Entrevista a Ràdio Maricel parlant de “¡Hazlo con tu smartphone!” i els interrogants de la cultura digital

radio-maricel

Ahir al matí mho vaig passar d’allò més bé a Ràdio Maricel, l’emissora municipal de Sitges, entrevistat al programa “El matí amb nosaltres” per Joan Tututsaus, amb la realització d’Albert Solé Pascual. M’agrada anar a aquesta emissora perquè és la ràdio de la vila on visc però també perquè és un model de ràdio propera, fresca i de qualitat. Ja vaig anar-hi amb motiu de l’aparició del meu primer llibre, Periodismo en internet, i ara ho he fet arran de l’aparició del darrer, ¡Hazlo con tu smartphone! Vam parlar de telèfons mòbils però sobretot vam intentar aclarir alguns punts confusos de l’actual societat de la comunicació.

Podeu escoltar el podcast de l’entrevista sencer, de 43 minuts 54″, i mentrestant, aquí teniu algunes frases extractades de la conversa.

Entrevista anterior, sobre el llibre Periodismo en internet.

Les noves tecnologies no són només eines sinò mediacions. I les mediacions són interessants a causa de les realitats socials a les quals apunten.

L’alfabetització digital i mediàtica vol dir aprendre a utilitzar els nous mitjans i fer-ho de manera crítica, el que vol dir ni més ni menys preguntar-nos el com i el perquè de les coses.

Es parla de “món digital” però el món és un. Les divisons que fem entre “món real” i “món digital” són simples maneres d’orientar-nos: la realitat és una. La realitat dels telèfons mòbils és la realitat en la qual vivim.

El problema és la banalització, no entendre l’abast de la realitat.

Totes aquestes eines són tan llamineres, divertides i entretingudes que ens fan oblidar la importància del seu abast. Però això ja ho hem vist: la televisió és una gran eina de culturització, amb moltíssims continguts educatius al multicanal, i la gent es dedica a veure coses barates. Però jo ja sentia parlar de la necessitat d’utilitzar la premsa a l’escola al 1967.

La multidireccionalitat de la comunicació actual afegeix molta més complexitat al procés comunicatiu i el vesteix amb la seva realitat real. Amb Twitter, els periodistes convencionals i intel.lectuals han descobert que a l’altre costat de la seva  màquina d’escriure hi havia gent.

La mediació és un intermediari però no només: Marshall MacLuhan ja va dir al 1964 que el mitjà és el missatge. La mediació comunicacional no és un simple intermediari, parla per ella mateixa. Una mediació no només és un canal sinò una estructura que diu determinades coses i calla unes altres. La mediació no és mai neutral.

Les apps contradiuen la gran promesa de la web 2.0: aquesta significava que tots els elements de la xarxa es podien entreenllaçar entre ells i aquelles tornen a la lògica de l’antiga comunicació de masses: són un tub que et suministra només el contingut que ell vol. És un pas enrere.

S’està fent una simulació de comunicació social oberta que no és tal, ens allunyem del policentrisme comunicacional, que deia Manuel Vázquez Montalbán, i que era la gran oportunitat d’internet.

Twitter mostra que en temps de confusió el minimalisme és un valor. La gent no l’entén i no l’adopta perquè no l’entén precisament a causa de la seva simplicitat.

A Facebook es fa la representació del teu grup d’amics, una família; a Twitter estàs sol amb el teu missatge, que és qui parla per tu.

¿Com volem que la gent hagi aprés a utilitzar de manera adequada i segura el telèfon mòbil si encara no dominem l’automoció? Amb dècades d’automoció, generació rera generació d’automobilistes que han passat per l’escola de conducció, encara no sabem entrar i sortir d’una rotonda. A hores d’ara els accidents de circulació haurien d’estar erradicats.

L’excés de comunicació no només produeix desinterés i banalitat. La infoxicació és desviament interessat de la informació rellevant. Desinformació no és no informar sinò fer veure que informo mentre desvio la teva atenció cap a una altra banda. La banalització no és el problema, doncs la banalització pot ser divertida; el que cal és que cada questió informativa tingui el registre adequat.

El problema és la distracció de l’atenció d’allò que és important. Per això cal alfabetització mediàtica.  Cal utilitzar la informació i la publicitat de manera crítica.

Necessitem separar el que és rellevant del que és trivial. Ens cal conèixer no només la informació sinò què podem fer amb la informació per millorar la nostra vida i la dels altres.

L’objectiu a assolir és que la gent adopti un paper proactiu en el camp de la informació. La xarxa ofereix recursos per a deixar de ser un consumidor passiu i començar a introduïr-ho contingut rellevant.

Hi ha el risc del solucionisme tecnològic, creure a ulls clucs que els problemes socials es poden solucionar mitjançant la tecnologia. L’ultim intent de solucionar problemes socials via tecnològic el va fer el nazisme, amb l’organització de l’holocaust amb mitjans tecnocientífics. Tractem la tecnologia com si fos neutra i no ho és. El que calen són solucions sociotècniques: que la gent utilitzi la comunicació per comunicar-se de veritat.

En realitat no ens interessa la tecnologia sinò el que podem fer amb ella. El que realment interessa és connectar amb altra gent mitjançant la tecnologia de la comunicació.

Amb un telèfon mòbil del qual aprofites les possibilitats et converteixes amb una màquina de comunicació social que camina, esdevens un mitjà de comunicació amb potes.

 

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s