GABRIEL JARABA blog

Icono

Una mirada periodística universalista

Un altre geni oblidat: Jordi Fornas

jordifornas

Ha estat un nou comentari al post sobre Oriol Maspons el que motiva aquest nou article. Hi mencionava “un altre mestre menystingut i oblidat, el gran, magnífic i genial Jordi Fornas (em puc permetre la passada qualificativa perquè em quedo curt)” i és la seva filla qui em fa l’honor d’aportar-hi el següent:

“Magnífic article! Aquestes persones incòmodes, que no segueixen el rotllo al govern de torn, sempre són els grans oblidats. I a vegades, només a vegades, els mitjans de comunicació se’n fan ressò, normalment quan moren. En el cas del meu pare (Jordi Fornas) ni això, les úniques referències que van aparèixer van ser a la xarxa. Moltes gràcies per les teves paraules parlant d’ell. Una abraçada, Noemi Fornas”.

Això, per a que ens entenguem, és com si la filla de Paul McCartney m’hagués elogiat un article sobre els Beatles. Perquè Jordi Fornas va educar la mirada de tota una generació de gent inquieta de la mateixa manera que ho va fer Oriol Maspons. Hi ha quatre obres fonamentals de Jordi Fornas com a dissenyador gràfic: les cobertes dels discos d’Edigsa, la col.lecció de novel.la negra La cua de palla, les portades dels llibres d’Edicions 62 i el disseny de la revista Serra d’Or. Es difícil fer-se una idea del que aquest treball podia representar a ulls d’un noi de 15 anys a la meitat dels anys 60. En un món lleig, brut i violent, desordenat i sense horitzons, en el que la teva família, amics i veïns eren els perdedors de la història, sense accés al benestar i la cultura, els dissenys de Jordi Fornas representaven una esperança: la plasmació gràfica i ideal del món en el qual un aspirava a viure. No és exagerat: aquella línia gràfica era hereva de la Bauhaus i la seva voluntat civilitzadora, i Fornas, que a més era un gran pintor, tenia consciència de la seva responsabilitat com a artista. L’ordre i la claredat de la tipografia –va ser un mestre en la utilització de la lletra Helvètica, especialment en caixa alta– eren una bufetada a la cara del món voluntària i violentament desordenat en el que viviem i una illa de llibertat creada autònomament (utilitzo a posta l’expressió pròpia de l’estratègia política d’aleshores del Partit Socialista Unificat de Catalunya per a anomenar com el poble anava apropiant-se d’una nova manera de viure sota el franquisme).

Jordi Fornas i Ricard Giralt-Miracle han estat els dos gegants del disseny gràfic a Catalunya. Per bé que certa mirada “camp” que no es confessa com a tal es recrea en el cartellisme a la manera de Ramon Casas, són aquests dos grans pintors (el segon, gravador) i tipògrafs els que parlen el llenguatge de la contemporaneitat. Fornas, com Giralt-Miracle i Gustau Gili, el gran editor que va publicar el millor en arquitectura i disseny, era un home cultíssim. Hi ha petits detalls molt importants: quan Edicions 62 l’hi encarrega el disseny de La cua de palla, col.lecció de novel.la negra que vol dur a Catalunya l’experiència de la Serie Noire de Gallimard, ell sap que a Itàlia la novel.la policiaca es diu “giallo”, és a dir, groc (i la novel.la negra, a França, és un “polar”). De manera que encara avui, la Setmana Negra que organitza la llibreria Negra i Criminal encara publica cartells anunciadors basats en el disseny de Fornas al.lusiu al giallo, la lletra Helvètica i la fotografia cremada al revelat (a més de dissenyador i pintor el mestre era un gran fotògraf).

Es queixa Noemí Fornas que quan el seu pare va morir, al setembre de 2011, cap mitjà es va fer ressó de la seva desaparició, tret d’internet (i de la revista El Temps, amb un article de Lluís Bonada, erudit i home sensible). El passat mes de març, el museu de Montserrat presentava una antològica del Jordi Fornas pintor. Jo em conformaria amb que la gent d’avui obrís els ulls a partir de la llum encegadora que projecten les seves obres. A mi em va ajudar; quan he fet de dissenyador periodístic –a Diario de Barcelona, la revista Canigó o El Periódico de Catalunya– el que vaig aprendre mirant el seu concepte de la tipografia, l’ús dels espais blancs, les noves maneres de parionejar blocs tipogràfics ha estat de valor incalculable per a mi.

Però sobre tot, el valor que va representar tenir-lo com a mestre de vida, desconegut, a distància, per a mantenir l’esperança i veure ben clar que un món més clar, just i joiós era possible, perquè ja l’havia creat ell.

Per saber més de Jordi Fornas, un blog dedicat a la seva memòria i obra

Archivado en: Cultura, , ,

6 Responses

  1. Gracies per rescatar-lo de l’oblit.
    Una abraçada

  2. Pere Costa Pagès dice:

    Malgrat que no ens coneixem, t’he seguit sempre que he pogut -fins i tot a la crítica televisiva d’El Periódico!- i sóc dels que ens vam llegir més d’una vegada l’article dedicat a l’Oriol Maspons. Ara he fet el mateix amb el d’en Jordi Fornas i m’he quedat amb la cita del seu fill a l’entradeta, en què es refereix a “aquestes persones incòmodes, que no segueixen el rotllo del govern de torn”. Ja sé que és molt fàcil encarregar feina als altres però això només ho podria escriure algú que, alhora, ho ha viscut de primera mà. No et veuries amb cor, Gabriel, d’escriure un llibre d’aquests catalans oblidats, alguns ja traspassats, dels quals en tenim mínimes referències o, malauradament, només en sabem anècdotes però no com van contribuir en la reconstrucció de la cultura d’un país encara tocat per la guerra que, en aparença, només tenia els representants del règim i, per altra banda, els que comptaven amb mecenes de vernís catalanista conservador i podien anar fent, els mateixos que després van passar a ocupar càrrecs i rebre subvencions un cop reestablerta la Generalitat? Disculpa la meva gosadia i gràcies pels teus textos.

    • Amic Pere, el teu suggeriment és molt engrescador, i sense prometre res, em poso a prendre notes de noms i casos per veure com podria ser un llibre així. Ara mateix estic ocupat en un llibre sobre periodisme a internet i el disseny d’una col.lecció de llibres de comunicació, i un manual de Twitter per a periodistes, però un llibre com el que proposes em faria il.lusió, perquè a més podria escriure-hi un munt d’anècdotes i casos que he viscut i podrien ser fortament descriptius d’un temps i un país. Noms que em venen al cap: Joan Ballester i Canals (editor i activista), Miquel Arimany i Coma (poeta i editor), Rafael Tasis i Marca (escriptor, periodista i traductor), Josep Casas Augé músic i director musical), Lleó Borrell (pianista i compositor), Josep Maria Andreu (poeta i lletrista), Àngel Carmona (dramaturg), Manuel Parés i Maicas) (sociòleg i professor), Antoni Moragas i Gallissà (arquitecte), Jordi Llimona (frare caputxí i escriptor), Josep Pernau (periodista), Josep Maria Cadena (periodista, crític d’art i historiador de la premsa), Josep Maria Huertas Claveria (periodista i historiador contemporani), Joan Carrera (activista obrer i bisbe), Rafael Vilaplana (salvador de la maçoneria catalana), Cardona Torrandell (pintor), Salvador Aulèstia (esculptor i esoterista), Josep Maria Carandell (escriptor), Salvador Escamilla (locutor, cantant i actor teatral), Manuel de Pedrolo (novel.lista), Fèlix Cucurull (activista independentista), Francesc Noguero (impulsor d’amics de la Unesco), Maria Antònia Pelauzy (artista i activista solidària), Joaquim Boix Lluch (militant comunista), Josep Solé i Barberà (advocat i militant comunista), Ricard Pedrals (impulsor de l’escoltisme), Enric Vives (lingüista a Treball i TV3). I més que se’m aniran acudint, s’admeten suggeriments. T’agraeixo moltíssim la paciència de llegir-me.

  3. Gabriel, gràcies per aquest article i pel dedicat a Oriol Maspons. I m’ha fet il·lusió trobar algú altre que encara fa servir l’expressió ‘caixa alta’. Quan vaig fer classes de periodisme, els meus alumnes no savien de què els parlava. Espero que et decideixis a escriure el llibre que apuntes en el comentari anterior.

    • Gràcies pel teu comentari, Albert, la qüestió és que ara ja no en queden de caixes, ni altes ni baixes, ni linotípies ni platines. Això em ve de quan vaig ser redactor de platines i compaginador a Diario de Barcelona, 1970-1974. La gent com tu ha estat avançada en explicar el que altres intuiem en aquella època: la naturalesa i qualitat de la mediació és indestriable de la naturalesa i qualitat de la comunicació mediada.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

BENVINGUTS AL MEU BLOG PERSONAL

Sóc un periodista senior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet. Actualment serveixo com a professor a la Càtedra Internacional UNESCO d'Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, com a Secretar Internacional per al Diàleg Intercultural, i al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,, en el qual sóc investigador i docent. Formo part de l'Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, en el qual sóc co-director de la formació en psicologia transpersonal que s'hi imparteix, i posseeixo la certificació europea en la matèria, concedida per l'European Transpersonal Association.
GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Saül Gordillo, un dels pioners de la web 2.0 a Catalunya i director de Catalunya Ràdio, manté un ranking de periodistes i comunicadors catalans, llistat de referència que recull més d’un miler de professionals classificats segons el seu nombre de seguidors a Twitter i la seva quota d’influència a Klout. Jo hi figuro en el lloc 923 (sobre 1.045) amb 1.333 tuitaires seguidors i un 62 (sobre 100) de quota d’influència a Klout.

AMNISTIA INTERNACIONAL

BUENA VOLUNTAD MUNDIAL

EL FUNDAMENTO ESPIRITUAL DE LAS NACIONES UNIDAS

MÉS WEBSITES MEUS

A Aquest blog publico les meves reflexions i informacions sobre les meves activitats i les qüestions que m'interessen. La documentació central sobre el que faig la trobareu a GABRIEL JARABA ONLINE, web que a més publica diàriament informació d'actualitat. A MASONERIA CÍVICA publico temes maçònics, i a UNIVERSALIS, qüestions humanistes, espirituals i transpersonals. MIra els seus RSS tot seguit:

EL MEU TWITTER

  • Periodista no és qui té el títol sinò qui pensa i actua com a periodista, i ho fa professionalment. Si un alumne ho fa ho és @amandasfranch 2 days ago
  • Quan un estudiant diu que és "projecte de periodista" no és lloablement humil sinò que rebaixa el seu perfil professional @amandasfranch 2 days ago
  • Els estudiants de periodisme no s'han de definir com a "projecte de periodista" sino per les seves habilitats i virtuts @amandasfranch 2 days ago
  • Anotad lo que valen los ebooks y cuando el IVA pase del 21% al 4% ved si han bajado de precio. Y luego lloran y maldicen la tecnología. 2 days ago
  • RT @JMPEREZTORNERO: @GabrielJaraba @aikaeducacion en el futuro, no habrá educación sin pantallas. Así que toca que la educación esté en tod… 1 week ago
Follow Me on Pinterest
agosto 2013
L M X J V S D
« Jul   Sep »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 62 seguidores

A %d blogueros les gusta esto: