Tom Paine, torna!

tom paine

Doncs jo em pensava que als països democràtics hi havia divisió de poders. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la qual imposa un 25 per cent d’hores lectives en castellà a unes escoles demostra tota una altra cosa. Els ciutadans ja poden elegir diputats per sufragi universal, els parlaments ja poden anar legislant, els governs ja poden anar executant les lleis: en un moment determinat, quan cal i si cal, un altre poder no electe pot anul.lar totes i cadascuna de les accions democràtiques precedents i imposar la seva pròpia concepció de determinades polítiques a seguir en qüestions d’interès general i fonamental, obligant per via judicial a la seva aplicació per part de la ciutadania.

A partir d’aquesta constatació es poden fer tota mena de consideracions de caire polític, jurídic, legal, filosòfic i social que contextualitzin i matisin els fets. Aquests fets, però, són tossuts: a Catalunya hi ha un poder no elegit pels ciutadans que quan convé pren decisions que afecten directament la vida d’aquests i modifiquen les polítiques que els seus representants lliurement elegits han decidit mitjançant el joc pluralosta entre majories i minories representades. I quan les tesis d’una minoria, degudament representada però en proporció inferior segons el nombre de vots rebuts, obtenen gràcies a una decisió d’aquest poder no electe, l’aplicació pràctica i executiva, ens trobem amb el fet nu i cru que al nostre país hi ha un poder –del qual no es pot dir que sigui ocult sinó tot el contrari– que té la potestat de contrarestar les decisions democràtiques preses pels representants dels ciutadans. I això té un nom molt concret i palès que no esmentaré aquí.

La primera revolució democràtica independentista de la història va ser la dels Estats Units d’Amèrica, que reclamaven a la corona britànica “no taxation without representation”. Jo sempre destaco que aquell procès d’independència no es basava en qüestions identitàries, lingüístiques o culturals sinó en la sensació creixent de ser objectes de greuge i injustícia i de limitació del desenvolupament. Tenim ara, a Catalunya, un fet que ens suggereix tornar a examinar aquella revolució independentista triomfant i pensar sobre què implica la invalidació de la representació de manera parcial a càrrec d’un poder no electe. Podria ser la política d’aplicar gradual i intermitentment un 6 d’octubre suau i en dosis homeopàtiques pero sense preocupació de que “se note el efecto” per tal que tothom sàpigui a què atenir-se.

Il.lustració: Tom Paine, antecedent i pare del pensament lliurepensador revolucionari,

2 Comments

  1. Reflexió ben encertada i oportuna. L’antecedent de no fa gaires anys, d’un tribunal invalidant allò que havia estat sancionat en referèndum pel poble ja va fer saltar totes les alarmes.
    Sense més conseqüències, algun dirigent europeu va parlar de la refundació del capitalisme. Que cal. Com cal la refundació de la democràcia, tant lligada a aquell.
    Cal afegir-hi l’altre poder, aliè també al poble, com son els mitjans de manipulació social posseïts pel poder.
    Estem en temps -dècades- de crisi, que diuen els etimòlegs que significa canvi, més enllà de la purament econòmica. Crec tanmateix que som plenament en crisi de paradigma.

    1. El poder que abans anomenavem capitalisme i que ara és altra cosa, doncs inclou Xina i Rússia, ha decidit que l’etapa democràtica ha d’acabar, i cal anar-la dil.luïnt. L’imperialisme espanyol, al seu compàs, aplica el diktat pro domo sua.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s