No al truc o tracte (però no pel que et penses)

halloween-aaa

“No al truc o tracte, volem les nostres festes”, criden cada any per aquests dies els que abominen de Halloween i la forma com aquesta festa ha estat apropiada aquí gràcies al suport comercial i cinematogràfic. “Truc o tracte”, exclamen els nanos que volen fer com els xavals que veuen a les pel.lis de la tele que mostren la festa de la carbassa.

Doncs comencem pel principal: això no va de cap truc ni de cap tracte. Aquesta frase és una traducció mal feta depressa o adaptada a les exigències del doblatge. El que diuen els infants nordamericans o irlandesos no significa l’alternativa entre un truc o un tracte, en absolut.

Trick vol dir truc però sobretot malifeta o trampa.  “To play a trick” és fer una mala passada a algú. Al president Richard Nixon, destituït pel cas Watergate,  li deien “Tricky Dicky”, tot qualificant-lo de trampós perillós. I treat és un col.loquialisme que vol dir llaminadura. De manera que allò que diuen els nens que juguen a Halloween és “malifeta o txutxe”, és a deir, o em dones una llaminadura o et gasto una trapelleria al pati de casa.

Així es veu com el famós “truc o tracte” no té cap mena de sentit i que, per a que l’adquireixi, només cal traduïr correctament. Hi hauria hagut prou, però, en demanar a algú que expliqués en què consistia el famós truc, que fins ara ningú ha estat capaç d’explicar de què anava.

Els enemics de Halloween, però, un cop aclarida la confusió lingüística, continuen rebutjant la festa perquè la consideren un costum estranger i comercial. Anem a pams. Halloween no és altra cosa que la festa de Tots Sants, instituïda el segle VII pel papa Bonifaci IV. El mot Halloween és una contracció-corrupció de “all hallows eve”, vigilia de Tots Sants, i per tant al.ludeix a la celebració d’aquesta festa cristiana.

El format del Halloween americà és d’origen irlandés, probablement d’una festa de difunts cèltica assimilada pel cristianisme. Algunes de les seves característiques són més freqüents del que sembla a primera vista en tot el món catòlic: encendre espelmes en record dels difunts en l’entorn domèstic ha estat fins fa poc una pràctica freqüent entre nosaltres, encara vigent a l’interior de les esglésies. La carbassa amb una espelma a dins era i és un signe per recordar els difunts, que també inspira por o si més no respecte. Els immigrants europeus van dur aquest costum a Amèrica i molt després que es fes en altres indrets d’Europa, entre els quals Catalunya. Durant l’època medieval hi havia el costum, en nombrosos indrets del país, de preparar una carbassa buida amb una espelma, del que se’n deia fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d’Osona, i també a les comarques de la Franja de Ponent. A voltes, la carabassa era substituïda també per un nap, que es buidava de la mateixa manera. A Amèrica la carbassa va substituïr el nap perquè en aquella època, a aquella terra, gairebé no n’hi havia de naps.

La festa actual de Halloween és una reminiscència d’aquests vells costums, per descomptat comercialitzada: com comercialitzades són les festes de Nadal, Any Nou i de Pasqüa, amb el comerç de palmes i palmons, i el costum que els infants estrenin vestits nous el “dia de la palma”. Els qui filen prim amb la comercialització de les festes, que recordin la dita: “Qui per Nadal res no estrena res no val”.

 

 

 

 

3 Comments

  1. Es curios. Per ací per l’alacantí diuen també: “Diumenge de Rams, qui no estrena no te mans”. M’ha agradat molt l’article. Enhorabona pel blog

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s