GABRIEL JARABA blog

Icono

Una mirada periodística universalista

70 anys de Pi de la Serra, el millor cantant català de tots els temps

El cantant, músic, compositor i poeta Francesc Pi de la Serra va fer ahir 70 anys, en plena activitat artística. Fou un dels primers membres d’Els Setze Jutges i segueix essent el meu cantant català preferit. La seva personalitat artística no ha estat mai igualada, imitada ni superada. La seva música i poesia no s’assembla a cap altra i admet múltiples lectures, i se situa en tots els registres poètics. El ritme n’és part fonamental però la melodia és d’un lirisme corprenedor. Ha estat l’artista més original de la cançó i potser per això no ha estat pres com a bandera, model o líder, ni ningú ha estat capaç de concedir-li l’honor i el reconeixement que mereix sobradament.

A la meva adolescència vaig viure dos commocions musicals: descobrir els Beatles i Pi de la Serra. Als primers els vaig veure actuar en directe; al segon el vaig tractar professionalment i vam fer-nos bons amics. Quan un té 16 anys i comença a tocar un parell d’instruments, apassionat pel rhythm and blues, si es troba amb el seu artista preferit el millor que pot esperar és que li signi un autògraf. Amb en Pi de la Serra em va passar una altra cosa: em va dur a casa seva, al carrer General Castaños, em va fer sentir discs de Big Bill Broonzy, Lightinin’ Hopkins i Snooks Eaglin i em va ensenyar els rudiments de les tècniques que havia aprés d’ells, amb una paciència pròpia de la Trapa.

Poc temps més tard vaig començar a fer periodisme a partir del meu coneixement de la música, i amb els anys vaig esdevenir una de les firmes habituals en els comentaris de l’actualitat i la crítica de la cançó catalana a la premsa, tenint l’honor de compartir una mena d'”equip crític habitual” amb Albert Mallofré, Jordi Garcia-Soler i Àngel Casas. El que havia d’escriure sobre l’altíssim valor artístic de Pi de la Serra ja ho vaig fer, doncs, durant 25 anys, des de la revista Oriflama fins El Periódico de Catalunya. Però ara vull dir una altra cosa, amb motiu d’aquest aniversari.

Pi de la Serra és el membre de la nova cançó més generós i bondadós, junt amb l’Ovidi Montllor. La bondat i la generositat no són valors que cotitzin culturalment, sobre tot en una cultura que volent ser crítica ha esdevingut cínica. Si ho ets, la gent ho sap perfectament, però concedeixen les distincions als espavilats, els gasius i els cínics. En Quico no ha tingut l’oportunitat de rebutjar la Creu de Sant Jordi perquè no l’hi han ofert. A ell no l’han elevat com a guia cap a una Itaca independent perquè prèviament va proposar que el gènere humà és la Internacional, i això no es perdona mai.

Però quan la defensa de la llengua i la cultura catalana, de la democràcia política, econòmica i social significava risc de repressió, Pi de la Serra era a primera línia de combat. Va patir prohibicions, censura, foragitament del país, detencions, amenaces. Era dur però no dogmàtic: defensava el monolingüisme en la cançó però era gran amic del moviment de cançó castellana, era partidari del socialisme però acollia a casa seva a Wolf Biermann quan ja havia fugit de la RDA.

Durant la meva carrera com a periodista musical, vaig tenir l’oportunitat de tornar a en Quico la seva amabilitat, en forma de reportatges, entrevistes, crítiques, portades de revistes i tot el suport possible (la seva cançó Un dia gris a Madris la va fer arran de la seva presentació a la capital d’Espanya que jo vaig promoure). Però estic convençut que la societat catalana no l’hi ha retornat tot el que ha fet per la democràcia, la cultura i el país. Les dues-centes famílies que es perpetuen com a rovell de l’ou de Catalunya no perdonen, no obliden i no aprenen. Quan al si de la cultura catalana resistent els sectors intel.lectuals compromesos amb el socialisme es van desmarcar del conservadorisme i el nacionalisme burgés, ell era al capdavant. Quan el franquisme va desfermar la repressió més ferotge contra el moviment democràtic, ell es va situar radicalment al costat del moviment obrer, va donar suport a les combatives Comissions Obreres i va reivindicar l’aliança de les forces de la cultura i del treball per a conseguir no només la llibertat de Catalunya sinó una societat més justa en la que el treball havia de vèncer. I fins el dia d’avui això no l’hi ha estat perdonat. La venjança es diu mur de silenci.

I jo llenço una pedra contra aquest mur de silenci i dic: Pi de la Serra és el millor de tots aquells, el millor de tots nosaltres. Des del seu debut cantant L’home del carrer, al seu 70 aniversari i d’aquí a 500 anys.

(Fotografia: Juan Miguel Morales).

Archivado en: Cultura, , ,

7 Responses

  1. Antonio Gómez dice:

    Firmo y rubrico todo el comentario, y como presente aquel día gris en Madris te acompaño en la valoración de que no se han sabido (o querido) reconocer sus valores artísticos y personales. Salud.

  2. Xiruquero-kumbaià dice:

    Més enllà de la seva música, ben poc en sabia de la persona d’en Quico Pi de la Serra. Felicitats a ell pel seu rodó aniversari i gràcies a tu per apropar-nos-el.

  3. elteuler dice:

    Chapeu, Gabriel. Com sempre, l’encertes del tot. I aquesta manera de fer no és exclusiva del terreny cultural o musical, és general: si ets mínimament generós i bona persona, poc agraïment rebràs. Carles Pérez.

  4. isabel pla teixidor dice:

    Gràcies Gabriel.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

BENVINGUTS AL MEU BLOG PERSONAL

Sóc un periodista senior en exercici des de 1967, amb experiència en premsa, ràdio, televisió i internet. Actualment serveixo com a professor a la Càtedra Internacional UNESCO d'Educació en Informació i Mitjans i Diversitat Cultural, com a Secretar Internacional per al Diàleg Intercultural, i al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,, en el qual sóc investigador i docent. Formo part de l'Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, en el qual sóc co-director de la formació en psicologia transpersonal que s'hi imparteix, i posseeixo la certificació europea en la matèria, concedida per l'European Transpersonal Association.
GABRIEL JARABA BLOG ha sido incluido en la relación de 50 blogs para periodistas sobre periodismo en español, publicada por eCuaderno.

AL RANQUING DE PERIODISTES I COMUNICADORS CATALANS CURAT PER SAÜL GORDILLO

Saül Gordillo, un dels pioners de la web 2.0 a Catalunya i director de Catalunya Ràdio, manté un ranking de periodistes i comunicadors catalans, llistat de referència que recull més d’un miler de professionals classificats segons el seu nombre de seguidors a Twitter i la seva quota d’influència a Klout. Jo hi figuro en el lloc 923 (sobre 1.045) amb 1.333 tuitaires seguidors i un 62 (sobre 100) de quota d’influència a Klout.

AMNISTIA INTERNACIONAL

BUENA VOLUNTAD MUNDIAL

EL FUNDAMENTO ESPIRITUAL DE LAS NACIONES UNIDAS

MÉS WEBSITES MEUS

A Aquest blog publico les meves reflexions i informacions sobre les meves activitats i les qüestions que m'interessen. La documentació central sobre el que faig la trobareu a GABRIEL JARABA ONLINE, web que a més publica diàriament informació d'actualitat. A MASONERIA CÍVICA publico temes maçònics, i a UNIVERSALIS, qüestions humanistes, espirituals i transpersonals. MIra els seus RSS tot seguit:

EL MEU TWITTER

  • Periodista no és qui té el títol sinò qui pensa i actua com a periodista, i ho fa professionalment. Si un alumne ho fa ho és @amandasfranch 2 days ago
  • Quan un estudiant diu que és "projecte de periodista" no és lloablement humil sinò que rebaixa el seu perfil professional @amandasfranch 2 days ago
  • Els estudiants de periodisme no s'han de definir com a "projecte de periodista" sino per les seves habilitats i virtuts @amandasfranch 2 days ago
  • Anotad lo que valen los ebooks y cuando el IVA pase del 21% al 4% ved si han bajado de precio. Y luego lloran y maldicen la tecnología. 2 days ago
  • RT @JMPEREZTORNERO: @GabrielJaraba @aikaeducacion en el futuro, no habrá educación sin pantallas. Así que toca que la educación esté en tod… 1 week ago
Follow Me on Pinterest
agosto 2012
L M X J V S D
« Jul   Sep »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Introduce aquí tu correo electrónico para recibir actualizaciones de este blog.

Únete a otros 62 seguidores

A %d blogueros les gusta esto: