Archivos para octubre 26, 2012

La veritable naturalesa de l’amenaça d’Aznar

Em sorprén que la majoria de comentaristes catalans hagin despatxat la darrera proclama de José María Aznar al.ludint a l’hipotètic desconeixement que l’ex president espanyol té de la realitat catalana. Al creador de la FAES no se’l pot despatxar amb displicència; encara menys a l’home que un dia es va al.liniar amb Estats Units i Regne Unit per a acompanyar-los en una forassenyada aventura bèl.lica. En lloc de mirar al cel per veure si s’albiren caces de l’exèrcit de l’aire sobrevolant Catalunya, fariem bé d’analitzar amb més cura les paraules que contenen veritable potencial agressor.

I què ha dit exactament Aznar? Doncs això: ”España no se va a romper. Y añado que para los que juegan irresponsablemente con las cosas importantes, que España sólo podría romperse si Cataluña sufriera antes su propia ruptura como sociedad, como cultura y como tradición. Cataluña no podrá permanecer unida si no permanece española”.

“Cataluña no podrá permanecer unida si no permanece española”. “Ahí está el detalle”, com deia Cantinflas. Això vol dir ni més ni menys que això: si marxeu d’Espanya, provocarem des de fora una divisió ètnica a Catalunya, tot aplicant les mateixes estratègies sèrbies per reconduïr en benefici propi la reorganització nacional de la post Iugoslàvia.

No es tracta doncs d’ignorància, no fins determinat punt, sinó més aviat d’una visió de les coses que arrenca d’un sentit del poder i la força cristalitzat fa segles al cor de la mentalitat del nacionalisme espanyol. Molts dels nostres conciutadans creuen encara que l’extrema dreta espanyola és el personatge Martínez el facha, d’El Jueves; alguns joves independentistes es sorprenen en descobrir que la intel.ligència espanyola fa la seva feina. La bona gent i la santa innocència fan una combinació fatal.

Un camí cap a la independència suposa saber què fer amb els importantíssims sectors de castellanoparlants que es senten espanyols, i que, malgrat que “no és un procés que patrimonialitzi la gent que té cognoms catalans”, en aquest moment es senten insegurs respecte a qüestions que poden ser perfectament manipul.lades emocionalment. En un dels seus articles a La Vanguardia, Antoni Puigverd demanava què fer amb la “white trash” del país, formada en gran part per força grups de “ni-nis” desarrelats i desconnectat de qualsevol referència no ja catalanista sinó simplement catalana. Aquí rau la carn de canó ideal per als experiments serbis que ballen pel cap de l’ex falangista.