GABRIEL JARABA blog

Icono

Una mirada periodística universalista

Oriol Maspons i el perquè de tot plegat

els_setze_jutges

La palma l’estimat Oriol Maspons i plaf, passa el que havia de passar: “muere el fotógrafo de la gauche divine”. Uns collons, estimats (fuck off, my dear). El periodisme té un problema i no és ni internet ni els diaris de paper, sino els empresaris que contracten crios per fer feines de grans. El resultat són diaris i websites informatius fets per crios que no interessen els crios perquè la canalla s’entretèn amb coses més divertides. Això no és un repàs als periodistes joves sino als empresaris vells, que s’entengui bé. Però el cas és que les redaccions dels mitjans estan formades avui per persones que quan mor Oriol Maspons recorden les fotos guapes de l’època de Bocaccio i les dels reportatges que feia amb el Luis Cantero. Però Oriol Maspons era, ai, el pare de la fotografia moderna contemporània de Catalunya, en el camp del fotoperiodisme, la foto d’estudi i la publicitat. Oriol va ser el pare paridor de tots els fotoperiodistes que han vingut desprès.

Vaig descobrir Oriol Maspons com a autor de les fotos de les magnífiques portades dels discos de la nova cançó publicats per Edigsa: el d’Al vent de Raimon, per exemple. Les fotos lluïen més perquè el disseny de les cobertes estava fet per un altre mestre menystingut i oblidat, el gran, magnífic i genial Jordi Fornas (em puc permetre la passada qualificativa perquè em quedo curt). La foto que Maspons fa tot presentant plegats el nucli inicial d’Els 16 Jutges en un poster és més eloqüent que qualsevol text declaratori de Josep Maria Espinàs (entre altres coses, perquè l’advocat poeta sempre mira pel retrovisor, en afortunada frase d’Arturo San Agustín). Maspons ha estat un observador de les diferents realitats que el nou estat sorgit de la victòria de Franco ha anat desplegant, en un i altre sentit. La mirada de Maspons s’interessa per els tímids indicis de civilització de que sorgeixen en un país reconstruit a sang i foc per un exèrcit vencedor: cultura, utilitat, bellesa, amabilitat, i alhora, per la persistència de la misèria i l’endarreriment que el nou ordre no pot eradicar. La mirada de l’Oriol, en aquella època, és lúcida en aquest sentit: sap que el franquisme no pot acabar amb la misèria i la desgràcia perquè se sustenta en la violència estructural i la violència explícita de les armes, i sap alhora que la capacitat creativa de la gent por alleugerir el pes obscé d’aquesta violència. D’aquí vé la seva lucidesa, malentesa pels qui creuen que era un cronista de la gauche divine.

Oriol Maspons orienta la seva mirada en 360 graus i aviat s’adona que per ser professional cal sel.leccionar. Fa en el camp de la fotografia, ras i curt, el que en la literatura fa Francesc Candel, però abandona. La seva agudesa ha descobert el truc de l’absurd franquista: mantenir aparences mel.liflues per sobre d’una realitat violentament cruel. I això el cansa: mira cap a la publicitat, la foto d’estudi, i troba allà la manera de fer quelcom més que “retratos”; la seva agudesa funciona tous azimuts. Hi ha comentaristes que creuen que Maspons va tocar el gènere frívol per una certa deixació de funcions, una manera d’abaixar-se per tal d’amagar-se rere una màscara frívola. Nanay. L’Oriol buscava públics majoritaris sense els quals no és possible instal.lar discursos hegemònics (el cas de TV3 en l’inici del pujolisme). No; ho va fer tip de la racaneria dels gestors i petits empresaris impulsors de la nova cultura catalanista dels anys 60.

He dit que Oriol Maspons va ser el pare del fotoperiodisme català contemporani. Ho va ser no només per raons d’imatge sinó per actitud professional. La fotografia de premsa, als anys 60 i 70, estava ocupada per un clan que impedia noves incorporacions: els germans Pérez de Rozas, Postius, Brangulí, Merletti. Nicolás González es va incorporar molt més tard al TeleeXprés i va permetre que un joveníssim Pepe Encinas li revelés els carrets. Maspons, Ubiñá, Miserachs i altres grans artistes tenien vetada la premsa diària, i només la revista Serra d’Or, publicada per l’Abadia de Montserrat, els donava accés a la premsa periòdica.Maspons va exercir un mestratge integral que va donar com a fruit l’eclosió de mestres de la fotografia com la gran Colita, amb una generositat envers ella incomparable.  Les “empreses culturals” del catalanisme resistent eren iniciatives voluntaristes que s’aguantaven perquè la gent no cobrava. Això es justificava per la “militància”, però la consolidació de la situació va afeblir enormement la cultura catalana en el moment que havia d’emergir de la dictadura. I, cal dir-ho, el paternalisme dels directius d’aquests productes culturals amagava un sectarisme que Déu n’hi do. Oriol Maspons va fugir de tot això plegat i va trobar refugi en aquest redós de la gauche, on la gent no només t’apreciava sinó que pagava la teva feina. Maria del Mar Bonet va publicar noséquants discs amb Edigsa però només va triomfar quan la va produïr Alain Milhaud amb Bocaccio Records; Joan Manuel Serrat va arribar a ser qui és quan va enregistrar amb Zafiro i el va representar Lasso de la Vega. Oriol Maspons va ser l’equivalent. L’estat actual del diari Avui és l’exemple del camí que van abandonar, i l’aprimament de TV3 i Catalunya Ràdio en l’actualitat, l’exemple de com aquella actitud miserable persisteix.

De manera que Oriol Maspons no era fotògraf de la gauche divine sinó un professional al qual les indústries culturals vinculades a l’ambient de Bocaccio pagaven amb la justícia que no ho feien les que es reclamàven del catalanisme explícit. L’etapa d’Interviu va venir desprès, i va ser aleshores quan l’Oriol va entendre una cosa fonamental: no era que ell, com a fotògraf, ostentés una mirada frívola, sinó que, com a professional de la fotografia, es parapetava rere un discurs suposadament frívol per a preservar la puresa de la seva mirada. Deixo aquí la qüestió per a que la gent que en sap, com Colita, pugui dir-ne la seva. Però l’extrema gasiveria dels “empresaris” catalanistes de l’època la recordarem tots els que vàrem tractar-hi.

Fotografia: Els Setze Jutges, per Oriol Maspons.

ACTUALITZACIÓ: El blog Paios Catalans, que publica col.laboracions de periodistes molt representatius de la professió, reprodueix l’article sobre Oriol Maspons. Albert Cuesta, expert en tecnologies de la comunicació i col.laborador del diari Ara, el recomana a Twitter (@albertcuesta) i diu que era “necessari”. Moltes gràciesa tots, companys!

Archivado en: Cultura

10 Responses

  1. Estimat Gaby,

    M’agrada el teu article de l’Oriol Maspons. Després de llegir tot el que s’ha estat publicant d’ell, penso que sense arribar a coneixer-lo con tu estic totalment d’acord .amb el que dius.
    No vaig tenir l’oportunitat de conviure amb ell però quan vaig començar va ser un dels meus referents, igual que Miserachs i Colita … un compromís molt gran quan em trobo amb treballs que m’encarregen que en altres temps els havien fet ells.
    Salut i sort

  2. Reblogged this on carles mitjà and commented:
    Añade tus pensamientos aquí… (opcional)

  3. coral majó dice:

    Soc Coral Majó la dona del Maspons tristement tant recordat despres de mort, t´ens rao´em que els becaris que possen a escriure sobre tot en el mes de Agost no tenen ni idea de res, ni tan sols de documentarse be, La Vanguardia era una vergonya, diu que li agradaven els toros, MAI, referent al teu interessant article crec que ho has definit bastant bé, et felicito i gràcies per recordar-lo encare que m´hagues mes que l´hagessin valorat abans.

    • Benvolguda Coral, és un honor que t’hagis adreçat a mi encara que sigui en aquest trist moment. Vaig conèixer l’Oriol quan jo era redactor en cap d’Interviu i Primera Plana, tenint com a comú amic en Josep Ilario. Em satisfà molt que t’hagi agradat l’article. Aquesta valoració, com dius, la deviem tots a l’Oriol, però ell en tot moment va ser considerat com un gran mestre per tots aquells que tenen criteri. Estic sempre a la teva disposició i t’envio una abraçada molt afectuosa.

  4. Reblogueó esto en pedro palacios FOTOGRAFÍAy comentado:
    Los justos van al cielo

  5. Nomes dir una cosa, esplèndid article.

  6. Noemi Fornas dice:

    Magnífic article! Aquestes persones incòmodes, que no segueixen el rotllo al govern de torn, sempre són els grans oblidats. I a vegades, només a vegades, els mitjans de comunicació se’n fan ressò, normalment quan moren. En el cas del meu pare (Jordi Fornas) ni això, les úniques referències que van aparèixer van ser a la xarxa.
    Moltes gràcies per les teves paraules parlant d’ell.
    Una abraçada,
    Noemi Fornas

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

BENVINGUTS AL MEU BLOG PERSONAL

Sóc un periodista senior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet. Actualment serveixo com a professor a la Càtedra Internacional UNESCO d'Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, com a Secretar Internacional per al Diàleg Intercultural, i al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,, en el qual sóc investigador i docent. Formo part de l'Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, en el qual sóc co-director de la formació en psicologia transpersonal que s'hi imparteix, i posseeixo la certificació europea en la matèria, concedida per l'European Transpersonal Association.
GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Saül Gordillo, un dels pioners de la web 2.0 a Catalunya i director de Catalunya Ràdio, manté un ranking de periodistes i comunicadors catalans, llistat de referència que recull més d’un miler de professionals classificats segons el seu nombre de seguidors a Twitter i la seva quota d’influència a Klout. Jo hi figuro en el lloc 923 (sobre 1.045) amb 1.333 tuitaires seguidors i un 62 (sobre 100) de quota d’influència a Klout.

AMNISTIA INTERNACIONAL

BUENA VOLUNTAD MUNDIAL

EL FUNDAMENTO ESPIRITUAL DE LAS NACIONES UNIDAS

MÉS WEBSITES MEUS

A Aquest blog publico les meves reflexions i informacions sobre les meves activitats i les qüestions que m'interessen. La documentació central sobre el que faig la trobareu a GABRIEL JARABA ONLINE, web que a més publica diàriament informació d'actualitat. A MASONERIA CÍVICA publico temes maçònics, i a UNIVERSALIS, qüestions humanistes, espirituals i transpersonals. MIra els seus RSS tot seguit:

EL MEU TWITTER

  • Periodista no és qui té el títol sinò qui pensa i actua com a periodista, i ho fa professionalment. Si un alumne ho fa ho és @amandasfranch 2 hours ago
  • Quan un estudiant diu que és "projecte de periodista" no és lloablement humil sinò que rebaixa el seu perfil professional @amandasfranch 2 hours ago
  • Els estudiants de periodisme no s'han de definir com a "projecte de periodista" sino per les seves habilitats i virtuts @amandasfranch 2 hours ago
  • Anotad lo que valen los ebooks y cuando el IVA pase del 21% al 4% ved si han bajado de precio. Y luego lloran y maldicen la tecnología. 2 hours ago
  • RT @JMPEREZTORNERO: @GabrielJaraba @aikaeducacion en el futuro, no habrá educación sin pantallas. Así que toca que la educación esté en tod… 5 days ago
Follow Me on Pinterest
agosto 2013
L M X J V S D
« Jul   Sep »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 62 seguidores

A %d blogueros les gusta esto: