DIA A DIA/ Afarta’m i digue’m moro

Hi ha una dita catalana que avui sóna molt políticament incorrecta però que és força expressiva de la condició humana: “Afarta’m i digue’m moro”. Un jove liberià que estava hospitalitzat per si s’havia contaminat amb l’Ebola va sortir al carrer, desesperat, a buscar menjar perquè a la clínica el matàven de gana: afarta’m i digue’m negre. Va haver de tornar cuita corrents perseguit per una multitud horroritzada pel perill de contagi. Però el noi no havia fet altra cosa que fer cas als clàssics: “carpe diem”. Com aquell personatge que parlava en prosa sense saber-ho, el liberià va seguir la lliçó del club dels poetes morts tot i no haver llegit Horaci i va pensar que morir corsecat per un virus maligne és una probabilitat potser propera, però patir el rau-rau a la panxa és una urgència que s’imposa. Mentre l’occident civilitzat no sap què fer amb la post-postmodernitat, resulta que la saviesa de l’humanisme dels antics ens ve ara de l’Àfrica. Ens caldrà força si el malgovern sanitari de Boi Ruiz persisteix.

2 Comments

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s