Per Nadal, regaleu granotes i cuques

El dibuixant Daniel Boada acaba de publicar un llibre d’edició limitada amb una selecció de les tires còmiques de la sèrie Granotes i cuques, popularitzada pel diari Avui, de tema nadalenc. Titulat Nadal al bassal, el llibre es pot trobar a les llibreries La Central, Laie, Jaimes, Catalonia, Al·lots i Castelló 70. És un regal simpàtic i de qualitat per a aquest Nadal.

Aquesta tira còmica és, en la meva opinió, la millor de totes les que es publiquen a Espanya. Sorprenentment, l’Avui va deixar d’incloure-la en l’edició diària i la manté mig amagada en algun suplement del cap de setmana. Però, i no exagero, Granotes i cuques està a l’alçada de les grans tires còmiques que han fet història a la gran premsa moderna, com ara Blondie, Fred Basset, Andy Capp o Peanuts, i és superior, de bon tros, a Garfield. A Daniel Boada no se li reconeixerà aquest mèrit perquè, massa sovint, els catalans quedem afectats pel que jo anomeno la síndrome d’en Rabadà: aquell personatge d’Els Pastorets que malfia de tothom, creu que res val la pena i només pensa en omplir-.se el pap: “”Què m’ha de dir ara, aquest”, “No serà tant”, “Vull esmorzar!”.

Granotes i cuques té tots els ingredients d’una tira de gran qualitat candidata a esdevenir clàssica. S’adreça a tots els públics, però permet tant una mirada infantil-ingènua com adulta-irònica. És una història brevíssima però la lectura apunta lluny. Crea un univers propi, una localització domèstica, que tothom pot reconèixer; ens mostra un món petit, tancat i quotidià que pot ser el nostre. Capgira, però, aquesta realitat aparentment propera i li dóna una dimensió molt més profunda, tot fent-ne una metàfora breu i succinta de la totalitat de la vida quotidiana i social.

Granotes i cuques està ambientada en un bassal on les granotes viuen tota la gamma de situacions pròpies de la vida humana en interacció amb unes cuques les quals, a més de compartir veïnatge, són el seu aliment i sovint llaminadura. Com s’assemblen als humans aquestes granotes tan simpàtiques afectes al canibalisme! La ingenuitat aparent de la tira és més aprop del que sembla del poema de William Burroughs: “What keps humankind alive? Humanikind is kept alive by bestial acts”.

Són un granotaire empedreït i recomano vivament que ho esdevingueu també. Regaleu Nadal al bassal i, per anar obrint boca, descobriu la tira al seu blog: Granotes i cuques.

1 Comment

  1. Hola Gabriel, com sempre, no tinc paraules d’agraïment per la teva ressenya! Moltes gràcies pel teu suport incondicional i permanent a la meva feina. Amb comentaris com els teus un no té cap dubte que ha de seguir endavant! Una abraçada!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s