La veritable naturalesa de l’amenaça d’Aznar

Em sorprén que la majoria de comentaristes catalans hagin despatxat la darrera proclama de José María Aznar al.ludint a l’hipotètic desconeixement que l’ex president espanyol té de la realitat catalana. Al creador de la FAES no se’l pot despatxar amb displicència; encara menys a l’home que un dia es va al.liniar amb Estats Units i Regne Unit per a acompanyar-los en una forassenyada aventura bèl.lica. En lloc de mirar al cel per veure si s’albiren caces de l’exèrcit de l’aire sobrevolant Catalunya, fariem bé d’analitzar amb més cura les paraules que contenen veritable potencial agressor.

I què ha dit exactament Aznar? Doncs això: “España no se va a romper. Y añado que para los que juegan irresponsablemente con las cosas importantes, que España sólo podría romperse si Cataluña sufriera antes su propia ruptura como sociedad, como cultura y como tradición. Cataluña no podrá permanecer unida si no permanece española”.

“Cataluña no podrá permanecer unida si no permanece española”. “Ahí está el detalle”, com deia Cantinflas. Això vol dir ni més ni menys que això: si marxeu d’Espanya, provocarem des de fora una divisió ètnica a Catalunya, tot aplicant les mateixes estratègies sèrbies per reconduïr en benefici propi la reorganització nacional de la post Iugoslàvia.

No es tracta doncs d’ignorància, no fins determinat punt, sinó més aviat d’una visió de les coses que arrenca d’un sentit del poder i la força cristalitzat fa segles al cor de la mentalitat del nacionalisme espanyol. Molts dels nostres conciutadans creuen encara que l’extrema dreta espanyola és el personatge Martínez el facha, d’El Jueves; alguns joves independentistes es sorprenen en descobrir que la intel.ligència espanyola fa la seva feina. La bona gent i la santa innocència fan una combinació fatal.

Un camí cap a la independència suposa saber què fer amb els importantíssims sectors de castellanoparlants que es senten espanyols, i que, malgrat que “no és un procés que patrimonialitzi la gent que té cognoms catalans”, en aquest moment es senten insegurs respecte a qüestions que poden ser perfectament manipul.lades emocionalment. En un dels seus articles a La Vanguardia, Antoni Puigverd demanava què fer amb la “white trash” del país, formada en gran part per força grups de “ni-nis” desarrelats i desconnectat de qualsevol referència no ja catalanista sinó simplement catalana. Aquí rau la carn de canó ideal per als experiments serbis que ballen pel cap de l’ex falangista.

12 Comments

  1. A l’heroi de les Açores, ni per un moment se li ocorre que la seva idea d’Espanya és la que l’està trencant, i encara menys que la perpetuació de l”‘adhesió inquebrantable” de Catalunya a Espanya, sense escoltar la seva veu pot crear igualment la divisió de la societat catalana no gaire a la llarga.

    1. Ramon, una cosa no treu l’altra. El que fa Aznar i la FAES es donar idees, i ho fan molt bé. Sempre hi haurà algu altre que rematarà la pilota. I sobre tot, tensarà el nacionalisme espanyol per a que ningú al PSOE gosi desmarcar-s’hi. Però l’amenaça indica en quins escenaris i quines estratègies pensen, i això és prou important per si mateix.

  2. Ni cas, “no hay mejor desprecio que no hacer aprecio”. Simplement fem la nostra i un altre frase feta castellana, “ladran, señal que cavalgamos” però ni cas arribat el “moment” ja farem el que calgui.

  3. Es menystenen molt els riscos i un de greu és el que apuntes, més d’un cop hi he pensat. Captar ressentits és relativament fàcil en temps d’inquietuds.

  4. de quina divisió parleu? i que vol dir aixo de que seran com els txetniks serbis? Potser és que a l’ Hospitalet i Cornellà hi ha milicies espanyoles armades i franctiradors disposats a disparar al primer independentista que vegin? De veritat sabeu de què parleu? El discurs txetnik seria molt més perillós si l’articulés l’esquerra catalana, pero el PSUC i el PSC han fet força feina al cinturó per cohesionar el país i ara aquestes persones, en conec, tenen dubtes i estan expectants però de veritat, cap d’ells farà res per evitar una eventual separació de Catalunya enfront Espanya si el procés es fa de forma pacífica, respectuosa i democràtica. Per això el PSC s’ha posat tan nerviós. Perque els seus votants naturals tenen dubtes i es plantegen coses, entre ells el futur dels seus fills. I francament senyors el futur no passa per una balcanització de Barcelona ni d’Hospitalet ni Cornellà. Ho sé de bona tinta i això que diu l’ Aznar no passarà.

  5. Joan, si tornes a llegir l’article reposadament veuràs que no parlo de cap divisió ni de que seran chetniks. Només parlo de la mena d’amenaça que es tracta i les suposicions que l’amenaçador fa sobre el possible ambient social en que es podrien fer realitat. Conec també la situació perquè jo sóc un dels veterans militants del PSUC que va treballar en el sentit que tu, encertadament, indiques.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s