archivos

Catalunya Ràdio

Esta etiqueta está asociada a 3 entradas

Entrevista a Catalunya Ràdio tot parlant d’Interviu

El programa Estat de Gràcia, de Catalunya Ràdio, va tenir l’amabilitat de convidar-me, dijous passat 11 de gener, per parlar de la revista Interviu, arran del seu tancament. Jo havia estat membre de l’equip fundacional d’Interviu, on feia de redactor, i aquella va ser una de les més intenses i satisfactòries experiències de la meva vida professional, amb 26 anys. Roger de Gràcia, director del programa, i el seu equip —Anna Ayala, Ricard Garcia i Montse Virgili, magnífiques persones i professionals– van creure que això i la meva condició d’estudiós de la comunicació podrien aportar tant testimoni com perspectiva a l’hora de valorar aquell moment històric en la premsa espanyola i la transició. Va ser una entrevista vibrant, divertida i espero que alliçonadora, on m’ho vaig passar molt bé i segons sembla, els meus companys també: “Va ser molt especial”, va tuitejar després Montse Virgili. Els estic molt agraït.

Podcast: “Estat de Gràcia”, Catalunya Ràdio: entrevista amb Gabriel Jaraba sobre Interviu.

Aquestes són les notes al marge que vaig prendre de cara a l’entrevista, i que la complementen:

El veritable creador d’Interviu va ser Josep Ilario, periodista i editor, creatiu i emprenedor, un estrany cas d’editor a qui agraden els periodistes, potser per aquesta doble condició. Ilario va ser el geni creatiu darrera els grans productes del Grupo Zeta, i un cop va marxar, tots i cadascún d’ells van anar entrant en decadència: no hi havia ningú que hagués entés de veritat ni la seva lògica ni la seva màgia.

Cap mitjà de comunicació plega a causa de la competència que li fa un altre mitjà. El que mata les publicacions són tres coses. Una, la incapacitat d’evolucionar i adaptar-se a les noves situacions potenciant el component realment genial del projecte inicial. Dues, la malfiança dels propietaris envers els qui fan el producte, que els porten a prendre decisions atrabiliàries fruit de consellers administratius que desconeixen la subtilesa de la comunicació. Tres, els deutes bancaris conseqüència dels dos punts anteriors.

Ja no hi ha editors de premsa, ni dels innovadors ni dels altres. La premsa de la transició, que interessava la gent i obtenia beneficis molt importants, tenia darrera noms d’editors que, en gran mesura, sabien dirigir publicacions. Antonio Asensio va ser un gran intuitiu que sabia que el seu gust personal es corresponia amb el dels grans públics als quals aspirava a arribar.  A Asensio li agradava la premsa, i el que és més rar en un editor, li agradaven els periodistes. Disfrutava com un vedell posant en marxa projectes i implicant-s’hi com un redactor més.

Interviu va representar la fi dels sous ridículs dels periodistes barcelonins. Ilario i Asensio sabien que per a competir des de la seva petitesa inicial havien de pagar millor que ningú. Però també va ser la inauguració d’ambients distesos en les redaccions, la promoció de la creativitat i la creació d’un espai on exercir la professió amb ambició i exigència. Fins aleshores, i amb alguna excepció a Mundo Diario, els periodistes barcelonins vivien encotillats en unes redaccions envellides i atemorides.

L’èxit d’Interviu no eren les tetes o els escàndols. No era degut a “donar carnassa al populatxo”. Es basava en quelcom molt senzill que sembla oblidat: reconèixer el propi públic, saber on és, com és, acceptar-lo com és i enviar-lo un senyal: “Et veiem. Volem parlar amb tu”. Qui torni a encertar-la amb un reconeixement semblant tornarà a connectar-hi. El rebuig que certes elits senten davant les xarxes socials indica que de moment això no passarà.

 

Tres errors que poden malmetre TV3 i Catalunya Ràdio

… però que encara podem evitar. Ho argumenta molt bé Daniel Condeminas, ex degà del Col.legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya, tot indicant els riscs i les oportunitats que encara la CCMA en l’actual trencacolls. En el blog de la Plataforma en defensa del servei públic de Ràdio i Televisió de Catalunya.

Les noves direccions de TV3 i Catalunya Ràdio vistes per Salvador Alsius

Em costa escriure sobre els canvis de direcció a TV3 i Catalunya Ràdio. Hi ha lloances als que se’n van i recels envers els que arriben que, tot i semblar-me justificats, contenen elements que m’impedeixen afegir-m’hi. Mònica Terribas va ser una gran directora, amb el coratge que li va faltar a Francesc Escribano, però perquè sentia darrera seu un suport polític que em temo que el segon no va tenir (el PSC i ICV no tenen ni la més mínima idea de què fer amb els mitjans de comunicació, a part d’instrumentalitzar-los i xulejar-los). I als que arriben. cal concedir-los credibilitat, però en un marc molt concret: la seva assumpció del càrrec després d’una reforma legal que fa de la CCMA un ens subjecte al diktat governamental.

Salvador Alsius, una de les figures pioneres de TV3, que la va deixar (o el van fer deixar-la) per incorporar-se a la Universitat Pompeu Fabra, ha escrit un article a El Periódico prou moderat, que expressa gran part del que penso (tinc maldats a la recàmera, però) i que reprodueixo tret del blog tv3teva.cat.

VEGEM QUÈ FAN, per Salvador Alsius

L’ any 2000 hi va haver a Praga una manifestació gegantina de ciutadans que protestaven contra el nomenament d’un nou directiu a la televisió nacional txeca. Consideraven que les característiques d’aquella persona i les circumstàncies en què s’havia produït la seva designació per al càrrec posaven en perill la independència d’aquell mitjà de comunicació i el servei públic que se’n podia esperar.

No és fàcil imaginar que un fenomen semblant pugui produir-se aquí. Però sí que hi ha hagut indicis clars que els recents nomenaments de nous directors a TV-3 i a Catalunya Ràdio no han estat vistos amb indiferència per sectors més o menys amplis. Les xarxes socials, especialment Twitter, n’han anat plenes. I hi ha hagut respostes no precisament entusiàstiques per part dels comitès professionals de les respectives empreses i, en un dels casos, fins i tot del Col·legi de Periodistes.

Ja hi va haver clars motius de preocupació quan el nou corró parlamentari va imposar una reforma (contrarreforma, se’n va dir) de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. I això es va fer passant per alt totes les opinions crítiques procedents de sectors professionals i d’autoritats acadèmiques. Però a això, per desgràcia, ja hi estem massa acostumats. Tampoc a l’anterior etapa, ni a les precedents, aquí no s’ha vist mai res que s’assembli ni una mica al marc amb què funciona la BBC, per dir-ho de pressa i emprant un tòpic entenedor. Aquesta ja no és una qüestió que es pugui retreure a uns determinats partits polítics. Tots ells, es podria dir que sense excepció, mostren una voracitat gairebé impúdica a l’hora d’exercir controls sobre els mitjans de comunicació.

Així les coses, és lògic que la controvèrsia reaparegui quan del que es tracta és dels nomenaments concrets de les persones a qui els tocarà exercir aquell cobejat control. Dues coses s’han retret als perfils dels elegits. Una d’elles és el fet que no siguin periodistes. En el cas de Catalunya Ràdio, és cert que s’ha trencat en això la tònica existent fins ara. No és així en el cas de TV-3, on han ocupat la direcció persones procedents d’altres àmbits professionals. Val a dir que no està escrit enlloc que els directors d’aquests mitjans hagin de ser periodistes. I, en la situació present, en què els nomenats hauran de capejar els embats de la crisi, cal reconèixer que hi ha una excel·lent coartada per anar a buscar persones que atresorin una certa fama de bons gestors. Com succeeix, certament, en els casos presents.

Tots dos són persones amb prou capacitat per ser ben conscients que assumeixen una tasca delicada. El sector de la comunicació està en ple procés de canvis (¿que potser ha deixat mai d’estar-ho?) i un pilotatge erroni o erràtic de les grans naus que són TV-3 i Catalunya Ràdio podria tenir conseqüències nefastes per a aquests mitjans i, de retruc, per a la nació catalana. Amb un parell de falses maniobres es pot fer anar en orris tot allò que s’ha estat construint amb molt d’esforç des de l’any 1983. I ja hi ha hagut, tant en una casa com en l’altra, èpoques en què la mediocritat dels seus dirigents ho ha fet anar tot una mica de gairell.

L’altra gran qüestió és si els llocs de procedència de les dues persones les inhabiliten per als respectius càrrecs. En un cas l’origen és el grup Godó. Aquests dies s’ha fet anar molt una mena de teoria del tipus cavall de Troia, segons la qual el nou director de TV-3 hi hauria arr bat amb la missió més o menys explícita de fer minvar la implantació de la televisió pública en favor dels interessos privats als quals fins ara ha servit. És una hipòtesi que s’hauria de demostrar. I a la qual se li pot donar perfectament la volta. Més difícil de justificar, sobre el paper, és la procedència de la persona que ha passat a ocupar la direcció de Catalunya Ràdio: el comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya. La veritat és que estètic, allò que es diu estètic, això no ho és. En la seves primeres declaracions el nou director ha dit que això no ha de ser un impediment perquè ell mantingui a l’antena el degut pluralisme. On verra.

En qualsevol cas, ben aviat hi haurà maneres de comprovar les intencions dels nouvinguts. La primera d’elles, la manera com enfoquin el nomenament dels corresponents caps dels Serveis Informatius. Caldrà veure si compten amb professionals de les pròpies cases o si, al contrari, necessiten portar gent de fora. I, sobretot, caldrà veure si en aquests càrrecs hi situen persones que estiguin marcades en un sentit o en un altre. I, de tota manera, hi ha encara una garantia que assegura el caràcter i la vocació de servei públic dels dos mitjans de comunicació. Aquesta no és cap altra que la convicció i el coratge dels seus professionals, que ja n’han vist de tots els colors i que no semblen disposats a admetre derives que posin en perill el bon rumb seguit fins ara.

BIENVENIDOS A MI BLOG

DR. GABRIEL JARABA
Doctor en Ciencias de la Comunicación y Periodismo.

Soy un periodista senior en ejercicio desde 1967, con experiencia en prensa, radio, televisión e internet. Me dedico a tareas académicas y de activismo social como Doctor en Ciencias de la Comunicación y Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona. Actualmente sirvo como profesor en esa Universidad; en la Cátedra Internacional UNESCO Unaoc UniTwin de Alfabetización Mediática y Diálogo Intercultural, la Cátedra UNESCO de MIL para el Periodismo de Calidad, la Cátedra RTVE-UAB para la Innovación de los Informativos en la Sociedad Digital y en el Gabinete de Comunicación y Educación de la UAB.

Soy analista de la información y los medios en la Fundació Periodisme Plural y escribo en el diario Catalunya Plural. Hago investigación en comunicación, en redes sociales de internet y en humanidades digitales. Elaboro métodos de impulso de la creatividad y de gestión mental.

Autor de los libros Periodismo en Internet (Ed. Robinbook); Twitter para periodistas (Ed. UOC); Youtuber (Ed. Redbook) y ¡Hazlo con tu smartphone! (Ed. Redbook) y coautor de otras obras sobre comunicación y educación.

Como ciudadano promuevo el apoyo a Naciones Unidas en la perspectiva de Una Sola Humanidad, como colaborador de la ONG internacional World Goodwill – Buena Voluntad Mundial.  Soy miembro de la European Transpersonal Association y del Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona. Propongo un universalismo inclusivo basado en el humanismo y desde el catolicismo que ejemplifica el papa Francisco, y soy feligrés de la parroquia de Santa Anna.

Entre los 50 mejores blogs periodísticos

GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

Analista de la información y los medios en:

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 145 seguidores

SOY PROFESOR E INVESTIGADOR EN:

GABINETE DE COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN UAB

Profesor e investigador

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Professor de periodisme i comunicació

CATEDRA INTERNACIONAL UNESCO UNAOC UNITWIN DE ALFABETIZACIÓN MEDIÁTICA Y DIÁLOGO INTERCULTURAL

Profesor y Secretario Internacional para el Diálogo Intercultural

CÁTEDRA RTVE-UAB

Investigador

OBSERVATORIO PARA LA INNOVACION DE LOS INFORMATIVOS EN LA SOCIEDAD DIGITAL

Colaborador

MASTER EN COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN

Profesor

MENTOR

Corresponsal en España

MASTER EN PERIODISMO DE VIAJES

Profesor y tutor

MASTER EN GESTION DE LA COMUNICACION POLITICA Y ELECTORAL

Profesor

INSTITUT DE PSICOLOGIA TRANSPERSONAL DE BARCELONA

Formador y coordinador de la formación

CERTIFICACIÓN PROFESIONAL EUROPEA EN PSICOTERAPIA Y PSICOLOGIA TRANSPERSONAL

COLABORO EN AIKA. Diario de Innovación y Tecnología en Educación

FOCUSED Revista sobre educación y medios

CULTURA MASÓNICA

MASONERÍA CÍVICA, mi blog masónico

FUNDACIÓ L’ALTERNATIVA

marzo 2019
L M X J V S D
« Feb    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031