estás leyendo...
Periodismo, Sabiduría, Uncategorized

Periodistes que moren: la fraternitat no es trenca

Peiro

Gairebé mai escric sobre la mort de companys de professió, personatges que he conegut o, sobretot amics personals, que a més poden pertànyer a les dues categories anteriors. Ja vaig haver de fer-ho per obligació quan treballava a El Periódico, començant per  Xesco BoixGato Pérez, i no ho he tornat a fer mai més, amb una sola excepció, Josep Pernau, perquè era un dels meus tres mestres (un altre fou Josep Maria Huertas Claveria, i aquí ja no vaig tenir esma; Josep Maria Cadena, persona única a la meva vida, encara és feliçment viu).

A mesura que un es va fent gran aquest degoteig de desaparicions sovinteja i l’agenda es va buidant de telèfons que ja no responen. Alguns alumnes meus es sorprenen quan els dic: “Es que una gran part dels meus amics són morts” i em planyen. No; no escric dels amics que han mort perquè no tinc nostàlgia. Ben al contrari, i no és contradictori: tinc una memòria ferma i viva del passat, però per res del món voldria que tornés. Els meus amics són vius a la meva memòria i al meu cor, perquè recordar es “re-cordar”, tornar a passat pel cor (cor, cordis, en llatí). Crec en la continuïtat de la consciència, o com dèiem abans al Credo, en “la vida eterna” (per mi no és abans sino ara, el pronuncio cada dia). No hi ha enyorança ni nostàlgia en el meu record sino tendresa.

I un nota que encara es fa més gran quan els mitjans li demanen declaracions sobre la desaparició d’un coetani. Ahir em va passar amb la mort de Julià Peiró, el gran cronista de la nit, la faràndula i la frivolité, que va arribar a ser la figura més destacada de la crònica nocturna de Barcelona (gènere avui desaparegut). Txerra Cirbiàn, vell amic i redactor d’El Periódico, hi va reproduïr una declaració meva en el diari del qual Julià i jo vam ser fundadors probablement perquè considerava significatiu el que un company d’aquella generació redaccional pogués dir.

Quina sensació més estranya. No per lloar la memòria d’un amic desaparegut sinó perquè, de manera molt subtil, un és percebut com algú que és més aprop dels que són allà que dels que són aquí. Aixi, és com si un pertanyés ja més al món dels que son morts, vist com algú especialment agermanat amb els qui ja no hi són. Que se’m entengui: quan algú em diu “en els teus temps…” sempre responc: “el meu temps és aquest, el passat ja no existeix, el que m’apassiona és ara mateix”. Estic molt ocupat en totes les coses apassionants que passen ara i estic sempre amb gent jove, gairebé mai de la meva edat. La meva memòria és per a que l’aprofitin els joves si volen, i si no, també està bé, doncs cadascú s’equivoca amb els seus propis actes.

La memòria dels meus que ja no hi són és, com he dit, tendra i sempre present. I això, en lloc d’entristir-me o angoixar-me, m’allibera: la fraternitat no es trenca. Així de simple. I sí, en Peiró era un gran tio.

El Periódico: La noche barcelonesa pierde a Julià Peiró

Acerca de gabrieljaraba

Periodista, escritor y profesor universitario. Investigador de Internet.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

BIENVENIDOS A MI BLOG

DR. GABRIEL JARABA
Doctor en Ciencias de la Comunicación y Periodismo.

Soy un periodista senior en ejercicio desde 1967, con experiencia en prensa, radio, televisión e internet. Me dedico a tareas académicas y de activismo social como Doctor en Ciencias de la Comunicación y Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona. Actualmente sirvo como profesor en esa Universidad; en la Cátedra Internacional UNESCO Unaoc UniTwin de Alfabetización Mediática y Diálogo Intercultural, la Cátedra UNESCO de MIL para el Periodismo de Calidad, la Cátedra RTVE-UAB para la Innovación de los Informativos en la Sociedad Digital y en el Gabinete de Comunicación y Educación de la UAB.

Soy analista de la información y los medios en la Fundació Periodisme Plural y escribo en el diario Catalunya Plural. Hago investigación en comunicación, en redes sociales de internet y en humanidades digitales. Elaboro métodos de impulso de la creatividad y de gestión mental.

Autor de los libros Periodismo en Internet (Ed. Robinbook); Twitter para periodistas (Ed. UOC); Youtuber (Ed. Redbook) y ¡Hazlo con tu smartphone! (Ed. Redbook) y coautor de otras obras sobre comunicación y educación.

Como ciudadano promuevo el apoyo a Naciones Unidas en la perspectiva de Una Sola Humanidad, como colaborador de la ONG internacional World Goodwill – Buena Voluntad Mundial.  Soy miembro de la European Transpersonal Association y del Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona. Propongo un universalismo inclusivo basado en el humanismo y desde el catolicismo que ejemplifica el papa Francisco, y soy feligrés de la parroquia de Santa Anna.

Entre los 50 mejores blogs periodísticos

GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

Analista de la información y los medios en:

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 145 seguidores

SOY PROFESOR E INVESTIGADOR EN:

CATEDRA UNESCO DE MIL Y PERIODISMO DE CALIDAD

GABINETE DE COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN UAB

Profesor e investigador

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

MASTER EN COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN

MENTOR

CERTIFICACIÓN PROFESIONAL EUROPEA EN PSICOTERAPIA Y PSICOLOGIA TRANSPERSONAL

mayo 2016
L M X J V S D
« Abr   Jun »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
A %d blogueros les gusta esto: