes de Nadal, i ho deixo tot i surto a passejar amb la meva dona, a veure llibres i gent. Els llibres que hi ha me’ls sé de memòria i la gent també, però m’agrada caminar per Barcelona com si encara hi visqués, és a dir, sense adonar-me que entre l’ambició d’uns i la covardia d’altres, la meva ciutat és cada cop menys la ciutat de tots nosaltres. Però, què seria de Catalunya sense una capital com Barcelona? Doncs, el Rosselló, amb tots els respectes als rossellonencs i als catalans de “comarques” que veuen en el “centralisme barceloní” la mare de tots els greuges.

De manera que, Rambla de Catalunya avall, vaig anar trobant amics i companys d’aquells que, tot i haver treballat plegats, te’ls estimes. En Jaume Barberà, contentíssim de l’èxit del seu programa Singulars, signant el llibre que ha fet sobre els seus entrevistats, i al seu costat, en Lluís Caelles, que amb en Nicolàs Valle ha escrit un sobre el tsunami de Japó i la catàstrofe de Fukushima. En Jaume s’entreté dedicant el seu llibre als lectors i està convençut que l’èxit de Singulars es deu a que en la situació actual, la gent busca algú que els expliqui coms i perquès i els doni ànims.

Més avall arribo a la paradeta de El Jueves, amb el meu vell amic Oscar Nebreda al capdavant. Tot just veure’m, exclama: “¡Ostia, ya has salido de la cárcel! A mi, hoy me han soltao las monjas…”. Amb una forta abraçada recordem els farts de riure que ens hem fet en l’època en que la gent reia amb tonteries. La fidelitat que El Jueves ha suscitat en el seu púbic és admirable. Si la gent és capaç de riure amb historietes i acudits és que encara anem bé. Hi ha qui diu que la manca de compromís polític de molts ciutadans es deu al programa Polònia, i jo vaig dir una vegada que em tocava representar TV3 davant un públic inquiet que el dia que veiéssin que la televisió només donava òpera, programes literaris i coses molt serioses és que havia arribat l’hora de sortir al carrer amb armes. A l’Òscar els seus lectors li demanen que els dibuixi un Jordi Culé, quan fa gairebé 20 anys que el ninotet no apareix a TV3; això vol dir que de moment estem salvats.

I finalment em trobo amb Rafael Nadal, autor de Quan èrem feliços i ex director d’El Periódico. L’èxit del seu llibre és rotund: el segon més venut entre els de ficció. I jo me’n alegro molt. En Rafa ha dirigit magníficament a la gent que ha tingut a les seves ordres al diari, i va plegar per no haver d’aguantar el que no podia aguantar i per no haver de fer el que li demanaven fer. S’ha reconvertit en autor d’èxit i en articulista original, aquella originalitat que consisteix en dir el que es pensa sense ajustar-se a les mesures preestablertes pels mandarins polítics, culturals o institucionals d’aquest signe, de l’altre o d’el de més enllà. Exactament el llit de Procust que està engegant cap a la misèria la premsa impresa. En Rafa està exultant i, per acabar de compondre l’estampa, apareix l’esposa del nostre enyorat mestre Josep Pernau. Sant Jordi és el dia que tot encaixa i que tots ens trobem plegats: és el Nadal de primavera.

Sant Jordi és el dia que els catalans sortim al carrer éssent allò que voldriem ser: nets, nobles, cultes, rics, lliures, desvetllats i feliços. Per un dia deixem les cabòries a banda i ens submergim en un jo col.lectiu que ens retorna el millor de nosaltres mateixos. De vegades em pregunto si, al llarg de la nostra història, els catalans hem assumit moltes més càrregues que les que un poble pot dur a sobre. No només la salvació de la llengua, la cultura i el país, sinó aparèixer davant el món com els més pulcres, eficients, educats, cultes, exquisits, solidaris, cívics i excel.lents. La nostra polaritat no és el seny i la rauxa, és el narcisisme i la depressió obsesiva. Així, prohibim les corrides de toros a les capitals i autoritzem els correbous meridionals; diem que el nostre model és Manhattan i ens delim per guanyar Eurovegas; demanem que TV3 sigui la perla més pulcra de la nació però ens fa por lluitar per la seva independència gubernamental.

I tot és molt més senzill: es tracta de ser com som, ser qui som i ser feliços. Com ahir, que no hi va haver crisi i es van vendre més llibres que mai mentre la gent passejava i somreia. Així de simple.

Fotografia: Rafael Nadal signant llibres. Foto de Marc Martí.

Archivado en: Ciudadanía, , ,

Follow Me on Pinterest

EL MEU DARRER LLIBRE

"¡Hazlo con tu smartphone!" és el darrer llibre que he publicat, un manual que vol descobrir la gran quantitat de possibilitats que té el telèfon mòbil per a sol.lucionar problemes i per a treure'n partit a fons. A la gent gran, que encara li vé cara amunt acostumar-se als estris digitals, l'ajudarà a perdre-hi la por, i als més joves els mostrarà que el mòbil pot ser una eina de diversió, aprenentatge i descoberta del món que va més enllà del petit grup d'amics del Whatsap.
El llibre ens introdueix al concepte de "vida mòbil" amb el qual designo la via d'evolució de l'actual era de la comunicació, per tal que veiem que no es tracta només de gadgets tecnològics sinò de formes de vida cada cop més model.lades per la cultura de la comunicació digital.

ELS LLIBRES QUE HE PUBLICAT

“YouTuber. Cómo crear vídeos de impacto y triunfar con ellos en internet”, de recent publicació, és un manual pràctic de producció, realització i distribució de vídeos en xarxa. Apareix arran el fenòmen dels “youtubers”, els joves creadors que s'han fet famosos amb l'èxit viral dels seuss vídeos, de manera que han esdevingut un fet comunicacional i cultural molt notable i al'hora una forma d'expressió generacional.
Clicant sobre la imatge de la coberta del llibre trobaràs el resum del contingut i l'índex, i molta més informació complementària.
"Twitter para periodistas" és un manual adreçat als professionals de la informació i als estudiants de periodisme, que pretén aplanar-los el camí per a que obtinguin el més gran profit d'aquesta plataforma de comunicació, a benefici d'un periodisme solvent al servei de la ciutadania crítica. Hi ha orientacions sobre com utilitzar Twitter, consells útils, bones pràctiques i propostes estratègiques, en un text didàctic, pràctic i molt estructurat que són immediatament aplicables. La claredat i la graduació de les passes a seguir facilita que qualsevol persona pugui fer-se de seguida amb el domini de Twitter. "Twitter para periodistas" està publicat per Edicions UOC, l'editorial de la Universitat Oberta de Catalunya, en paper i ebook.
Aquest va ser el meu primer llibre, "Periodismo en internet. Cómo escribir y pubicar contenidos de calidad en la red", publicat en la col.lecció Ma non troppo, d'edicions Robinbook. El llibre, que inaugura la sèrie Taller de Comunicación, és un manual pràctic, d'aplicació immediata, pensat per a estudiants de periodisme, joves comunicadors i totes les persones que desitgen tenir un paper proactiu i creatiu a internet.
Periodismo en internet permet comprendre les últimes tendències de la informació a la xarxa i incorporar ràpidament habilitats i eines per a fer-hi un bon paper. S'hi expliquen les bases de l'escriptura periodística, la creació de continguts multimèdia i la manera de construïr i promocionar el propi cibermitjà, així com la gestió de la intervenció en les xarxes socials. És un llibre de nivell universitari pensat i escrit per a que pugui ésser assimilat i dut a la pràctica per tothom.
Continguts i més informació; com adquirir-lo en línia.
"Ideas para aprender a aprender. Manual de innovación educativa y tecnología" és un llibre d'autoria col.lectiva en el qual publico un article, Las herramientas no son útiles, en el qual incorporo alguns punts de vista sobre docència i tecnologia al conjunt dels treballs, orientats a ajudar als professors a incorporar les tasques de la educomunicació a la seva feina. "Ideas para aprender a aprender" és un manual útil que exposa el més nou en la comunicació i educació aplicada a les aules.
El llibre electrònic "Escribir para la red" és una col.lecció d'articles de diversos professors de periodisme d'arreu del món hispanoamericà que representa l'aportació més recent a la teoria i pràctica del ciberperiodisme. En ell publico "Periodismo sólo en tuits, ciberperiodismo esencial", que tracta sobre com fer periodisme amb Twitter i recomana les millors pràctiques. Us podeu descarregar l'exemplar gratuït en PDF clicant sobre la imatge de la coberta.
He estat editor, amb Joan-Francesc Pont Clemente, del nº 20 de la revista Cultura Masónica, un monogràfic dedicat al Rite Escocès Antic i Acceptat de la francmaçoneria, titulat "El corazón cívico y simbólico del Rito Escocés". En ell publico l'article "Las dualidades del Kadosh, el blanco y el negro y las hojas de la escalera". Aquest monogràfic és un volum que aplega un seguit d'autors de gran prestigi maçònic i gran qualitat filosòfica mitjançant la lectura del qual es pot percebre com aquesta tradició maçònica té molt a dir de cara a les preocupacions actuals referents a la democràcia, la pau i la justícia.
Viajar, sentir y pensar es una colección de relatos de viajes, editada por José Manuel Pérez Tornero y Santiago Tejedor, que reúne a destacados escritores dedicados al género viajero y en la que se incluye un trabajo mío, “El odio. ¡Colombia vive!”, en el que refiero mi estancia en Colombia, a inicios de 1990.
El nº 11 de la revista Cultura Masónica es un monográfico titulado Masonería y religión en el que aparece un artículo de Gabriel Jaraba titulado "Más allá de la creencia: la realidad de una espiritualidad liberal y democrática", en el que se revisa la existencia de una espiritualidad liberal adogmática y sus puntos de encuentro con la francmasonería, desde la teosofía hasta el movimiento transpersonal pasando por el unitarismo universalista. Otros autores: Amando Hurtado, Anna Mir, Brahim Drici, Javier Otaola, Jean-Michel Rénaud, Joan-Francesc Pont Clemente, José Mantero, Parsifal, Pedro Álvarez Lázaro, Vicenç Molina.
El nº 14 de la revista Cultura Masónica es un monográfico titulado Masonería y política en el que aparece un artículo de Gabriel Jaraba titulado "Doscientos años después: esto no es una crisis, es una contrarrevolución antidemocrática", en el que se propone que los masones combatan los intentos de revertir los logros del estado del bienestar y la reducción de la calidad democrática de las sociedades. Otros autores: Juan Alberdi, Leandro Álvarez Rey, Nicolás Brihuega, Santiago Castellà, María del Carmen Fernández Albéndiz, Juan Gómez Macías, iván Herrera Michel, Amando Hurtado, Elbio Laxalte, Enric Olivé Serret, Javier Otaola, Ricardo Serna, Joaquim Vilalta.

COL.LABORO A:

AIKA. Diario de Innovación y Tecnología en Educación

FOCUSED Revista sobre educación y medios

FUNDACIÓ L’ALTERNATIVA

LUPA PROTESTANTE

MASONERÍA ESPAÑOLA

SÓC PROFESSOR I INVESTIGADOR A:

CATEDRA INTERNACIONAL UNESCO UNAOC UNITWIN D’ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA I DIVERSITAT CULTURAL

Professor i Secretari Internacional per al Diàleg Intercultural

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Professor de periodisme i comunicació

GABINETE DE COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN UAB

Professor I investigador

MASTER EN COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN

Professor

MASTER EN GESTION DE LA COMUNICACION POLITICA Y ELECTORAL

Professor

MASTER EN PERIODISMO DE VIAJES

Professor i tutor

CÁTEDRA RTVE-UAB

Investigador

OBSERVATORIO PARA LA INNOVACION DE LOS INFORMATIVOS EN LA SOCIEDAD DIGITAL

Colaborador

MENTOR

Corresponsal a Espanya

INSTITUT DE PSICOLOGIA TRANSPERSONAL DE BARCELONA

Formador i coordinador de la formació

LLIBRES RECOMANATS

La brújula del Zen. Seung Sahn. La Liebre de Marzo.

I Ching Jing Fang. Maite Foulquié, Shú-Yuán Chén. Ed. La Liebre de Marzo

Filosofía inacabada. Marina Garcés. Ed. Galaxia Gutenberg

Yunka Wasi. Historias que cuenta la selva. Santiago Tejedor. Ed. UOC

El viaje del escritor. El cine, el guión y las estructuras míticas para escritores. Christopher Vogler. Robinbook.

El gozo de escribir. Nathalie Goldberg. La Liebre de Marzo.

Escritura sexy. Lluís Pastor. Ed. UOC

El rayo y el trueno. Pasión y oficio de escribir. Nathalie Goldberg. La Liebre de Marzo.

Mil nombres para el gozo. Byron Katie. La Liebre de Marzo

Diálogos con científicos y sabios. Renée Weber. La Liebre de Marzo.

El camino del Qigong. Kenneth Cohen. La Liebre de Marzo.

Claves del Yoga. Teoría y práctica. Danilo Hernández. La Liebre de Marzo.

LLIBRES DE COMUNICACIÓ GRATIS

The Data Journalism Handbook. Jonathan Grey et al. Edición en línea

Web 2.0. Antonio Fumero y Genís Roca. Fundación Orange. Descarga gratuíta.

Periodismo ciudadano. La evolución positiva de la comunicación. Oscar Espiritusanto, Paula Gonzalo Rodríguez. Ariel Fundación Telefónica. Descarga gratis

Empowerment through media education. J.M. Pérez Tornero, S. Tayie, U. Carlsson, G. Jacquinot-Delaunay.. Clearinghouse. Descarga gratis

Fundaciones y fundamentos del estudio de la comunicación. Raúl Fuentes, Carlos Vidales. CAEIP. Descarga gratis.

Ferramentas para análisi de qualidade no ciberjornalismo. Marcos Palacios (ed.). LabComs. Descarga gratis.

Reflexiones, periodismo y redes sociales. Varios autores. Descarga gratis.

Trabaja diferente. Redes sociales y comunidades profesionales. VV. AA. Generaltat de Catalunya

Tienes 5 segundos. Gestión de contenidos digitales. Juan C. Camus. Descarga gratis

Planeta web 2.0. Cristóbal Cobo Romaní, Hugo Pardo Kuklinsli. Descarga gratis.

La gran guía de los blogs. Rosa Jiménez Cano y Francisco Polo. Descarga gratuíta.

Periodismo 2.0. Una guía de alfabetización digital. Mark Briggs. Knight Citizen News Network. Descarga gratis.

CONNECTAT TOTHORA

Em trobareu en connexió permanent a la xarxa, a més d'a aquest blog. Llegiu en els mòduls adjunts el que publico a Twitter i a Medium i trobeu-me a Facebook, Google+, Linkedin i Quora. I si em necessiteu, contacteu-me a gabrieljaraba at gmail dot com

EL MEU TWITTER

  • El término "prensa escrita" es erróneo: toda la prensa se escribe, incluso radio y TV. Debe decirse "prensa impresa" para ser precisos. 11 hours ago
  • Collins, com de ràpid han obert la tomba de Dalí i com costa donar cristiana sepultura les víctimes de genocidi que jauen als vorals. 3 days ago
  • Vol dir que només dos tios mangàven la pasta del fumbol? I tota l'estructura implicada? Ja no hi ha ningú que recordi el tottonero italià? 3 days ago
  • Blesa mor quan la tele emetia un docu sobre les clavagueres de l'estat. Com deia Oscar Wilde, la natura imita l'art. 5 days ago
  • La senyora que diu que és filla de Dalí és la que va demandar Javier Cercas perquè el personatge d'una novel.la se li assemblava. Va perdre. 5 days ago

BENVINGUTS AL MEU BLOG PERSONAL

Sóc un periodista senior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet. Actualment serveixo com a professor a la Càtedra Internacional UNESCO d'Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, com a Secretar Internacional per al Diàleg Intercultural, i al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,, en el qual sóc investigador i docent. Formo part de l'Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, en el qual sóc co-director de la formació en psicologia transpersonal que s'hi imparteix, i posseeixo la certificació europea en la matèria, concedida per l'European Transpersonal Association.
GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Saül Gordillo, un dels pioners de la web 2.0 a Catalunya i director de Catalunya Ràdio, manté un ranking de periodistes i comunicadors catalans, llistat de referència que recull més d’un miler de professionals classificats segons el seu nombre de seguidors a Twitter i la seva quota d’influència a Klout. Jo hi figuro en el lloc 1.020 amb 1.524 tuitaires seguidors i un 47 de quota d’influència a Klout. Veure-ho clicant al logo de SG.
Dades del llistat anterior

EUROPEAN TRANSPERSONAL ASSOCIATION

SUPREMO CONSEJO MASÓNICO DE ESPAÑA

GRAN LOGIA SIMBOLICA ESPAÑOLA

AMNISTIA INTERNACIONAL

BUENA VOLUNTAD MUNDIAL

EL FUNDAMENTO ESPIRITUAL DE LAS NACIONES UNIDAS

MÉS WEBSITES MEUS

A Aquest blog publico les meves reflexions i informacions sobre les meves activitats i les qüestions que m'interessen. La documentació central sobre el que faig la trobareu a GABRIEL JARABA ONLINE, web que a més publica diàriament informació d'actualitat. A MASONERIA CÍVICA publico temes maçònics, i a UNIVERSALIS, qüestions humanistes, espirituals i transpersonals. MIra els seus RSS tot seguit:
julio 2017
L M X J V S D
« Jun    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 63 seguidores