Breus notes post-electorals dedicades

Als independentistes “de veritat”: felicitats, heu desactivat l’única operació ambiciosa que Catalunya havia plantejat mai en la seva història per avançar realísticament cap a la independència. Ara tornarem a les negociacions de joc curt i ens passarem altres 300 anys reclamant la independència amb convicció i des de la puresa.

Als qui compten escons, els surt majoria sobiranista i respiren alleujats: quina vista, que deia un cego. Els madrilenys ho expliquen millor que vosaltres i compten el que cal comptar: el pla d’en Mas ha fracassat. Tot l’altre és la miserieta politiqueta catalana de sempre.

Als socialistes: no és només el pitjor resultat de la vostra vida. És arribar a aquesta situació amb un partit sectari i una direcció tancada en ella mateixa. Això hauria d’importar més que el resultat electoral. Però no.

A ICV-EUiA: ara l’oposició efectiva serà ERC. I amb qui fareu Syriza, amb els nanos que confonen la suma de reivindicacions sectorials amb una estratègia política nacional?

Als manifestants de l’11-S: ens heu donat una altra lliçó d’història: comprovem un cop més que el catalanisme és sentimental i que, quan toca fer política, els gestos pesen més que les accions eficients. El poder no es guanya amb demostracions de civisme i conviccions sinó amb l’acció política estratègicament planificada.

Als qui van titllar de “messies” el president Mas: com que confoneu un líder polític i cívic, amb el component visionari que això comporta, amb un forassenyat, si fossiu americans haguéssiu votat contra Obama, que és això, un messies i un visionari; la vostra manera de mirar és la mateixa en ambdós casos.

A la direcció de CiU: a la societat xarxa no hi ha compartiments estancs. Les polítiques antisocials es paguen i no es poden amagar sota l’estora. Panxacontents, heu deixat que el president hagués de fer tot sol la feina de comunicar a la ciutadania que calia anar tots junts per avançar. Ara, davant la factura passada, feu ganyotes al PSC per veure si pot haver-hi pacte. Amb aquesta mena de gent havia de fer Mas un salt quàntic en la petita i miserable política catalana.

A Artur Mas: has pogut comprovar quina mena de país presideixes. El catalanisme sentimental ha estat derrotat per enèsima vegada perquè el nostre país no sap pensar en política ni fer-la. Confonem la política amb la declaració de puresa, personal i grupal, confonem la política amb la reivindicació del greuge, i practiquem un civisme d’arrel sindicalista però no tenim ni la més mínima idea del que significa el poder. Exercirlo i conquerir-lo. I sense aquesta conquesta Catalunya anirà enrera. Però tu has estat l’únic qui, en dècades, ha vist clar això per uns instants. Després de la generació de militants comunistes del PSUC, els únics que havien pensat en termes de poder fins que van arribar tots aquests d’ara.

6 Comments

  1. Bon anàlisi, encara que una mica sorprenent aquest fet de culpabilitzar pràcticament a tots i en menor mesura al que ha sortit derrotat, no electoralment sinó per les expectatives dipositades. I culpar sobre tot als “independentistes “de veritat”. Jo no sé si perquè quan era jovenet vaig llegir el Demian de Herman Hesse que ho citava, però del calvari prefereixo el lladre dolent que és manté en la seva condició fins al final, que el lladre bo que a darrera hora canvia. Ja ens agradaria a molts tenir un Obama, el senyor Artur Mas ens els més desfavorits mai ha estat una esperança com ha estat el president nord-americà. Sempre he flipat una mica amb CiU com a carregat les responsabilitat a ERC el que ells mai han assumit, fa poc penso que era Duran i Lleida els culpava de haver fet president a Montilla, segurament ho feia no tant pel contingut polític sinó per una visió racista de la catalanitat. CiU va fer president a Aznar, una persona que ara vol retrocedir a l’any 1934. Portàvem un mes de tripartit i els de CiU (amb el PP) ja deien que tot era un desastre. Mas s’ha equivocat en la seva estratègia personal (no nacional perquè l’independentisme surt reforçat o com a mínim es queda igual) i és culpa dels altres.

    Menys calvari i més esperança, que tenim molt de futur per endavant

    El felicito per l’anàlisi, fa pensar i el convido a la propera tertúlia d’història del grup 99:

    http://tertulieshistoria.com/2012/11/10/divendres-14-de-desembre-de-2012-tertulia-dhistoria-sobre-la-setmana-tragica/

    1. Gràcies pel comentari, amic. No pretenia ser tant una anàlisi sinó unes breus notes, com diu el títol. Per això he deixat les consideracions sobre l’aposta de Mas per al pròxim article.

  2. Hola Gabriel. Com saps soc militan del PSC desde la seva fundacio i els partit son asociacions per dur a terme uns objetius. Varem sortir tan malparat del ultim tripartit que necesitem temps per reparar tot “l´estropici”. Ara el tindrem.
    Meins despatjos i mes politiques popular. Em de tornar a no teniam que ve marxat mai. Esperem que tot es torni a posar al seu llog. Despres del temporal vindra la calma. O aixó espero. Ja veurem que pasa amb ERC. A mi m´agrada l´Oriol. Sembla una persona equilibrada. Será bo per el país tindre la segona força politica centrada.
    Jordi Colomer

    1. Jordi, gràcies pel teu comentari. A mi també m’agrada molt l’Oriol, com he escrit. Les questions que comentes, que comparteixo amb tu, les estic parlant a fons amb els nostres comuns amics Joan Ignasi Elena i Jordi del Río. Una abraçada, vell amic.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s