GABRIEL JARABA blog

Icono

Una mirada periodística universalista

La Barcelona actual o el perquè de tot plegat

bcn

La vida no només és irònica i paradoxal sinó cruel. Ves per on és amb el partit dels botiguers manant a l’alcaldia que el comerç tradicional de Barcelona s’enfonsa. Per la llei dels lloguers però també perquè moltes estructures polítiques vigents estaven pensades per la governança d’una altra societat. Vaig sentir dir un dia a Joan Majó quan era ministre d’Indústria que l’escola prepara la gent per a una societat que ja no existeix; podriem dir que els partits i les institucions actuals pretenen organitzar les restes del que ja comença a ser una altra cosa. Les botigues tradicionals, allò que impedeix que una ciutat sigui un “no lloc” (Marc Auge) van desapareixent mentre Convergència i Unió en versió municipal és impotent per aturar el degoteig; si el PSC, fins i tot amb ICV, estigués al seu lloc, els passaria el mateix. Hi ha un nom que, com el fantasma de Canterville, és sempre present per recordar-nos que Barcelona és una ciutat on si vols anar en sèrio contra el gangsterisme especulatiu t’assaltaran el pis i t’amenaçaran de mort; Itziar González Virós, regidora de Ciutat Vella elegida independent a la llista del PSC i filla de l’eminent constitucionalista Josep Antoni González Casanova i la gran rectora de la UPF Rosa Virós.

Xavier Trias és una bellíssima persona que ha vist, perplex, com l’acusaven d’amagar diners a l’hisenda pública, justament anys després que a la ciutat dels prodigis s’obrés el miracle de fer possible el porciolisme –o alló que el porciolisme tenia de possible– gràcies a l’esquerra governant en coalició. No crec que Trias sigui més impotent davant els fets consumats que Hereu o, ai, Clos. En tot cas, ell no ha signat les coses que ells, Maragall i Serra van signar cadascú en el seu moment, cosa que l’honoraria si no fos perquè cada persona viu com pot el seu temps i la seva circumstància. Però el moment històric contemporani de la Gran Encisera fou quan l’esquerra va trobar amb els Jocs Olímpics l’oportunitat que el zeitgest demanava: el pacte entre les èlits barcelonines (els hereus de Miquel Mateu) i els líders democràtics de l’oposició al tardofranquisme. Tirar endavant un model de ciutat expansiva que no posés en qüestió l’estructura de classe del poder de la ciutat mentre s’esponjava el teixit urbà i es creaven nous serveis i espais ciutadans, cosa que permetia la quadratura del cercle: fer la ciutat més habitable mentre els qui han de guanyar (molts) diners en guanyaven (més que mai) sense la lletjor porciolista com a llufa.

El preu de l’operació l’estem veient ara. Fa dues dècades la gent sentia que havia recuperat la ciutat: rondes, platges, vila olímpica, nous serveis, transports, parcs i espais urbans recuperats. S’expressava a les noves festes populars l’alegria de sentir-se novament protagonistes de la vida de la ciutat. Però alhora les associacions de veïns, reivindicatives i organitzadores dels ciutadans a l’entorn de les lluites, anaven essent substituïdes per centres cívics municipals, en els quals la gent era considerada com a mera receptora de serveis i atencions. Els moviments d’Ada Colau i simil.lars són la rebelió tardana contra aquell procés que es va anar escolant sense ressistència.

Ara és massa tard. Les dinàmiques que fan de la ciutat el que acaba essent estan fora de control democràtic. El turisme és la indústria hegemònica a una ciutat que, als anys olímpics, volia ser capdavantera en innovació tecnològica i creativitat i es troba que als dosmildeu, els espais del Poble Nou que s’havien de dedicar a la creació d’empreses i al desenvolupament tecnològic s’amaguen rera els solars on els immigrants precaris emmagatzemen ferralla.L’estampa de la Guàrdia Urbana prohibint una modesta revetlla a Palo Alto és una cruel caricatura del procés.

Fa vint anys, aquell despotisme il.lustrat era despotisme però democràtic, un possibilisme que mirava d’arrencar beneficis per a la col.lectivitat d’entre els beneficis privats que la dinàmica de renovació ciutadana afavoria. Ara, ni això. Els guanys del turisme van a la butxaca dels hotelers i de les multinacionals de roba de marca estandaritzada; no per cert al seu personal mal pagat, tractat a baqueta i contractat de mala manera. Uns i altres empresaris semblen cada dia més un cartel que, si no del.liberadament si gràcies a la inèrcia de les coses, imposa la seva llei privada al rovell de l’ou de l’interès públic.

Tot passejant pel centre de Barcelona anava rumiant tot això plegat i em preguntava dues coses. Una: per què entre tot aquest personal d’hoteleria mal pagat i mal preparat que treballa als mil i uns locals de tapes no hi ha ningú capaç de fer una truita de patates com Déu mana? Una altra: tot aquest fotimer de botigues de roba venen realment prou roba com per justificar el volum i l’extensió del seu negoci? Perquè probablement si algú volgués blanquejar diners –i el diner a blanquejar en grans quantitats ja sabem de quins negocis surt– no podria trobar una tapadora legal més apropiada. Perquè la millor manera d’amagar una cosa és, com ens va ensenyar Edgar Allan Poe, posar-la ben a la vista. I així s’explicaria tot.

Archivado en: Ciudadanía,

El “beau geste” de una luchadora comunista: por qué Maruja Ruiz no debió rechazar la medalla

Maruja Ruiz, la legendaria luchadora obrera y vecinal de Nou Barris, y militante comunista, ha rechazado la Medalla de Honor de Barcelona, que le iba a ser concedida por el ayuntamiento a causa de sus reconocidos méritos cívicos y su ejemplo para la ciudadanía. Maruja hizo este rechazo públicamente, en el Saló de Cent, cuando le iba a ser impuesta la distinción, como acto de protesta por los recortes en servicios públicos que los gobiernos municipal y de la Generalitat están practicando.

Se trata de un “beau geste”, que corresponde a una venerable tradición: la noble altivez de los modestos. Una altivez basada en haber llevado una vida de altísima exigencia ética e intachable compromiso con el beneficio colectivo. La dignidad de Maruja le permite echar a la cara de quien convenga no importa qué medalla, por merecida que sea, si considera que aceptarla puede significar complicidad con un acto de hipocresía.

Comprendo el gesto de Maruja Ruiz porque soy comunista como ella y comprendo a quienes le aplauden haberlo hecho. Pero yo no hubiera rechazado la Medalla de Honor de Barcelona. Aceptarla no era necesariamente un acto de hipocresía; sin rechazarla se podía, probablemente, haber dado también testimonio de la protesta, dado el formato del acto y el carácter tolerante del alcalde Xavier Trias. Por supuesto, el rechazo permitió dar mayor énfasis a la protesta, y por supuesto, publicidad al gesto.

Creo que los comunistas veteranos como Maruja Ruiz deben aceptar las distinciones honoríficas que les concedan los gobiernos elegidos democráticamente. Necesitamos que las gentes que vienen de la tradición de las izquierdas estén en el panteón de los ciudadanos ejemplares, no sólo por méritos sino por reconocimiento oficial. Ellos son nuestros héroes porque su vida y su sacrificio lo ha hecho así y no necesitan de medalla alguna, pero los demás sí que necesitamos que quienes no piensan como ellos, incluso quienes se encuentran en el polo opuesto de su pensamiento, reconozcan pública y oficialmente su mérito: que no actuaron por su interés particular sino que cumplieron con el mayor imperativo ético cívico que se puede concebir. La oficialidad del acto no añade nada al mérito de los distinguidos, pero actúa como dique de contención ante una tentación que resurge: la vuelta del anticomunismo. No es retórica: proyectos de leyes anticomunistas en Polonia, intento de ilegalizar la palabra comunista en Moldavia… y normalización en la prensa catalana del retintín anticomunista de nuevos comentaristas políticos.

En los tiempos que vienen, las gentes de izquierda necesitamos enorgullecernos del reconocimiento público y del respeto que se tributa a veteranos comunistas que son patrimonio de todos: véase cómo Giorgio Napolitano, presidente de la República Italiana, se ha alzado por encima del berlusconismo indicando la vía de salida del caos, o cómo los jóvenes buscan en la mirada científica del historiador Josep Fontana la comprensión de lo que está sucediendo. Quienes trabajamos en la comunicación observamos cómo vuelve cierto espíritu anticomunista e inquisidor, ejercido por jóvenes periodistas neorreaccionarios nacionalistas, y la facilidad con que se desprestigia la lucha por el interés colectivo: nadie habla a favor de la huelga, la defensa de los medios de comunicación públicos es considerada subterfugio para favorecer intereses propios. El conseller de sanidad pide, descaradamente, una sanidad pública para pobres y otra privada para ricos.

Voces como la de Maruja Ruiz y tantos otros veteranos comunistas deben hablar luciendo las condecoraciones de la ciudad y de la nación para dejar clara una cosa: que quienes discrepan de ellos no tienen más remedio que distinguirlos porque su ejemplo es a beneficio de lo público, y que ese acto de distinción desde la discrepancia significa, también y sobre todo, el triunfo de lo público y del interés general de los ciudadanos. Aunque discrepe de él, el “beau geste” de Maruja me ha emocionado. Pero con la cabeza fría, me hubiera emocionado más verla con la Medalla de Honor en los actos públicos distinguidos. Para que se fastidien los que yo me sé.

ACTUALIZACIÓN: Carta de Maruja Ruiz en la que explica los motivos de su renuncia a la Medalla d’Or de Barcelona, publicada en la web de la Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat.

Una opinión contraria a la mía: José Luis López Bulla.

El momento en que Maruja Ruiz rechaza la distinción, en el canal You Tube del PSUC Viu, partido en el que Maruja milita.

Archivado en: Ciudadanía, ,

Follow Me on Pinterest

EL MEU DARRER LLIBRE

"¡Hazlo con tu smartphone!" és el darrer llibre que he publicat, un manual que vol descobrir la gran quantitat de possibilitats que té el telèfon mòbil per a sol.lucionar problemes i per a treure'n partit a fons. A la gent gran, que encara li vé cara amunt acostumar-se als estris digitals, l'ajudarà a perdre-hi la por, i als més joves els mostrarà que el mòbil pot ser una eina de diversió, aprenentatge i descoberta del món que va més enllà del petit grup d'amics del Whatsap.
El llibre ens introdueix al concepte de "vida mòbil" amb el qual designo la via d'evolució de l'actual era de la comunicació, per tal que veiem que no es tracta només de gadgets tecnològics sinò de formes de vida cada cop més model.lades per la cultura de la comunicació digital.

ELS LLIBRES QUE HE PUBLICAT

“YouTuber. Cómo crear vídeos de impacto y triunfar con ellos en internet”, de recent publicació, és un manual pràctic de producció, realització i distribució de vídeos en xarxa. Apareix arran el fenòmen dels “youtubers”, els joves creadors que s'han fet famosos amb l'èxit viral dels seuss vídeos, de manera que han esdevingut un fet comunicacional i cultural molt notable i al'hora una forma d'expressió generacional.
Clicant sobre la imatge de la coberta del llibre trobaràs el resum del contingut i l'índex, i molta més informació complementària.
"Twitter para periodistas" és un manual adreçat als professionals de la informació i als estudiants de periodisme, que pretén aplanar-los el camí per a que obtinguin el més gran profit d'aquesta plataforma de comunicació, a benefici d'un periodisme solvent al servei de la ciutadania crítica. Hi ha orientacions sobre com utilitzar Twitter, consells útils, bones pràctiques i propostes estratègiques, en un text didàctic, pràctic i molt estructurat que són immediatament aplicables. La claredat i la graduació de les passes a seguir facilita que qualsevol persona pugui fer-se de seguida amb el domini de Twitter. "Twitter para periodistas" està publicat per Edicions UOC, l'editorial de la Universitat Oberta de Catalunya, en paper i ebook.
Aquest va ser el meu primer llibre, "Periodismo en internet. Cómo escribir y pubicar contenidos de calidad en la red", publicat en la col.lecció Ma non troppo, d'edicions Robinbook. El llibre, que inaugura la sèrie Taller de Comunicación, és un manual pràctic, d'aplicació immediata, pensat per a estudiants de periodisme, joves comunicadors i totes les persones que desitgen tenir un paper proactiu i creatiu a internet.
Periodismo en internet permet comprendre les últimes tendències de la informació a la xarxa i incorporar ràpidament habilitats i eines per a fer-hi un bon paper. S'hi expliquen les bases de l'escriptura periodística, la creació de continguts multimèdia i la manera de construïr i promocionar el propi cibermitjà, així com la gestió de la intervenció en les xarxes socials. És un llibre de nivell universitari pensat i escrit per a que pugui ésser assimilat i dut a la pràctica per tothom.
Continguts i més informació; com adquirir-lo en línia.
"Ideas para aprender a aprender. Manual de innovación educativa y tecnología" és un llibre d'autoria col.lectiva en el qual publico un article, Las herramientas no son útiles, en el qual incorporo alguns punts de vista sobre docència i tecnologia al conjunt dels treballs, orientats a ajudar als professors a incorporar les tasques de la educomunicació a la seva feina. "Ideas para aprender a aprender" és un manual útil que exposa el més nou en la comunicació i educació aplicada a les aules.
El llibre electrònic "Escribir para la red" és una col.lecció d'articles de diversos professors de periodisme d'arreu del món hispanoamericà que representa l'aportació més recent a la teoria i pràctica del ciberperiodisme. En ell publico "Periodismo sólo en tuits, ciberperiodismo esencial", que tracta sobre com fer periodisme amb Twitter i recomana les millors pràctiques. Us podeu descarregar l'exemplar gratuït en PDF clicant sobre la imatge de la coberta.
He estat editor, amb Joan-Francesc Pont Clemente, del nº 20 de la revista Cultura Masónica, un monogràfic dedicat al Rite Escocès Antic i Acceptat de la francmaçoneria, titulat "El corazón cívico y simbólico del Rito Escocés". En ell publico l'article "Las dualidades del Kadosh, el blanco y el negro y las hojas de la escalera". Aquest monogràfic és un volum que aplega un seguit d'autors de gran prestigi maçònic i gran qualitat filosòfica mitjançant la lectura del qual es pot percebre com aquesta tradició maçònica té molt a dir de cara a les preocupacions actuals referents a la democràcia, la pau i la justícia.
Viajar, sentir y pensar es una colección de relatos de viajes, editada por José Manuel Pérez Tornero y Santiago Tejedor, que reúne a destacados escritores dedicados al género viajero y en la que se incluye un trabajo mío, “El odio. ¡Colombia vive!”, en el que refiero mi estancia en Colombia, a inicios de 1990.
El nº 11 de la revista Cultura Masónica es un monográfico titulado Masonería y religión en el que aparece un artículo de Gabriel Jaraba titulado "Más allá de la creencia: la realidad de una espiritualidad liberal y democrática", en el que se revisa la existencia de una espiritualidad liberal adogmática y sus puntos de encuentro con la francmasonería, desde la teosofía hasta el movimiento transpersonal pasando por el unitarismo universalista. Otros autores: Amando Hurtado, Anna Mir, Brahim Drici, Javier Otaola, Jean-Michel Rénaud, Joan-Francesc Pont Clemente, José Mantero, Parsifal, Pedro Álvarez Lázaro, Vicenç Molina.
El nº 14 de la revista Cultura Masónica es un monográfico titulado Masonería y política en el que aparece un artículo de Gabriel Jaraba titulado "Doscientos años después: esto no es una crisis, es una contrarrevolución antidemocrática", en el que se propone que los masones combatan los intentos de revertir los logros del estado del bienestar y la reducción de la calidad democrática de las sociedades. Otros autores: Juan Alberdi, Leandro Álvarez Rey, Nicolás Brihuega, Santiago Castellà, María del Carmen Fernández Albéndiz, Juan Gómez Macías, iván Herrera Michel, Amando Hurtado, Elbio Laxalte, Enric Olivé Serret, Javier Otaola, Ricardo Serna, Joaquim Vilalta.

COL.LABORO A:

AIKA. Diario de Innovación y Tecnología en Educación

FOCUSED Revista sobre educación y medios

FUNDACIÓ L’ALTERNATIVA

LUPA PROTESTANTE

MASONERÍA ESPAÑOLA

SÓC PROFESSOR I INVESTIGADOR A:

CATEDRA INTERNACIONAL UNESCO UNAOC UNITWIN D’ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA I DIVERSITAT CULTURAL

Professor i Secretari Internacional per al Diàleg Intercultural

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Professor de periodisme i comunicació

GABINETE DE COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN UAB

Professor I investigador

MASTER EN COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN

Professor

MASTER EN GESTION DE LA COMUNICACION POLITICA Y ELECTORAL

Professor

MASTER EN PERIODISMO DE VIAJES

Professor i tutor

CÁTEDRA RTVE-UAB

Investigador

OBSERVATORIO PARA LA INNOVACION DE LOS INFORMATIVOS EN LA SOCIEDAD DIGITAL

Colaborador

MENTOR

Corresponsal a Espanya

INSTITUT DE PSICOLOGIA TRANSPERSONAL DE BARCELONA

Formador i coordinador de la formació

LLIBRES RECOMANATS

La brújula del Zen. Seung Sahn. La Liebre de Marzo.

I Ching Jing Fang. Maite Foulquié, Shú-Yuán Chén. Ed. La Liebre de Marzo

Filosofía inacabada. Marina Garcés. Ed. Galaxia Gutenberg

Yunka Wasi. Historias que cuenta la selva. Santiago Tejedor. Ed. UOC

El viaje del escritor. El cine, el guión y las estructuras míticas para escritores. Christopher Vogler. Robinbook.

El gozo de escribir. Nathalie Goldberg. La Liebre de Marzo.

Escritura sexy. Lluís Pastor. Ed. UOC

El rayo y el trueno. Pasión y oficio de escribir. Nathalie Goldberg. La Liebre de Marzo.

Mil nombres para el gozo. Byron Katie. La Liebre de Marzo

Diálogos con científicos y sabios. Renée Weber. La Liebre de Marzo.

El camino del Qigong. Kenneth Cohen. La Liebre de Marzo.

Claves del Yoga. Teoría y práctica. Danilo Hernández. La Liebre de Marzo.

LLIBRES DE COMUNICACIÓ GRATIS

The Data Journalism Handbook. Jonathan Grey et al. Edición en línea

Web 2.0. Antonio Fumero y Genís Roca. Fundación Orange. Descarga gratuíta.

Periodismo ciudadano. La evolución positiva de la comunicación. Oscar Espiritusanto, Paula Gonzalo Rodríguez. Ariel Fundación Telefónica. Descarga gratis

Empowerment through media education. J.M. Pérez Tornero, S. Tayie, U. Carlsson, G. Jacquinot-Delaunay.. Clearinghouse. Descarga gratis

Fundaciones y fundamentos del estudio de la comunicación. Raúl Fuentes, Carlos Vidales. CAEIP. Descarga gratis.

Ferramentas para análisi de qualidade no ciberjornalismo. Marcos Palacios (ed.). LabComs. Descarga gratis.

Reflexiones, periodismo y redes sociales. Varios autores. Descarga gratis.

Trabaja diferente. Redes sociales y comunidades profesionales. VV. AA. Generaltat de Catalunya

Tienes 5 segundos. Gestión de contenidos digitales. Juan C. Camus. Descarga gratis

Planeta web 2.0. Cristóbal Cobo Romaní, Hugo Pardo Kuklinsli. Descarga gratis.

La gran guía de los blogs. Rosa Jiménez Cano y Francisco Polo. Descarga gratuíta.

Periodismo 2.0. Una guía de alfabetización digital. Mark Briggs. Knight Citizen News Network. Descarga gratis.

CONNECTAT TOTHORA

Em trobareu en connexió permanent a la xarxa, a més d'a aquest blog. Llegiu en els mòduls adjunts el que publico a Twitter i a Medium i trobeu-me a Facebook, Google+, Linkedin i Quora. I si em necessiteu, contacteu-me a gabrieljaraba at gmail dot com

EL MEU TWITTER

  • El término "prensa escrita" es erróneo: toda la prensa se escribe, incluso radio y TV. Debe decirse "prensa impresa" para ser precisos. 11 hours ago
  • Collins, com de ràpid han obert la tomba de Dalí i com costa donar cristiana sepultura les víctimes de genocidi que jauen als vorals. 3 days ago
  • Vol dir que només dos tios mangàven la pasta del fumbol? I tota l'estructura implicada? Ja no hi ha ningú que recordi el tottonero italià? 3 days ago
  • Blesa mor quan la tele emetia un docu sobre les clavagueres de l'estat. Com deia Oscar Wilde, la natura imita l'art. 5 days ago
  • La senyora que diu que és filla de Dalí és la que va demandar Javier Cercas perquè el personatge d'una novel.la se li assemblava. Va perdre. 5 days ago

BENVINGUTS AL MEU BLOG PERSONAL

Sóc un periodista senior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet. Actualment serveixo com a professor a la Càtedra Internacional UNESCO d'Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, com a Secretar Internacional per al Diàleg Intercultural, i al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,, en el qual sóc investigador i docent. Formo part de l'Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, en el qual sóc co-director de la formació en psicologia transpersonal que s'hi imparteix, i posseeixo la certificació europea en la matèria, concedida per l'European Transpersonal Association.
GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Saül Gordillo, un dels pioners de la web 2.0 a Catalunya i director de Catalunya Ràdio, manté un ranking de periodistes i comunicadors catalans, llistat de referència que recull més d’un miler de professionals classificats segons el seu nombre de seguidors a Twitter i la seva quota d’influència a Klout. Jo hi figuro en el lloc 1.020 amb 1.524 tuitaires seguidors i un 47 de quota d’influència a Klout. Veure-ho clicant al logo de SG.
Dades del llistat anterior

EUROPEAN TRANSPERSONAL ASSOCIATION

SUPREMO CONSEJO MASÓNICO DE ESPAÑA

GRAN LOGIA SIMBOLICA ESPAÑOLA

AMNISTIA INTERNACIONAL

BUENA VOLUNTAD MUNDIAL

EL FUNDAMENTO ESPIRITUAL DE LAS NACIONES UNIDAS

MÉS WEBSITES MEUS

A Aquest blog publico les meves reflexions i informacions sobre les meves activitats i les qüestions que m'interessen. La documentació central sobre el que faig la trobareu a GABRIEL JARABA ONLINE, web que a més publica diàriament informació d'actualitat. A MASONERIA CÍVICA publico temes maçònics, i a UNIVERSALIS, qüestions humanistes, espirituals i transpersonals. MIra els seus RSS tot seguit:
julio 2017
L M X J V S D
« Jun    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 63 seguidores