GABRIEL JARABA blog

Icono

Una mirada periodística universalista

Els límits polítics i mentals de la ciutadania de cara a la independència

L’estat de la qüestió l’explica amb brevetat clarivident Enric Juliana avui a La Vanguardia: “El catalanisme és avui un magma sentimental sense operativitat política i amb un lideratge minvat”. Aquest és el resultat de tot el que s’ha esdevingut entre l’11 de setembre i el 26 de novembre: l’evidència que els catalans no saben pensar en política ni fer-la. Creuen que fan política en defensar apassionadament les seves raons personals i el grup polític que les representa, però no s’adonen que política és lluitar pel poder i aconseguir-lo. El mal que ha fet al país la frase de Rafael Campalans (“Política és pedagogia”) és incalculable. Política és acció, l’art de fer possible allò què és desitjable. La resta és poesia. I els catalans som uns grans poetes. Vam sortir al carrer l’11 S per fer allò que més ens agrada, una poesia col.lectiva a l’estil de Lluís Llach, Miquel Martí i Pol o qualsevol altre poeta nacional; ens agrada constituïr-nos en poeta nacional col.lectiu i militant. Però, col.lectivament, el nostre pensament polític és tan feble com fort n’és el cívic. La confusió fatal entre civisme i política ens ha permès superar el franquisme i conservar la llengua, la cultura i la nació, i alhora, ens ha fet inoperants políticament, en no entendre la diferència entre civilitat i poder. Aquesta confusió és comuna a la dreta i l’esquerra, d’aquí la irrellevància política del passat tripartit, tan ric en admonicions cíviques i en la promoció d’una cultura cívica d’esquerres.

Cal que se’m entengui: el catalanisme ha sobreviscut segles com a un corrent subterrani que ha impregnat totes les capes socials de la nació, en major o menor mesura. En el centre del corrent, un catalanisme popular que aplega treballadors i classes mitjanes, expressat en tradicions culturals pròpies de la menestralia, lligat per un fort component emocional que vincula pàtria i llengua i les projecta cap a un desig de futur reflectit en la construcció d’una nació. El que vam veure el dia 11 va ser l’eclosió d’aquest corrent, concentrat i sintetitzat. El que faltava per veure era l’expressió política d’aquesta emoció profunda.

Per a que una emoció pugui cristal.litzar en expressió política cal una idea que faci de pont i obri la transmutació. I les idees són producte de les persones. Artur Mas va ser l’únic dirigent que va posar una idea política operativa sobre la taula. Els altres aportaven idees militants, mentre que ell va fer una aposta estratègica. Aquesta aposta decidida és el que ha estat titllat de messianisme i d’oportunisme. Però l’espai del liderat polític era buit, l’anell de la conquesta del poder era al mig de la plaça i ningú gosava prendre’l. El que feien uns i altres era proposar la idea i l’organtizació pròpies, l’interès de partit, legítim. Però no un liderat capaç d’obrar un canvi qualitatiu en l’estat polític del país, una transició cap a una ruptura profunda.

Manuel Cuyàs reflexiona a El Punt Avui sobre aquesta iniciativa: “El president es pensava, i molts el vam seguir en la il·lusió, que amb una campanya de quinze dies o dos mesos n’hi hauria prou perquè la gent entengués la sofisticació intel·lectual de l’“estat propi” que pretén substituir el concepte més expeditiu d’“independència”. La gent entén “independència”. Per explicar-ne les diferències amb l’“estat propi” hauria calgut més temps de labor pedagògica. Potser els dos anys que quedaven de legislatura. A CiU ja li ha passat algun cop de pensar-se que amb quatre dies i amb la lògica per bandera es podien obrar miracles. Va passar amb l’Operació Reformista de Miquel Roca”.

Tal com jo ho veig, el que ha fet mal a Mas no han estat les calúmnies grolleres d’El Mundo sinó “l’avara povertà dei catalani”. L’acusació de messianisme ha estat en proporció directa a la mesquinesa mental i política de qui la feia. Els qui així han parlat han tornat a treure el Rabadà dels Pastorets que tots els catalans portem a dins (que ens ha permès sobreviure però que ens tanca les portes del futur, reservades als qui són capaços de còrrer riscs). Artur Mas ha volgut ser un líder democràtic liberal, visionari i guanyador, en un país on Barack Obama estaria venent al top manta. Hem demostrat que no tenim liderats forts de futur perquè no ho permetem, ni personal ni col.lectivament. Hem marcat un límit fort, que regirà també de cara a la necessària refundació del PSC i la reformulació de l’esquerra nacional catalana. El canvi de representants d’EUiA a la llista d’ICV havia demostrat, prèviament, com els líders de mentalitat àmplia espanten les pròpies organitzacions. Hem permés que Oriol Junqueras  –una persona honorable, intel.ligent i bona– pugés perquè no ens espantava. El que ens fa por és, precisament, el “messianisme”, que és com anomenem a l’ambició política que fa canviar les coses. Per això Carod molestava i Puigcercós incomodava. No dic que aquests dirigents fossin millors que els actuals, no parlo d’ells sinó de com són considerats per la gent.

En aquests moments, els independentistes creuen que han guanyat perquè ERC ha duplicat els seus escons i perquè la suma de diputats sobiranistes és majoria. Però, com diu Juliana, “la política no és una simple qüestió de sumes i restes”. És una qüestió de relacions de poder, entre forces i febleses. I el poder  nacionalista espanyolista està satisfet perquè el salt qualitatiu ha estat desarticulat i preval l’estatus quo espanyol. El problema dels independentistes és que, malgrat que l’independentisme hagi saltat per sobre els límits de la cultura particular de les organitzacions independentistes, els militants i partidaris d’aquestes no han canviat la mentalitat partidària. La independència de Catalunya és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels independentistes. Aquesta era la idea d’Artur Mas, la que inspirava la seva aposta qualitativa.

Amb la concepció independentista tradicional no anem més enllà d’una dinàmica que no és escocesa sinó quebequesa. Referèndums per anar endavant i també enrera. La independència no es guanya amb una proclamació unilateral doncs depèn d’un trencament de nivell superior establert sobre un estat general sociopolític que va més enllà d’un joc de majories i minories. I aquest salt qualitatiu és fora actualment dels límits mentals dels independentistes catalans, formats en la cultura de la reivindicació, el testimoniatge cívic i la lluita per defensar la pròpia raó. Creuen que el sobiranisme és imbatible amb el 34% del vot del cens. I ara ens adonem que amb el milió llarg de ciutadans manifestant-se el dia 11 no n’hi ha prou. Aquesta és la magnitud de la tasca que s’hi planteja. Perquè no és qüestió de treure al carrer un milió més de persones sinó d’operar una transformació que, ara com ara, és lluny dels confins polítics, socials i mentals dels ciutadans de la nació, que és el que han demostrat amb precisió el dia 25. “Els catalans hem demanat a Mas que ens fes sentir el vertígen i alhora li hem tret la xarxa”, deia un comentari a internet citat per Enric Juliana. Perquè la qüestió de la xarxa està relacionada amb el nivell de sinceritat i valentia amb el qual som capaços d’actuar no en el camp emocional sinó en el polític, en el qual demostrem qui som realment.

Archivado en: Política,

2 Responses

  1. […] ens trobarem de nou davant el problema polític i mental que esmentava al meu últim post: la confusió que els demòcrates catalans tenim entre civisme i política. Les primeres reaccions davant aquesta emergència franquista estan essent purament cíviques: […]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

BENVINGUTS AL MEU BLOG PERSONAL

Sóc un periodista senior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet. Actualment serveixo com a professor a la Càtedra Internacional UNESCO d'Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, com a Secretar Internacional per al Diàleg Intercultural, i al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,, en el qual sóc investigador i docent. Formo part de l'Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, en el qual sóc co-director de la formació en psicologia transpersonal que s'hi imparteix, i posseeixo la certificació europea en la matèria, concedida per l'European Transpersonal Association.
GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Saül Gordillo, un dels pioners de la web 2.0 a Catalunya i director de Catalunya Ràdio, manté un ranking de periodistes i comunicadors catalans, llistat de referència que recull més d’un miler de professionals classificats segons el seu nombre de seguidors a Twitter i la seva quota d’influència a Klout. Jo hi figuro en el lloc 923 (sobre 1.045) amb 1.333 tuitaires seguidors i un 62 (sobre 100) de quota d’influència a Klout.

AMNISTIA INTERNACIONAL

BUENA VOLUNTAD MUNDIAL

EL FUNDAMENTO ESPIRITUAL DE LAS NACIONES UNIDAS

MÉS WEBSITES MEUS

A Aquest blog publico les meves reflexions i informacions sobre les meves activitats i les qüestions que m'interessen. La documentació central sobre el que faig la trobareu a GABRIEL JARABA ONLINE, web que a més publica diàriament informació d'actualitat. A MASONERIA CÍVICA publico temes maçònics, i a UNIVERSALIS, qüestions humanistes, espirituals i transpersonals. MIra els seus RSS tot seguit:

RSS Gabriel Jaraba Online

  • Ha ocurrido un error; probablemente el feed está caído. Inténtalo de nuevo más tarde.

EL MEU TWITTER

Follow Me on Pinterest
noviembre 2012
L M X J V S D
« Oct   Dic »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 62 seguidores

A %d blogueros les gusta esto: