GABRIEL JARABA blog

Icono

Una mirada periodística universalista

El llibre digital no acaba d’engegar

kindle_3_0

Diuen els experts que estem davant l’esclat d’una altra bombolla: el llibre electrònic. La venda de llibres digitals amb prou feines creix a Estats Units i a Espanya només l’11,1 per dent dels lectors utiliza aquest format. A Amèrica les vendes d’ebooks és molt lluny del boom que hom esperava quan va aparèixer l’invent i al nostre país els joves es resisteixen a adoptar-lo.

A mi m’hagués agradat que el llibre digital triomfés més. No per deixar de comprar llibres impresos i relligats sinó perquè sóc un tecnòfil empedreït, un cas típic d’allò que els apocalíptics anomenen tecnoidiota, un dels qui creuen en el “mite digital” que tant desprecien els qui es neguen a acceptar el que la història ensenya: que el progrés és ara com ara indestriable de la tecnologia, que el progrés material ens pot haver aportat moltes mancances però ha acabat amb la mortaldat dels infants i mares, les pestes continentals i les fams endèmiques. Si avui hi ha fam, malaltia i misèria infantil no és per la manca de ciència i tecnologia o de diners per a difondre-la sinó perquè la humanitat està dividida en classes socials, el patrimoni comú ha estat apropiat per uns pocs i perquè la prosperitat dels uns s’aguanta sobre la misèria dels altres.

Jo em vaig comprar el Kindle, el lector de llibres digitals d’Amazon, tan bon punt va aparèixer (el que tinc és com el que es veu a la foto, amb funda i tot). Em semblava i em sembla un invent genial: dur a sobre una biblioteca de consulta i lectures d’emergència per a l’entreteniment és una cosa meravellosa. Aleshores encara no havia sortit l’iPad, i ara, que utilitzo aquest darrer com a alforja digital, trobo que la lectura en tinta electrònica dels ereaders convencionals és molt més agradable que la pantalla retroil.luminada de les tauletes. De manera que tinc Kindle i iPad i llegeixo en format electrònic en tots dos.

Però cada vegada llegeixo menys llibres digitals, gairebé gens. El llibre imprés és insuperable, i no per l’olor de la tinta o el tacte del paper, segons determinat criteri cursi tan esmentat com poc creïble (“hum, vaig a llegir Collita roja, de Dashiell Hamett, és que aquest gramatge té un tacte que…”). No fotem: el llibre en format còdex és d’una sofisticació tecnològica insuperable (igual que el llapis: un tros de grafit entaforat en un tros de fusta i apa, a escriure sense aturar-se quan se’n va el corrent o quan s’acaba la tinta). El llibre digital encara ha de còrrer molt per arribar a les prestacions del llibre imprés.

Segur que en la reticència d’adoptar l’ebook hi intervenen molts factors. Però en el meu cas n’hi ha un: em sento estafat igual que quan en la música vam passar del vinil al CD. Els editors discogràfics que ara ploren per les cantonades tot donant la culpa als “pirates” són els que en canviar de format, el preu del disc de llarga durada va passar de les 750 pessetes de l’edició en vinil a les 2.500 de l’edició digital. El preu del mateix producte triplicat amb escreix, mentre que la impressió i producció de les còpies en CD era una tecnologia menys problemàtica i més barata que la impressió en vinil, que precisa de màquines ben centrades per a reproduïr amb exactitud els solcs de la matriu. Tres vegades i escaig més per menys: les obres d’art que moltes portades de LP lluïen van desaparèixer del panorama cultural.

Amb el llibre digital passa el mateix. Un nou producte que no li cal paper ni procés d’impressió ni relligat, matèries primes i producció que constitueixen (o no?) el càrrec econòmic principal; tampoc emmagatzematge, distribució física ni transport. Ni cartulina o cartoné per a les portades i la corresponent impressió en color. I en la major part dels títols, l’import de la versió digital és només cinc o fins i tot quatre euros inferior al de la versió impresa. El lector pensa que segurament l’estan estafant. Després donarem la culpa a Amazon, argumentarem la necessitat del preu fix del llibre i aportarem tota mena de raons, però al client la cara se li queda com al consumidor de discs de vinil que es va rebel.lar i encara no ha baixat de la muntanya.

Jo sóc el client ideal de qualsevol llibreria. Em puleixo una burrada de pasta al mes en llibres. Quan entro a La Central o Laie  m’haurien d’estendre una estora roja al meu pas i tocar l’aria d’Aida; en canvi, els dependents deambul.len com a espectres per les botigues i quan et miren, ho fan emprenyats perquè els has distret de no se sap quina tasca que els demana una profunda abstracció (diuen que en el cas de La Central es deu a un tracte laboral diguem-ne poc just, però el cas és que la sorruderia del dependent llibreter s’ha estés a la quasi totalitat de les llibreries “importants”; cosa que explica l’exit de les llibreries petites de proximitat). A casa tinc una biblioteca d’uns 10.000 llibres, adquirits durant tota la meva vida (mai he robat un llibre de cap llibreria, no fotem, ni quan em gastava en un llibre les peles que tenia per menjar). Al meu estudi tinc emmagatzemats els llibres de consulta: història, sociologia, marxisme, antropologia social, religió i espiritualitat, simbolisme, maçoneria, astrologia, psicologia, periodisme, comunicació i educació. Els tinc ordenats en estanteries especialitzades, però també en petites taules o lleixes a nivell de cintura, per tal de tenir a la vista les matèries que m’interessen, els camps on estic treballant i les tasques que vaig duent a terme en progrés. De manera que el llibre físic em fa un servei que no em pot fer el digital: em mostra de manera immediata, total i conjunta el que m’interessa de la vida intel.lectual i de la meva feina en l’estudi i l’escriptura. Miro cap a una direcció de la sala, cap a una altra i la meva ment processa, probablement també de manera inconscient, idees que lliguen o no lliguen, sentits de prioritats i possibilitats. El meu estudi atapeït de llibres m’estimul.la la imaginació quan el miro, el meu Kindle no.

Vet aquí doncs que la qüestió no és la comoditat d’un format o altre de lectura, o d’una cursi sensualitat del producte imprés. És que el procés de gestació de coneixement, imaginació i suggestió de la ment humana i la seva vinculació amb els suports i mitjans de comunicació, emmagatzematge i transmissió de coneixement és més complex que el que ens ha volgut fer creure una psicologia eixuta que redueix la psique humana a una caixa processadora d’inputs i outputs i el que addueix com a excusa una mirada romàntica, ingènua i antiga, que vol oposar-hi sensacions. No; l’ésser humà i el llibre, a aquestes alçades de la història, tenen una relació molt complexa, en mig de la qual la irrupció del llibre digital encara no ha tingut temps per a introduïr-hi elements importants. Les vendes i producció de llibres digitals depenen, doncs, d’aquesta complexitat i no de la “pirateria”, com els gremis d’editors s’entesten en argumentar. És escandalós: per a què va aparèixer la figura de l’agent literari, si no per a protegir a l’autor de la pirateria sistemàtica exercida per aquells editors que en sa vida van lliurar una declaració de vendes veritable (Sergi Pàmies va dir un dia que havia tardat en trobar un editor perquè buscava algun que no hagués estafat la seva mare).

Archivado en: Cultura, , , ,

8 Responses

  1. Interessant. Jo llegeixo molt més en Kindle que en iPad. I també compro i llegeixo molts més llibres des que ho faig en Kindle. Completament d”acord amb que els llibres digitals haurien de ser molt més barats (de fet, als EUA ho són). Però en la majoria dels casos, fins i tot aquí és més econòmica l’edició digital que la de paper.

    • Es clar que són més barats en digital però no el que semblaria possible atesa l’absència d’impressió, relligat, tirada de cobertes, emmatgatzenament i distribució física. No he comprat mai cap ebook a Espanya, tots mitjançant Amazon. I vet aquí que com que tinc el compte a Amazon.com no puc acollir-me a l’oferta de barra lliure de Kindle que proposa Amazon.es. Tot són entrebancs i tonteries; també la manca de desenvolupament tecnològic de l’ebook que de ben segur podria apropar-se encara més a l’excel.lencia del printedbook: anar directament a qualsevol pàgina en qualsevol moment, sense indexs auxiliars ni giragonses estranyes. Cal impulsar i difondre encara més el llibre digital o oblidar la neurosi interessada de la “pirateria”, posant-los realment a l’abast.

      • Un apunt: crec que el teu compte d’Amazon.com també et serveix a Amazon.es. De tota manera, el catàleg de Kindle Unlimited aquí són majoritàriament títols autoeditats. Jo vaig considerar suscriure’m i vaig decidir no fer-ho perquè hi havia molt poc contingut que m’interessés. Sobretot en català.

  2. pmartinezcor dice:

    Exactament. Coincideixo totament t amb les teves opinions.

  3. Júlia dice:

    El llibre digital no té un preu competitiu i aquests canvis no passen en dos dies, jo crec que es llegeix molt per ordinador, tauleta… potser no tant llibres com articles, diaris. Tot acabarà per conviure, com ha passat sempre. Però els qui volen vendre el que sigui sempre cerquen excuses en lloc de mirar ‘l’interior’. També a les escoles s’havien de retirar tots els llibres a favor dels ordinadors aquells que s’havien de comprar en el temps del senyor Montilla. Tinc dos lectors de llibres digitals, el primer el vaig fer servir molt i el segon molt poc, la veritat, però sí que llegeixo els llibres més aviat a la tauleta, de tota manera en general pels nostres verals no s’ha llegit mai de forma excessiva, ni en paper ni en res.

    El cert és que tot canvia molt de pressa i no sabem com pot ser el futur per més experts que ens l’expliquin.

    • És tal com dius, Júlia. El problema està en la lectura de llibres i no d’altra mena de textes, i més exactament llibres de no ficció. I el preu; com he dit, no perquè sigui car en si sinó perquè la comparació amb el preu del llibre imprés fa l’efecte de que t’estan estafant. El problema de la música enregistrada vé, com he dit, d’aquí, del greuge interioritzat i pendent que va sorgir quan l’escandalosa estafa del pas de l’LP al CD.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

BENVINGUTS AL MEU BLOG PERSONAL

Sóc un periodista senior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet. Actualment serveixo com a professor a la Càtedra Internacional UNESCO d'Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, com a Secretar Internacional per al Diàleg Intercultural, i al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,, en el qual sóc investigador i docent. Formo part de l'Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, en el qual sóc co-director de la formació en psicologia transpersonal que s'hi imparteix, i posseeixo la certificació europea en la matèria, concedida per l'European Transpersonal Association.
GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Saül Gordillo, un dels pioners de la web 2.0 a Catalunya i director de Catalunya Ràdio, manté un ranking de periodistes i comunicadors catalans, llistat de referència que recull més d’un miler de professionals classificats segons el seu nombre de seguidors a Twitter i la seva quota d’influència a Klout. Jo hi figuro en el lloc 923 (sobre 1.045) amb 1.333 tuitaires seguidors i un 62 (sobre 100) de quota d’influència a Klout.

AMNISTIA INTERNACIONAL

BUENA VOLUNTAD MUNDIAL

EL FUNDAMENTO ESPIRITUAL DE LAS NACIONES UNIDAS

MÉS WEBSITES MEUS

A Aquest blog publico les meves reflexions i informacions sobre les meves activitats i les qüestions que m'interessen. La documentació central sobre el que faig la trobareu a GABRIEL JARABA ONLINE, web que a més publica diàriament informació d'actualitat. A MASONERIA CÍVICA publico temes maçònics, i a UNIVERSALIS, qüestions humanistes, espirituals i transpersonals. MIra els seus RSS tot seguit:

EL MEU TWITTER

  • Periodista no és qui té el títol sinò qui pensa i actua com a periodista, i ho fa professionalment. Si un alumne ho fa ho és @amandasfranch 2 days ago
  • Quan un estudiant diu que és "projecte de periodista" no és lloablement humil sinò que rebaixa el seu perfil professional @amandasfranch 2 days ago
  • Els estudiants de periodisme no s'han de definir com a "projecte de periodista" sino per les seves habilitats i virtuts @amandasfranch 2 days ago
  • Anotad lo que valen los ebooks y cuando el IVA pase del 21% al 4% ved si han bajado de precio. Y luego lloran y maldicen la tecnología. 2 days ago
  • RT @JMPEREZTORNERO: @GabrielJaraba @aikaeducacion en el futuro, no habrá educación sin pantallas. Así que toca que la educación esté en tod… 1 week ago
Follow Me on Pinterest
enero 2015
L M X J V S D
« Dic   Feb »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 62 seguidores

A %d blogueros les gusta esto: