GABRIEL JARABA blog

Icono

Una mirada periodística universalista

Encara no hem entés l’enorme aportació de Kilian Jornet a l’alpinisme

Walter-Bonatti

No s’està valorant prou l’enorme aportació de Kilian Jornet a l’alpinisme. Jornet no és només un ultratrailer, un esportista d’altíssima performance dotat de condicions físiques excepcionals. No és un noi que corre ràpid i amb gran resistència per la muntanya com podria fer-ho per qualsevol altra superfície natural o fins i tot artificial. Kilian Jornet no és un corredor, és un alpinista integral. I no és només un esportista, és un humanista de cap a peus.

Amb la seva ascensió ultraminimalista a l‘Everest (Chomolungma en la cultura local, que vol dir Deesa Mare de les Neus) Kilian Jornet ha mostrat molt clarament quin és el seu propòsit: tornar l’alpinisme a la seva essència. L’ultraminimalisme jornetià no és la recerca d’un més difícil encara sinó una actitud del.liberada i conseqüent: retornar l’alpinisme a una senzillesa equànime i elegant que mantingui en primer pla el protagonisme del diàleg entre l’home i la muntanya.

Kilian Jornet ha revolucionat el món de l’alpinisme d’una manera silenciosa per bé que les seves proeses són espectaculars. Ho ha fet generant una actitud filosòfica que, seguint Salvador Pániker, podriem anomenar retroprogressiva: retornar a l’origen com a actitud de progrés, havent aprés de tot el que ha passat però buscant una essència primigènia que passa per la recerca d’una senzillesa original. Trobem aquesta actitud retroprogressiva en el zen, el taoísme i alguns artistes plàstics moderns, com Klee, Kandinski i Miró.

Kilian no està sol en aquesta actitud, que ha generat igualment una nova concepció de l’escalada amb la nova escalada esportiva, que mira de prescindir al màxim de material, fins i tot corda, i busca l’adaptació màxima del cos i la ment de l’escalador a la roca, tant amb adherència com posturalitat. Els estreps, burins, bongs i escàrpies ja són reliquies i el que abans semblava imprescindible ara es mostra com a innecessari. Igual que el subministre d’oxígen a vuit mil metres, les cordes fixes o la concepció estratègica col.lectiva de les grans expedicions. Tornem a l’esperit dels temps de Whymper i Saussure.

La filosofia de l’alpinisme ha estat mal compresa i pitjor explicada. Amb laconisme i pragmatisme anglosaxó, algú va dir que calia pujar a una muntanya “perquè és allà”. Els francesos van afinar una mica més i van anomenar la pràctica “la conquesta de l’inútil”. En realitat, l’alpinisme és el model de l’exploració postmoderna per excel.lència; l’exploració moderna buscava tocar les fronteres, realitzar el descobriment, guanyar espai per a l’home (Auguste Piccard, amb batiscaf i globus va ser el darrer explorador modern) però l’exploració alpinística és la recerca de la condició humana desprovista de tot atribut: és l’exploració de la ment. Els alpinistes veterans com Jordi Pons, Josep Manuel Anglada, Elisabet Vergés i Carlos Soria es troben ara mateix abocats a aquesta comprensió.

L’alpinisme en orientació retroprogressiva busca despullar-se de tot el que no sigui un diàleg nu i radical entre l’home, la natura i la condició humana essencial. És una recerca extrema de la humanitat, igual que el zen, el dzogchen, l’art o la poesia. No es preocupa de la tècnica sinó de la resposta psicofísica, no s’ocupa del viatge extern sinó de l’intern. No raona en termes tecnoesportius sinó filosòfics i poètics; hi ressonen la passió per caminar dels grecs peripatètics o de Henry David Thoreau. De fet, per entendre Jornet cal llegir o rellegir Thoreau i Ralph Waldo Emerson i redescobrir el seu transcendentalisme. En aquesta manera de mirar retrobarem l’esperit dels grans alpinistes que van inspirar la nostra joventut, com l’immens Walter Bonatti, Lionel Terray, Kurt Diemberger, Reinhold Messner, Lino Lacedelli i Riccardo Cassin. Reviurem l’emoció de la lectura d’“El primer de la cordada”, de Roger Frison-Roche i ens adonarem que va haver un home que es deia Lluís Estasen. No es enyor romàntic de temps passats i Kilian Jornet ens vacuna contra aquesta malenconia. És un retorn a l’essència original i posar l’alpinisme novament sobre els seus peus.

Caldria ara que els alpinistes que vulguin i puguin deixin de banda aquest antiintel.lectualisme popular que malfia de la reflexió sobre el que un fa i esbrinessin què podem aprendre tots plegats d’aquest noiet.

Fotografia: Walter Bonatti

Archivado en: Uncategorized

16 Responses

  1. Tants preparatius, tants camps, tants sherpes, tantes coses, ara torna l’alpinisme de veritat, l’alpinisme real.

  2. Jordi Joan Garcia "Persiana" dice:

    Molt ben vist i expressat, Gabriel.
    Gràcies!

  3. Lluís dice:

    Llàstima del ‘que va haver un home que es deia Lluís Estasen’, hauria de ser ‘que hi va haver un…’. O és que amb tant minimalisme també ens hem de desprendre dels nostres pronoms febles?

  4. M’agrada molt el que dius i com ho dius. També vull deixar clara la meva admiració pel que ha fet en Jornet, és un corredor de muntanya excepcional. Però voldria matitzar el valor que li concedeixes a la seva aportació a l’alpinisme. Messner, Kurtyka o Loretan (per esmentar només alguns noms) potser havien fet menys metres i amb més temps, si, però també molta més dificultat, compromís i descoberta. Molt més alpinisme en definitiva

    • Tens raó, aquesta és la reflexió de fons. Però actualment, davant l’inflació tecnològica i espectacular, l’aportació de Jornet és especialment significativa. Insisteixo que no es tracta de rapidesa sinó de minimalisme.

  5. Carme Olivet Corral dice:

    jo crec que Kiliam es unic , es admirable lo que fa, pero ara a portat la mode , de que a la montanya este que anar a corre, es molt guai caminar no dic lent i guitar la natura, i ara molts vestits com Kiliam , que no crec que mirin ni el paisatje , jo o veig aixi

    • Segur que passarà aixó que dius, i també que molta altra gent continuarà gaudint de la muntanya com ho fem els altres. És més fàcil vestir com en Kilian que esforçar-se per fer el que ell fa.

  6. RAMON BRAMONA RAMS dice:

    Molt d’acord amb el que dius en el teu blog.Kilian ha fet un salt enorme en el concepte d’alpinisme i sense passar per ascensions dificils d’escalada als Alps o en altres indrets ha assolit una meta que obre el cami a noves aventures.
    No es poden menysprear, no obstant, les activitats que han fet al llarg dels anys alpinistes de gran nivell i que no per aquesta gesta d’en Kilian, s’han de considerar alpinistes de segon nivell.
    Les facultats d’en Kilian son extraordinaries. No sols les fisiques sino les mentals i psiquiques. Estàn a l’abast solament d’uns pocs afortunats.
    Una abraçada,

    • Estimat company i vell amic, m’alegra molt que hagis posat un comentari al meu blog. Tens raó en tot el que dius. No crec que calgui menysprear les activitats d’alt nivell fetes fins ara; de fet, han estat l’escola i la cultura de base de la qual ha sortit Kilian. Fas bé en indicar les extraordinàries facultats psíquiques del nostre amic, precisament amb aixó ell ha fet palés una cosa que l’alpinisme clàssic sempre havia insistit, que era la ment de l’alpinista la que configurava la seva activitat i el sentit de la mateixa. Rep una forta abraçada i de nou el testimoni de la meva amistat.

  7. Jordi Girbén i Maurício dice:

    No acabo d’entendre la magnitud que li atribueixes a l’aportació del Kilian. D’alpinista és evident que ho és; en contra de molt comentari malèvol, sobretot d’aquells que li retreuen que no enarbori la “rojigualda” (no com els falsaris Bárcenas i Fraga al mateix Everest). Tanmateix, i força en la línia d’en Jover, no endevino la novetat de la proposta.
    Sens dubte som un país on la petja de l’alpinisme és escassíssima. ¿Algú recorda, al 2015, notícies de la celebració dels “150 aniversari de l’edat d’or”? Imagina la festa gran que va recórrer l’espinada d’Europa: fins passejades peripatètiques d’alpinistes i filòsofs pels peus del Cerví!

    També, ja que remeno el concepte d’ençà el seu “origen” al 82, trobo encertada la connexió que fas del “retroprogressisme i la muntanya. Altra cosa és que vegi molt forçada la seva aplicació al Kilian. No endevino en el pensament del mestre Pàniker l’elogi de la velocitat que practica el Jornet -i d’una manera fabulosa. D’acord que de minimalisme no fa curt; si ens abstenim dels mostradors d’avituallament de les curses, o de les tendes parades al ABC. Més capacitat de sintonia, més sinceritat d’estil, trobo en l’Everest del Göran Kropp i ja en fa més vint anys. Tanta puresa que s’entén no hagi creat escola… Qui surt de casa -a SUÈCIA!- tot dient: “Crec que no em descuido res… Ara torno.”??? Ni entrenament en cambra hiperbàrica, ni avions, ni mandangues per satèl·lit … Carregant tot el fato necessari: carril bici fins el Nepal > cim de veritat > i retorn, xino-xano a casa, superant la infinitud de conflictes del camí.

    • Gràcies pel teu comentari. La teva aportació és excel.lent per a aprofundir la reflexió sobre aquesta qüestió. Sobre la rapidesa: una rapidesa exercida a peu nu és realment minimalista comparada amb la ultrarrapidesa del món postindustrial comunicacional: immediatesa en la comunicació, contacte frenètiv via Whatsapp, velocitat fast and furious. Al nostre enyorat Pániker segurament en Kilian l’hagués horritzat, doncs devia pensar com Max Jacobs: “Oh, el campo, ese lugar donde los pollos andan crudos”. Crec que l’aventura jornetiana emet signes interessants no tant en el seu aspecte material sinó com a significant simbòlic dotat de certa intensitat.

  8. Jordi Girbén i Maurício dice:

    Ben d’acord amb la intensitat simbòlica del Kilian. Fins i tot, tinc clar que ell l’entén com un atribut extern derivat dels seus “instants de performança”. Un indici estimable n’és el seu gust per aprofundir en la comprensió dels seus objectius a través del dibuix: sempre un pausat caminar a mà.
    Ja que hi som… Ara em ve al cap un vell lema del Iván Illich: “La gent fa temps que va perdre la fe en el poder polític de caminar”. Sembla que ha plogut molt d’ençà “Energía y equidad” (1974) i que, d’alguna manera, estem recuperant aquest potencial. La retroprogressió que deies, oi?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

CONNECTAT TOTHORA

Em trobareu en connexió permanent a la xarxa, a més d'a aquest blog. Llegiu en els mòduls adjunts el que publico a Twitter i a Medium i trobeu-me a Facebook, Google+, Linkedin i Quora. I si em necessiteu, contacteu-me a gabrieljaraba at gmail dot com

EL MEU TWITTER

Error: Twitter no responde. Por favor, espera unos minutos y actualiza esta página.

BENVINGUTS AL MEU BLOG PERSONAL

Sóc un periodista senior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet. Actualment serveixo com a professor a la Càtedra Internacional UNESCO d'Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, com a Secretar Internacional per al Diàleg Intercultural, i al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,, en el qual sóc investigador i docent. Formo part de l'Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, en el qual sóc co-director de la formació en psicologia transpersonal que s'hi imparteix, i posseeixo la certificació europea en la matèria, concedida per l'European Transpersonal Association.
GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Saül Gordillo, un dels pioners de la web 2.0 a Catalunya i director de Catalunya Ràdio, manté un ranking de periodistes i comunicadors catalans, llistat de referència que recull més d’un miler de professionals classificats segons el seu nombre de seguidors a Twitter i la seva quota d’influència a Klout. Jo hi figuro en el lloc 1.020 amb 1.524 tuitaires seguidors i un 47 de quota d’influència a Klout. Veure-ho clicant al logo de SG.
Dades del llistat anterior

EUROPEAN TRANSPERSONAL ASSOCIATION

SUPREMO CONSEJO MASÓNICO DE ESPAÑA

GRAN LOGIA SIMBOLICA ESPAÑOLA

AMNISTIA INTERNACIONAL

BUENA VOLUNTAD MUNDIAL

EL FUNDAMENTO ESPIRITUAL DE LAS NACIONES UNIDAS

MÉS WEBSITES MEUS

A Aquest blog publico les meves reflexions i informacions sobre les meves activitats i les qüestions que m'interessen. La documentació central sobre el que faig la trobareu a GABRIEL JARABA ONLINE, web que a més publica diàriament informació d'actualitat. A MASONERIA CÍVICA publico temes maçònics, i a UNIVERSALIS, qüestions humanistes, espirituals i transpersonals. MIra els seus RSS tot seguit:
mayo 2017
L M X J V S D
« Abr   Jun »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 61 seguidores

A %d blogueros les gusta esto: