estás leyendo...
Cultura

Qui ho havia de dir: Clochemerle al Born, 80 anys després

clochemerle

Quina raó tenia l’admiradíssim Oscar Wilde quan va dir que “la natura imita l’art”. Però va ometre afegir que sovint ho fa aportant un toc d’ironia malintencionada. L’episodi de l’urinari públic a cel obert instal.lat en una paret del Born i l’escàndol amb que un sector políticosocial barceloní ha reaccionat davant la disponibilitat del nou servei semblen indicar el nivell en que potser caldrà situar certa concepció de la política municipal a partir d’ara. Des que Ada Colau i el moviment que l’ha fet elegir han arribat a ocupar la seu que en altre temps van ocupar Maragall, Porcioles i Pich i Pon, les 200 families i els opinionmakers que mamen de les seves sines han reaccionat com si se’ls hagués aparegut el fantasma de Ferrer i Guàrdia. Els descendents directes de la generació que no va estaivlar l’afusellament al pedagog lliurepensador i que van arrufar el nas davant la publicació de “La ciutat del perdó” del no menys admiradíssim Joan Maragall s’han pres la presidència colaviana com si les milicianes de la CNT-FAI haguéssin tornat a sortir al carrer, Mauser a l’espatlla. És clar que la Gran Encisera ja no és una forja de bombes Orsini però hi ha gent que ni oblida ni aprén. Potser si llegíssin i recordéssin, això sí, el llegit s’estalviarien de fer el ridícul.

Perquè l’història de l’urinari del Born és, a grans trets, exactament igual que la d’una novel.la satírica publicada a 1934 que va seer un èxit de vendes internacional dècada rere dècada i va inspirar una sèrie de la BBC. Es tracta de “Clochemerle”, de Gabriel Chevallier, que situa l’acció a un poblet de la regió del Beaujolais, pròsper, conservador i sovint queco, en el qual un dia l’alcalde vol oferir al veïnat un modern servei com els que hi ha a la capital i instal.la un urinari, apte per a dues persones de sexe masculí per a que hi pixin dempeus a la via pública però sense que es puguin albirar els detalls de l’acte gràcies a una artística barana opaca feta de ferro forjat. D’aquests urinaris se’n deia “vespasianes” i sovintejaven força a Paris fins ben entrats els anys 50. Crec que a Barcelona també n’hi havia hagut, a la plaça Urquinaona, al costat dels urinaris subterranis fa temps inutilitzats.

La col.locació de l’urinari a cel obert al costat de l’església parroquial de Clochemerle causa la indignació escandalitzada de les mares de família, les joves solteres i la junta parroquial, puix tots plegats consideren que la instal.lació a tocar de l’església del poble és un sacrilegi i la possibilitat que els senyors el facin servir en horari diürn, una cotxinada mai vista a la vila. Aquest és l’inici de la trama argumental que serveix a l’autor per a fer un retrat, irònic i cru però sovint tendre de la vida de cada dia a un llogarret provincià que ha esdevingut un clàssic de la literatura d’humor que sovint s’ha motejat com a “crònica rabelaisiana”. Des d’aleshores, Clochemerle ha esdevingut una referència inexcusable per a definir un exemple d’escàndol hipòcrita i ridícul propi d’una societat provinciana.

“Clochemerle” va ser publicat per Le Livre de Pôche i la seva traducció a l’anglès, per Penguin Books. A Espanya va arribar amb la creació del Círculo de Lectores, genial idea de Reinhard Mohn i Pere Quintana, al 1962, i va formar part del llençament de lentitat va dur a terme. Recordo que la novel.la còmica de l’urinari era oferta amb títols tan sòlids com “La impaciencia del corazón”, de Stefan Zweig, gens malament per a una camnpanya de promoció de la lectura popular.

Cinquanta-tres anys de la seva publicació al nostre país i d’haver estat un dels llibres més populars de la primera fornada del Círculo de Lectores, “Clochemerle” segueix essent una novel.la exemplar. Exemplar de com passen les dècades i certes mentalitats romanen idèntiques a elles mateixes, i exemplar, sobre tot, de que quan certa opinió pública es mou o es deixa moure per determinades nicieses és senyal que una societat ha optat pel camí de la decadència. Perquè aquí ningú llegeix ni encara menys recorda el que ha llegit i el que no ha llegit.

Acerca de gabrieljaraba

Periodista, escritor y profesor universitario. Investigador de Internet.

Comentarios

4 comentarios en “Qui ho havia de dir: Clochemerle al Born, 80 anys després

  1. òndia, tens raó, no recordava aquest llibre que va ser un èxit, per cert, dec ser de les que no recorden o recorden a mitges, he, he

    Publicado por Júlia | 6 Ago 2015, 11:50 am
  2. Posar un urinari contra una església és una estupidesa que l’autor no podia posar enlloc més que en un llogarret provincià que fés riure. Era impossible fer la novel·la situant la història a Paris, a Chartres, a Estrasburg o a qualsevol altra ciutat amb una esglesia monumental, i en general a cap ciutat perquè el seu ajuntament mai seria tan ximple de posar l’urinari en un lloc així.

    En canvi, l’ajuntament de l’Ada Colau ha reeixit a reeditar la història ridícula de Clochemerle en una ciutat que es vol cosmopolita i que és la capital del país. Posar l’urinari contra la paret del Born no escandalitza ningú per por de veure res que fereixi el pudor, sinó que escandalitza per l’estupidesa de posar una andròmina espantosa junt a un edifici catalogat i per posar homes a pixar contra el Born: el principal jaciment arqueològic mundial del s.XVIII i reliquia de la Barcelona del 1714 arrasada per Felip V.

    Publicado por Artur Sixto | 8 Ago 2015, 6:24 am

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

BIENVENIDOS A MI BLOG

DR. GABRIEL JARABA
Doctor en Ciencias de la Comunicación y Periodismo.

Soy un periodista senior en ejercicio desde 1967, con experiencia en prensa, radio, televisión e internet. Me dedico a tareas académicas y de activismo social como Doctor en Ciencias de la Comunicación y Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona. Actualmente sirvo como profesor en esa Universidad; en la Cátedra Internacional UNESCO Unaoc UniTwin de Alfabetización Mediática y Diálogo Intercultural, la Cátedra UNESCO de MIL para el Periodismo de Calidad, la Cátedra RTVE-UAB para la Innovación de los Informativos en la Sociedad Digital y en el Gabinete de Comunicación y Educación de la UAB.

Soy analista de la información y los medios en la Fundació Periodisme Plural y escribo en el diario Catalunya Plural. Hago investigación en comunicación, en redes sociales de internet y en humanidades digitales. Elaboro métodos de impulso de la creatividad y de gestión mental.

Autor de los libros Periodismo en Internet (Ed. Robinbook); Twitter para periodistas (Ed. UOC); Youtuber (Ed. Redbook) y ¡Hazlo con tu smartphone! (Ed. Redbook) y coautor de otras obras sobre comunicación y educación.

Como ciudadano promuevo el apoyo a Naciones Unidas en la perspectiva de Una Sola Humanidad, como colaborador de la ONG internacional World Goodwill – Buena Voluntad Mundial.  Soy miembro de la European Transpersonal Association y del Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona. Propongo un universalismo inclusivo basado en el humanismo y desde el catolicismo que ejemplifica el papa Francisco, y soy feligrés de la parroquia de Santa Anna.

Entre los 50 mejores blogs periodísticos

GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

Analista de la información y los medios en:

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a 143 seguidores más

SOY PROFESOR E INVESTIGADOR EN:

CATEDRA UNESCO DE MIL Y PERIODISMO DE CALIDAD

GABINETE DE COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN UAB

Profesor e investigador

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

MASTER EN COMUNICACIÓN Y EDUCACIÓN

MENTOR

CERTIFICACIÓN PROFESIONAL EUROPEA EN PSICOTERAPIA Y PSICOLOGIA TRANSPERSONAL

agosto 2015
L M X J V S D
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
A %d blogueros les gusta esto: